Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un col·lectiu feminista denuncia la "inacció" de l'Institut Gelida davant diversos casos de presumpte assetjament sexual

El col·lectiu Ca la Llúcia ha recollit set testimonis d’exalumnes que denuncien haver rebut missatges per xarxes socials, de forma reiterada, de l'exconserge del centre quan eren menors d’edat. Una d’elles va interposar una denúncia als jutjats de Vilafranca del Penedès, que es troba en fase d’instrucció. L'any 2016, per primera vegada, almenys dues noies i la mare d'una alumna van posar els fets en coneixement del centre, però asseguren que "no es van prendre mesures"

El 13 de setembre, el col·lectiu feminista Ca la Llúcia dur a terme una protesta davant l'institut d'educació secundària gelidenc | Arxiu

“Em va enviar diversos missatges per Instagram proposant-me quedar al parc del costat de casa meva a la nit”, explica Sara –un nom fictici, com el de la resta de testimonis que recull aquest article–, exalumna de l’Institut Gelida (en la localitat del mateix nom de l’Alt Penedès). Ella és una de les tres persones que s’ha posat en contacte amb la Directa per relatar el presumpte assetjament sexual que va patir per part d’un antic conserge del centre. Totes les alumnes que ho han denunciat eren menors en el moment dels fets, com Sara, qui afirma que va començar a rebre missatges del conserge quan tenia 14 anys, ara en fa sis. Recorda els nervis que li provocava caminar pels passadissos de l’institut: “Sentia que em perseguia amb la mirada, sovint me’l trobava darrere meu. Tot això va fer que no volgués anar mai a secretaria, on es trobava el treballador”.

L’exalumna assegura que l’any 2016 ho va posar en coneixement del centre; ho va explicar primer a una professora i després al director i al cap d’estudis, però “no es van prendre mesures”. En aquest sentit, la gelidenca lamenta la “inacció” del centre educatiu que –assegura– “en comptes de protegir-me, van insistir perquè no denunciés”. Ara, amb perspectiva, creu que hauria hagut de denunciar “perquè potser hauria evitat que altres companyes visquessin el mateix”.

El testimoni de Sara no és únic. En total, el col·lectiu feminista del poble, Ca la Llúcia, ha recollit denúncies de set noies que relaten haver patit assetjament per l’exconserge de l’institut educatiu quan eren menors d’edat. Una d’elles sí que va recórrer a la via judicial i el seu cas està en fase d’instrucció al jutjat número 5 de Vilafranca del Penedès, segons ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la Directa.

“Una amiga em va avisar que alguna persona estava penjant dibuixos meus a Instagram fets a partir de les meves fotografies”, recorda la jove que ha dut el cas als tribunals

La denunciant, Lídia, ara té 18 anys, però quan en tenia 14 i cursava tercer d’ESO, explica que va començar a patir assetjament sexual a través de les xarxes socials per part del treballador. “Un dia, una amiga em va avisar que alguna persona estava penjant dibuixos meus a Instagram fets a partir de les meves fotografies. Paral·lelament, estava rebent diversos missatges d’una persona desconeguda, que em deia: ‘Et passaré a buscar el dia de Sant Joan’, ‘et passaré a buscar i començarem un viatge junts’ o ‘estic enamorat de tu'”, recorda. Després d’uns dies, va descobrir que tant els dibuixos com els missatges es feien des d’usuaris de l’exconserge i que, fins i tot, en un dels comptes hi havia una foto on se’l reconeixia.

Per aquest motiu, Lídia i els seus pares expliquen que van reunir-se en dues ocasions amb el director del centre, quan ella cursava tercer i quart d’ESO, per exposar-li la situació. “El director va decidir no fer res”, lamenta Lídia. L’exalumna va tenir la sensació que “no s’ho acabava de creure”, tot i dir-li que parlaria amb ell. Fins i tot, la caporala de la Policia Local de Gelida, que va assessorar-la a l’hora de denunciar, va anar a veure el director “perquè no s’estava fent res al respecte”, assegura l’exalumna.

El 13 de setembre, a primera hora del matí, aprofitant l’entrada de l’alumnat, membres del col·lectiu i veïnes del municipi van manifestar-se davant les portes de l’institut per denunciar “les línies vermelles” que entenen que s’havien creuat i que “l’equip directiu no havia fet més que callar i silenciar les víctimes”, segons explicaven en els fulletons que es van repartir |Arxiu

En total, Lídia ha denunciat l’exconserge per assetjament sexual en tres ocasions a la comissaria de Mossos d’Esquadra de Sant Sadurní d’Anoia; l’última, l’any 2020, quan aquest ja no era a l’institut, està sota investigació. La denúncia recull els missatges que va rebre Lídia mentre era a l’institut i també un episodi que va succeir durant el confinament: quan passejava el seu gos, l’exconserge va fer-li una fotografia pel carrer i la va penjar a l’Instagram: “D’amagades, ens va fer una fotografia, a mi i a la meva amiga, que després va publicar dient que jo era la noia més bonica de totes i moltes altres coses”, assegura la jove. Lídia, va ser citada a declarar com a denunciant el 8 de novembre pel jutjat d’instrucció número 5 de Vilafranca del Penedès, però lamenta que l’exconserge no tingui una ordre d’allunyament d’ella.

