“Les lògiques sanitàries habituals no funcionen en una situació de catàstrofe. S’han de reformular”. Són paraules d’Alba, infermera de Benlloc (la Plana Alta), que ha estat dos dies oferint suport mèdic al veïnat de Paiporta, un dels municipis de l’Horta Sud més afectats per les inundacions. Són les dotze i mitja del migdia i ja ha recorregut sis domicilis de veïnes que, a través de la Xarxa de Suport Mutu de València, han sol·licitat assistència sanitària domiciliària. Ho fa de manera voluntària, però coordinant-se i comunicant-se amb el centre de salut municipal. A Paiporta, s’han habilitat dos espais mèdics: la segona planta del CEIP Lluís Vives i la primera del centre de salut. Algunes pacients poden acudir per resoldre una urgència mèdica o fer seguiment de patologies cròniques, però altres no ho tenen tan fàcil.
La germana d’Ali, un jove migrant de Paiporta que treballava a una fruiteria, és una de les persones que, tot i necessitar-ho, fins al diumenge passat no havia acudit al centre de salut. Té 9 anys, recentment l’han operat del cor i calia curar la ferida. Ali va veure Alba pel carrer i la va identificar ràpidament com a infermera en vestir un equip de protecció individual. “De seguida la vaig portar al centre de salut per curar-li-la”, conta Alba. Dos dies després, aquest dimarts, en la seua segona jornada com a sanitària voluntària a Paiporta, ha tornat a visitar Ali per comprovar com evolucionava la seua germana.
A les huit han d’estar preparats, perquè “algú” —no sap si sanitaris o militars— els recollirà i els tornarà a casa quan acabe la visita
“Està bé”, diu alleujada. Ha estat ella qui ha concertat a la xiqueta una cita en l’Hospital General de València per a l’endemà. A les huit han d’estar preparats, perquè “algú” —no sap si sanitaris o militars— els recollirà i els tornarà a casa quan acabe la visita. “És molt important que t’acompanye algú que parle bé castellà, perquè la gent està un poc despistada”, adverteix Alba a Ali, i s’acomiada amb un “anirà bé. Seguim parlant”. L’endemà, a les huit i mitja Alba ens comunica que encara no havia passat ningú a recollir-los.
Recorrem amb Alba alguns carrers de Paiporta, fins a arribar al domicili d’una dona de 50 anys. “Està en estat de xoc, per tant, si necessita assistència mèdica no serà capaç d’anar al centre de salut per la seua pròpia voluntat”, reflexiona la voluntària, que tot i no tenir formació en Psicologia en la majoria de visites acaba donant també suport emocional. La dona té dues persones dependents a càrrec seu: la seua mare, de 80 anys, i el seu tiet, de 70. Per això, Alba creu que la seua prioritat és cuidar dels familiars i de si mateixa: “mentalment no està per a posar-se a netejar”. Viu en un adossat amb un garatge subterrani, d’on una quinzena de joves fa mitja hora des que hem arribat que trauen cabassos i cabassos plens de fang sense aturar-se. Sis dies després de la DANA encara continua inundat.
El conjunt d’adossats s’ubica just davant del poliesportiu municipal, en una de les calçades amples a les afores del poble. Ací fa dos dies que les màquines han començat a retirar el metre de fang, els cotxes i la ferralla que s’acumulen en les voreres. Diumenge 3 de novembre, actuaren només en els accessos principals, per on passejaren el rei espanyol Felip VI i la reina Leticia, Carlos Mazón o Pedro Sánchez.
A mesura que ens introduïm per carrerons més estrets, en direcció casc històric, es comprova com les imatges que s’emeteren en totes les cadenes de televisió sobre la visita dels reis formen part d’un escenari. Tant és l’abandonament sis dies després de les fortes pluges: carrers inaccessibles on encara no ha entrat cap màquina per retirar els enderrocs, els cotxes, la ferralla o el fang. Només voluntaris que van obrint amb pales i escombres els fins a 30 centímetres de fang que, encara a hores d’ara, impedeixen que la gent puga eixir de casa o que ambulàncies puguen accedir als domicilis. “I mentre les entrades a les llars continuen obstaculitzades o continue fallant la cobertura, l’assistència sanitària porta a porta es converteix —reclama Alba— en una necessitat bàsica”, sobretot en cas de gent gran o de persones amb mobilitat reduïda o de pacients amb patologies cròniques.
