Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un col·lectiu veïnal de Gràcia s'oposa a reformar i fer nous habitatges a les casetes d’Encarnació

La nova associació L'Alzina de Gràcia es desmarca de la plataforma Salvem l'Alzina –que fa un parell d'anys va impulsar les mobilitzacions en aquest barri de Barcelona per salvar un conjunt singular de cases i un arbre bicentenari dels interessos constructius de l'anterior propietat– i s'oposa a l'actual projecte municipal de construir nous blocs d'habitatge social protegit. L'Ajuntament és actualment propietari de la finca des que va arribar a un acord per expropiar-la i la nova plataforma veïnal argumenta que la Vila de Gràcia ja està prou densificada i no cal construir nous habitatges perquè hi ha més de 800 pisos buits

La finca, que havia estat okupada el novembre de 2018 per aturar les obres i la tala de l'alzina que pretenia engegar l'antiga propietat, fou desallotjada el març de 2019 / Victor Serri

El projecte de construir pisos dotacionals a la finca coneguda per la seva característica alzina bicentenària al carrer de l’Encarnació 15-17, al barri de la Vila de Gràcia (Barcelona), genera opinions diverses entre el veïnat. L’associació de l’Alzina de Gràcia s’ha creat fa poc amb l’objectiu d’evitar que se segueixi amb el pla actual de l’Ajuntament de Barcelona d’edificar entre quinze i disset habitatges protegits. L’entitat acusa el consistori de la ciutat de voler fer pisos “electorals” i argumenten que “expropiar el recinte només els serveix per treure beneficis polítics de l’edificació, a més de posar en perill les arrels de l’alzina”.

El novembre de l’any 2018, veïnes del barri van agrupar-se davant la imminència de l’enderroc de les casetes i la tala de l’alzina per part d’Encarnació Invest SL, grup privat amb la família Campalans al darrere, propietària de l’immoble. Aleshores, es va ocupar l’espai a fi d’aturar les obres i es va conformar una primera assemblea que, sota el nom Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació, aglutinava veïnat de la zona amb l’objectiu de reivindicar la importància pública de l’espai. Una vegada constituïda, l’assemblea, que es descriu com “un col·lectiu transversal i heterogeni format per veïns i veïnes de tota mena”, va convertir l’espai ocupat en un punt neuràlgic del barri amb trobades, activitats i visites d’escoles.

És aquí que van començar les reunions entre el col·lectiu Salvem l’Alzina i l’Ajuntament de Barcelona a fi d’evitar les obres i l’edificació de 28 pisos privats. El gener de 2019, el consistori va donar el primer pas: suspendre les noves llicències de construcció a tot el districte per a poder revisar el catàleg de patrimoni municipal i estudiar millor el cas. Arran d’aquesta aturada, es va acabar suspenent la llicència d’obres atorgada a Encarnació Invest SL, amb el pretext de protegir l’alzina monumental. La decisió es va prendre atenent la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Generalitat de Catalunya, i l’ordenança municipal de medi ambient, que permeten retirar tota llicència d’obres que afecti arbres catalogats.

La gran alzina bicentenèria és l’element més característic del conjunt de cases |Victor Serri

 

Un cop aturades les obres i amb la catalogació de les casetes encara pendent, les negociacions van avançar: el consistori va anunciar l’expropiació de l’espai. Per a garantir-ho, un mes després de l’anunci es va catalogar l’alzina com un bé d’interès local i el desembre passat es van incloure les casetes en el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic de la ciutat de Barcelona, que van passar a ser considerades com un “bé a preservar”.


Canvi de plans de l’ajuntament

Després de mesos de pugna i el desallotjament del col·lectiu okupant de l’espai, l’ajuntament va arribar a un acord amb la propietat expropiar-los les casetes i el jardí de l’alzina a canvi de 7,4 milions d’euros. L’expropiació, però, tenia per finalitat construir una escola bressol, un espai verd i habitatge públic dotacional.

El projecte actual implica bastir un bloc d’entre quinze i disset habitatges dotacionals i un equipament públic als baixos

El proppassat octubre, l’Ajuntament va aprovar una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per començar a tramitar la transformació de les casetes. Així, el projecte actual implica bastir un bloc d’entre quinze i disset habitatges dotacionals i uns baixos amb algun equipament públic. Per a tirar-lo endavant, caldrà ampliar la volumetria de les casetes, cosa permesa perquè estan catalogades com a tipus C o Bé d’Interès Urbanístic, tipologia que dóna via lliure a obres de manteniment sempre que es respecti la façana.

L’associació considera que la decisió d’edificar dins del recinte és un error estètic i atempta contra el llegat de la Vila |Victor Serri

 

Dins de Salvem l’Alzina, l’assemblea que ha estat defensant l’espai des del 2018, les opinions són diverses, però hi ha consens en reclamar habitatge social. Des del col·lectiu s’apunta que, tot i que potser “es construeix massa”, la catalogació de l’espai sí que protegeix les casetes i l’alzina i que convertir-ho en pisos dotacionals és “positiu”. Tot i això, es manté a l’espera el desenllaç de la taula de negociació que ha promès el consistori perquè es puguin decidir les característiques concretes del nou espai.


Associació l’Alzina de Gràcia

En paral·lel a Salvem l’Alzina, col·lectiu que va engegar el procés i que ha negociat amb el consistori des d’aleshores, un altre grup de veïnes han constituït l’associació l’Alzina de Gràcia. Aquesta agrupació, oficial des de fa algunes setmanes, està en contra d’edificar pisos dins l’espai d’Encarnació 13-15. Encara que es preservi la fisonomia, apunten que la catalogació de tipus C no és una garantia perquè es preservin les casetes i que, edificar-hi a sobre, pot malmetre tota l’estructura i les arrels de l’arbre bicentenari.

Des de l’associació l’Alzina de Gràcia apunten que la catalogació de tipus C no és una garantia perquè es preservin les casetes i que, edificar-hi a sobre pot malmetre tota l’estructura i les arrels de l’arbre bicentenari

El 9 de febrer, la nova plataforma va dur a terme una primera concentració a la plaça de la Vila de Gràcia sota el lema “el ciment no fa gràcia”, on reclamaven a Eloi Badia, regidor del districte, l’organització d’una consulta participativa i frenar la construcció de nous pisos. L’associació considera que la decisió d’edificar dins el recinte és un error estètic i atempta contra el llegat de la Vila. Igualment, alerten del perill de “densificació constructiva” al barri i afirmen que “l’únic que cal és reformar les casetes i conservar el jardí”.

Deixen clar que no s’oposen a la construcció d’habitatge social, sinó que dubten que sigui la millor opció, tenint en compte que a Gràcia hi ha “800 pisos buits”. Seguint en aquesta línia, l’Alzina de Gràcia defensa una consulta participativa oberta a tot el veïnat. Creuen que el consistori ha tingut clar des d’un inici quin és l’objectiu de l’espai i que caldria preguntar a l’entorn sobre els usos que podria tenir i replantejar tot el projecte des de zero.

Articles relacionats