El col·lectiu Ca la Llúcia acusa la direcció i l’AMPA del centre de no haver fet front a la situació quan van explicar-ho en una reunió el febrer de 2020. Per aquesta raó, van decidir adreçar una carta al Departament d’Educació el 14 de juliol de l’any passat, alertant del presumpte assetjament i recollint comunicacions del treballador amb una altra alumna. En l’escrit, signat per una portaveu del grup feminista, van fer constar que “els fets són coneguts per la direcció del centre educatiu, havent refusat emprendre acció alguna, al·legant que aquests fets o comportaments entrarien a l’esfera privada o íntima del treballador”. Ni la direcció ni l’associació de mares i pares del centre han volgut donar cap mena d’informació, sinó que han remès la Directa al Departament d’Educació.

No ha estat possible conèixer la data exacta en què el conserge va marxar de l’institut. El Departament d’Educació s’ha limitat a dir que ja no hi treballa des de fa aproximadament dos anys

No ha estat possible conèixer la data exacta en què el conserge va marxar de l’institut. El Departament s’ha limitat a dir que ja no hi treballa, ni al centre de Gelida ni “en cap dependència educativa”, i que “en cap cas té contacte amb menors” des de fa aproximadament dos anys. En canvi, des del col·lectiu feminista s’assegura que va ser conserge fins a finalitzar el curs 2019-2020, que quan van adreçar la carta al Departament encara ho era. El director de l’institut, Javier Buj, s’ha limitat a confirmar que el denunciat ja no treballa al centre i que “va posar els fets en coneixement del Departament d’Educació”, però no ha contestat si es van prendre mesures per conscienciar o acompanyar l’alumnat ni tampoc sobre les raons per les quals va continuar exercint la seva professió un cop ja es tenia coneixement d’alguns casos.

A l’escrit van adjuntar missatges del presumpte assetjador a una altra alumna des de l’abril de 2013 i van denunciar que el treballador “portava a terme greus conductes que atemptaven contra la llibertat de les alumnes” i que havia contactat amb “diverses menors d’edat intentant poder intimar amb elles”. De la mateixa manera, van advertir a l’organisme que el conserge tenia un modus operandi: “Opera amb diversos perfils usant pseudònims, en els quals penja fotografies seves, nu o mig nu, tapant-se sempre la cara”.

La Directa ha pogut visionar les captures de pantalla adjuntades dels missatges de l’exconserge a Irene a través del xat de Facebook des de l’abril de 2013, quan ella tenia 16 anys. Després de la insistència per part del conserge –tot i haver ignorat missatges com “Irene, bonica, avui t’has deixat l’agenda a l’insti, la trobaràs a consergeria”, “Lo más guapo que hay“, “Una abraçada, t’estimo”–, va decidir bloquejar-lo. L’octubre de 2019, però, –quan ja no era a l’institut i ja era major d’edat–, en un dels seus comptes d’Instagram, el presumpte assetjador va fer la següent publicació, acompanyada d’una fotografia mig nu, on es cobria els genitals amb una tovallola: “Em puto encantes… Vine a casa meva demà o demà passat, o quan vulguis, sempre tindràs un lloc on anar amb mi… Podem fer el que vulguem. Cada mes guanyo 1.100 euros i en tinc uns 4.000 d’estalviats i també tinc cotxe… Ja tens edat per estar amb un de més de divuit, espero que mai sàpigues el dolor que fa que et bloquegi algú que t’estimes”.

La mare d’una alumna assegura que també va reunir-se amb el director de l’institut per fer-li saber que una amiga de la seva filla havia estat rebent missatges 

A les afectades els dol que la gestió de la situació per part de la cúpula del centre hagi arribat tard. És a dir, que el conserge no hagi abandonat l’institut fins fa, com a molt, dos anys. La mare d’una alumna assegura que també va reunir-se amb el director per fer-li saber que una amiga de la seva filla havia estat rebent retrats, fotografies i “propostes indecents” del conserge per Instagram fa tres anys, quan en tenia 16. “Des de la direcció em van dir que estaven al corrent de la situació i que no era la primera vegada que rebien una queixa similar, però que cada cop que ho parlaven amb el treballador, aquest se’ls posava a plorar i els deia que no ho faria més”, assegura la mare.

Paula, una altra exalumna de l’IES, recorda que, fa nou anys, quan en tenia 16, el presumpte assetjador li va demanar en diverses ocasions que si volia quedar amb ell després de classes: “Em va dir que era molt guapa i que si podíem quedar algun dia. Aquesta proposta me la va tornar a fer en dues o tres ocasions més”.

Davant del que consideren una desprotecció de les alumnes i una inacció del centre des de l’any 2013, el col·lectiu feminista gelidenc ha posat en marxa diverses accions de recollida de testimonis per xarxes socials i s’ha queixat públicament. El 13 de setembre, a primera hora del matí, aprofitant l’entrada de l’alumnat, membres del col·lectiu i veïnes del municipi van manifestar-se davant les portes de l’institut per denunciar “les línies vermelles” que entenen que s’havien creuat i que “l’equip directiu no havia fet més que callar i silenciar les víctimes i el seu entorn”, segons explicaven en els fulletons que es van repartir. En els escrits reclamaven un IES “segur” i acusaven el centre d'”encobridors de deu anys d’agressions”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU