Ho explicava la Fe, de la llibreria L’Espolsada de Les Franqueses del Vallès, al seu blog: fa uns dies va rebre la visita d’una quarantena de nens i nenes que, amb els seus mestres, es van plantar a la llibreria i la van interrogar sobre la seva professió. També fa uns dies, a la mateixa llibreria, la mateixa Fe va possibilitar la trobada del grup de nens que participa en el seu club de lectura infantil, amb l’autor del darrer llibre que s’havien llegit; de nou les preguntes anaven que volaven.
La Tina Vallès (correctora i escriptora) explica com, quan va a les escoles a parlar de la seva feina i dels seus llibres, es troba sempre amb les preguntes més sinceres i més directes que hom pugui imaginar
A la Tina Vallès li he llegit més d’un cop explicar com, quan va a les escoles a parlar de la seva feina (ella és correctora i escriptora) i dels seus llibres, es troba sempre amb les preguntes més sinceres i més directes que hom pugui imaginar, que fins i tot la fan fer el viatge de tornada a casa reflexionant sobre les maneres de fer de la professió. Jo mateixa, ahir, a la llibreria, quasi que m’hauria d’haver desdoblat per a atendre a la vegada a una mare que em demanava per una novel·la que passés lluny d’aquí i que no parlés des del jo en primera persona de l’escriptor (volia que li expliquessin coses de lluny, volia evadir-se) mentre al mateix temps, la seva filla, que no devia tenir més de 4 anys, assenyalava una novel·la amb un gat dibuixat a la coberta. Em preguntava per què hi havia un gat i, quan li vaig respondre que era perquè els gats existeixen i llavors, és clar, hi havia novel·les que en parlaven, em va demanar tota contenta si també hi havia novel·les que parlessin de robots.
El que anima a la gent a fixar-se en els llibres i, segurament, a llegir-los després, és la curiositat, cosa que tots tenim des de ben petits i que a més s’encomana. Si els nens de la Fe i de la Tina pregunten és perquè els seus mestres els han animat a preguntar; si la nena de l’altre dia a la Calders s’estava mirant els llibres i em preguntava coses, és perquè veia que sa mare també ho estava fent.
No cal ser un expert per a saber que, en cap cas, aquells nens haurien preguntat ni s’haurien interessat pels llibres si un adult els hagués dit: “llegeix, idiota, que has d’obrir la teva ment”
No cal ser un expert per a saber que, en cap cas, aquells nens haurien preguntat ni s’haurien interessat pels llibres si un adult els hagués dit: “llegeix, idiota, que has d’obrir la teva ment”. Llavors, com és una colla de suposats experts, adoptant de manera equivocadíssima un suposat paper d’educadors o inspiradors de bon costums, ens ha intentat colar una campanya de promoció de lectura el missatge de la qual –dirigit explícitament cap Donald Trump i implícitament cap a la societat– era exactament aquest?
Des d’un bon començament això no era una bona campanya de foment de la lectura. El que s’aconsegueix amb aquest tipus de missatges és simplement fer de bully, fer els “ho, ho!” d’aquell personatge idiota d’Els Simpson per a generar després molts retuits fent “ho, ho!” també. Si allò hagués prosperat, això és el que hauríem tingut: un bon cadenat de “ho, hós!” que ens hauria costat 110.000 euros del pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Els professionals dels llibres ho vam veure de seguida, vam reaccionar en contra i sembla que aquesta part de la campanya s’ha acabat retirant. La gran pregunta ara és per què l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) la va aprovar en primera instància? Per què estaven tan disposats a gastar-se tants calés en allò?