“Una persona d’entre 50 o 60 anys o més no es pot desplaçar de manera segura perquè encara hi ha molt de fang. O hi ha més atenció domiciliària o netejen ja tots els carrers”, assevera Sonia, metgessa de Castelló de la Plana que aquest dimarts també ha acudit com a voluntària sanitària a Paiporta. Diumenge va ser la seua primera jornada. Va atendre diverses veïnes als seus domicilis, una de les quals era una persona gran que feia dies que s’havia trencat la monyica i ningú havia avisat perquè anaren a visitar-la. Viu al nucli antic, on en alguns carrers encara el fang s’acumulava 40 centímetres i no es podia circular fàcilment. Sonia defensa una medicina “a peu de carrer ben organitzada”. “La gent està prioritzant netejar sa casa i el seu poble, és normal, però cal continuar fent els seguiments de pacients amb patologies cròniques per evitar la seua reagudització”, considera. També li preocupa l’impacte de la cancel·lació de proves mèdiques, com les analítiques en pacients oncològics: “en els centres de salut no funcionen encara ni els ordinadors”.
Moltes demanen medicines per a elles i els seus familiars, moltes altres acudeixen perquè s’han ferit mentre netejaven i s’ha de curar la ferida perquè no s’infecte
L’experiència de Sonia com a voluntària tant en el centre de salut de Paiporta com en assistència domiciliària avala la necessitat d’adaptar els serveis sanitaris al context d’emergència: “l’atenció primària s’ha enfonsat i cal reformular-la”, reivindica. El dimarts va arribar quatre hores tard a la seua segona jornada com a voluntària per les restriccions i cues a l’altura de Sagunt, a València i abans d’entrar a Paiporta.
És per això que quan arriba, la coordinació del centre li ordena quedar-s’hi per atendre les pacients que s’hi apropen, malgrat la “manca” de mans en atenció domiciliària. Moltes demanen medicines per a elles i els seus familiars, moltes altres acudeixen perquè s’han ferit mentre netejaven i s’ha de curar la ferida perquè no s’infecte. “No ens queden moltes vacunes o pomades antitetàniques”, diu una fisioterapeuta del centre de salut que ara fa de recepcionista.
El dimarts Sonia només atén cinc pacients, per una picadura infectada, dolor abdominal, vòmits, una infecció d’orina i una altra respiratòria i una fractura de turmell. Aquest últim espera més de cinc hores fins que el traslladen a l’Hospital General. “Tot i la situació, la gent té dret a un servei digne”, prega la metgessa. A la sala de pacients en estat crític, hi ha quatre metges que atenten una crisi d’ansietat i un síncope.
“Hem estat estones sense fer res, perquè la feina està al carrer!”, exclama, i proposa mesures com la creació de “brigades de voluntàries entre les quals repartir-se els domicilis” o l’establiment de punts d’assistència sanitària en diferents carrers dels pobles: “encara que siguen d’informació i de cures mínimes tant per al veïnat com per a la gent voluntària. Estaríem més a prop d’elles i estarien més assistides”.
L’habitual és que el veïnat acuda al centre per sol·licitar l’atenció domiciliària per a algun familiar i, aleshores, si el motiu està justificat s’envia un metge i un infermer a la direcció. Javier, infermer i veí i afectat de Paiporta que ha acudit aquest dimarts al centre de salut per a ajudar, també diu que aquest procediment s’hauria d’agilitzar amb una millor coordinació: “el problema que tenim és que no hi ha organització i des de Conselleria tampoc se’ns han traslladat unes directrius clares per saber com adaptar-nos a la situació”.
“L’atenció primària s’ha enfonsat i cal reformular-la”, explica Sònia, una de les sanitàries voluntàries a Paiporta
Sebastián, metge de família de Paiporta, és de Colòmbia, un país que s’ha enfrontat a molts desastres naturals al llarg de la història. Aquest dimarts també està al centre de salut. Veu que som periodistes i de seguida s’apropa per contar-nos el seu punt de vista, tot i el desgavell de pacients i sanitàries que van amunt i avall: “ha mancat prevenció i actuació per part del govern. La no retirada de les escombraries i la no declaració com a zona catastròfica és inaudit!”.
“No hi ha experts en catàstrofes al comandament de res”
Aquest mateix dimarts, 5 de novembre, el govern espanyol ha aprovat declarar els municipis afectats com a zona catastròfica i, seguidament, aprovar tot un conjunt de polítiques derivades d’una situació d’emergència de protecció civil. Sebastián no entén el perquè no s’ha fet abans: “no hi ha experts en catàstrofes al comandament de res. Tot ho hem pogut fer gràcies a la tasca dels voluntaris sanitaris i de neteja”.
Són molts els sanitaris i sanitàries d’arreu del País Valencià i d’altres territoris que s’han solidaritzat amb les afectades i s’han organitzat per oferir la seua ajuda. Principalment, a través de xarxes de suport i grups de WhatsApp, “tot de manera autònoma”, explica una jove metgessa que ha vingut des de Madrid a Paiporta. Ella també critica la manca de coordinació per part del conseller de Sanitat, Marciano Gómez Gómez: “anem visitant domicilis per si hi ha algú que no es pot desplaçar i podem ajudar-lo. Però fa falta organització i més recursos humans per poder fer-ho bé”.
“A la nostra supervisora li van telefonar dient que feia falta gent. Com teníem disponibilitat, hem vingut, però sense coordinació institucional”, critiquen les sanitàries
La Conselleria de Sanitat va intentar canalitzar el voluntariat sanitari a través d’uns formularis en què els professionals que volgueren ajudar havien d’apuntar-s’hi. Es van publicar el passat divendres, però fins a dos dies després no han començat a cridar cap de les persones inscrites. A les sis de la vesprada del passat dilluns, segons dades de la Conselleria, de les 20.000 treballadores que s’havien registrat, només n’havien cridat 5.000, tot i la necessitat de voluntàries per desenvolupar sobretot una adequada atenció domiciliària.
Alba, per exemple, es va apuntar el mateix dia que es va publicar. Però hui dia encara no l’han donat permís. Sonia es va apuntar divendres al formulari, va anar com a voluntària el diumenge i el dilluns la van cridar des de Conselleria perquè, ara sí, acudira a Paiporta “de manera oficial”. Marina i Paula, dues infermeres de l’Hospital d’Alacant, també es van apuntar divendres, però tampoc han contactat amb elles.
“A la nostra supervisora li van telefonar dient que feia falta gent. Com nosaltres aquest dimarts teníem disponibilitat, hem vingut, però sense cap mena de coordinació institucional”, critiquen. Ambdues estan preocupades per la manca d’actuació per part de la Conselleria de Sanitat i per l’impacte sanitari que pot suposar no haver retirat encara el fang i les escombraries: “entenem que se centren en el rescat de persones, però hi hauran repercussions sanitàries per culpa d’una actuació tardana”, diu Marina.
Les voluntàries estan preocupades per la manca d’actuació de la Conselleria de Sanitat, per l’impacte sanitari que pot suposar no haver retirat encara el fang i les escombraries
A mesura que passen els dies el risc epidemiològic és major. Les professionals de Sanitat insisteixen que qualsevol persona que forme part dels equips de neteja ha de portar mascareta, guants, botes i roba que protegisca tot el cos. Però qui ha perdut tot es pot oblidar del risc sanitari actual. Arribem a un carrer i veiem un matrimoni major, d’entre 70 i 80 anys, que una setmana després continua traent estris enfangats de la seua casa. Ell porta la mascareta ben posada, ella no. Ens apropem per intentar ajudar-los.
A la porta també hi ha dos treballadors d’una empresa de neteja, que diuen que no han pogut accedir al soterrani: “sembla que s’han rebentant les ampolles de dièsel de la caldera. És molt perillós entrar”. Hi ha una unitat de bombers al carrer i els demanem que hi entren amb material de protecció, ens diuen que ja han tret tot el dièsel que han pogut i que la seua bomba “no en pot extraure més”.
El treball de les voluntàries és cabdal, tant al carrer com al centre de salut, però coincideixen a demanar que “no es romantitze”
Alba, que encara ha de visitar una dona de 80 anys que no pot eixir de casa, es queda un temps ajudant el matrimoni i veure si necessiten suport mèdic. “S’està juntant una situació molt greu, hi ha un nivell d’abandó molt gran”, lamenta. Li preocupa també la salut mental de les afectades.
Al centre de salut de Paiporta mai hi ha hagut una unitat de salut mental. Les voluntàries sanitàries n’han creat una, però que estiga funcionant o no depèn de la disponibilitat diària de les psicòlogues i psiquiatres que van acudint. El dimarts hi ha un psicòleg i una psiquiàtrica infantil.
El treball de les voluntàries és cabdal, tant al carrer com al centre de salut, però totes les entrevistades demanen que “no es romantitze”. “Sols el poble salva el poble, sí, però de quina manera ens estan venent? Continuarem venint, però falten equips professionals de neteja i una actuació ordenada per part de l’administració”, conclou Alba.
