Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un geriàtric de la multimilionària família Godia, sota la lupa de la fiscalia per la gestió del coronavirus

La residència per a gent gran Novallar del municipi de Mediona, a l'Alt Penedès, és una del centenar que actualment estan sota sospita de la fiscalia a Catalunya per presumptes males praxis amb relació a la COVID-19. Encara que l'ajuntament assegura que la gerència no ha facilitat les dades, segons fonts de la plantilla, des del març hi han mort 39 residents. El personal que hi treballa denuncia manca de mesures de protecció i algunes persones que han perdut familiars lamenten que no se'ls ha proporcionat informació de la situació. Novallar és un centre privat del grup inversor G3T, controlat per la família Godia, que figura en el rànquing 'Forbes' de les cent grans fortunes de l'Estat espanyol

Residència Novallar del municipi de Mediona / Arxiu

Més de la meitat de les places de residències geriàtriques a Catalunya les exploten empreses privades. D’un total de 64.093 llits, només n’hi ha un 17% (10.298) directament gestionats per la Generalitat de Catalunya. La resta es reparteixen entre mans privades (35.517) i entitats del tercer sector (14.073), segons recull l’Idescat. La residència del municipi de Mediona (a l’Alt Penedès) és un dels 35.517 centres geriàtrics privats catalans, pertany a G3T –un gran hòlding empresarial sota control Carmen Godia i la seva descendència– sota el paraigua del qual hi ha dues residències de persones grans: Novallar Cunit (al Baix Penedès) i Novallar Mediona. Aquest darrer és un dels 81 centres geriàtrics de Catalunya sota seguiment, per la via civil, de Fiscalia, que també investiga per la via penal 24 residències més per suposades irregularitats amb relació a l’epidèmia de COVID-19. Segons les darreres dades del ministeri fiscal, amb data de l’11 de maig, entre penals i civils, ha obert 105 diligències a residències o cadenes de geriàtrics catalans.

Com pràcticament el 50% de residències, centres de dia i habitatges tutelats per a gent gran a l’Alt Penedès, Novallar és un centre col·laborador de la Generalitat que, davant la manca de servei públic, assumeix el cost d’algunes places dins de centres privats. A Novallar Mediona, l’administració paga una seixantena del centenar de llits. Malgrat que el govern municipal –format per un acord d’ERC, la CUP i Junts per Catalunya– ho va demanar el 10 d’abril i que, amb proves PCR sobre la taula, més de la meitat de residents i un 30% de la plantilla estaven contagiades de la COVID-19, la Generalitat no va intervenir la residència. El consistori no ha aconseguit treure l’aigua clara del nombre de defuncions, però des de la plantilla asseguren que, del març fins ara, han mort 39 persones per coronavirus. De fet, Mediona, a causa de la situació viscuda al centre de gent gran, és un dels municipis catalans amb una de les ràtios més elevades de casos de coronavirus.

El Consistori no ha aconseguit treure l’aigua clara del nombre de defuncions, però des de la plantilla asseguren que, del març fins ara, han mort 39 persones per coronavirus

A l’espera dels resultats de la investigació, tant l’Ajuntament com les treballadores denuncien que la residència no ha actuat amb transparència i que ha aplicat els protocols “massa tard”. De fet, el 10 d’abril, l’equip de Govern va lamentar que ja feia “deu dies” que alertaven de la situació a la gerència del centre. En el moment de publicar l’article, la Directa no havia aconseguit parlar-hi.

Una auxiliar de geriatria a Novallar assegura que està “molt tocada” per la situació viscuda. Indignada, fa un relat dels fets. A principis de març, un resident va tenir símptomes i l’infermer de la residència va dir que era un “probable coronavirus”. Ja aleshores, com a treballadora i membre del comitè d’empresa, va anar a parlar amb la direcció de la residència per demanar que es prenguessin mesures, però assegura que la van acusar de ser “molt alarmista”. L’home finalment va morir. El 18 de març, el centre va informar del primer positiu, una dona que havia ingressat a l’Hospital d’Igualada. Quan va tornar al centre -explica- el metge que assistia la residència va decidir que només calia aïllar-la a l’habitació, però no prendre cap mesura per a la resta de persones que hi havien estat en contacte: “vaig tornar a parlar amb l’empresa però no es va fer absolutament res, malgrat que una companya, per exemple, havia estat en contacte amb la infectada cada dia i que, alhora, aquesta persona havia estat en contacte amb altres residents”.


Manca d’informació i de protecció

L’escalada de positius ja havia començat. El disgust també va començar a córrer entre algunes de les famílies. Carme Solé tenia la seva àvia i la seva mare a la residència Novallar. El desembre va morir l’àvia, però no saben de què, i el 8 d’abril va perdre la mare per coronavirus. “No ens van donar cap mena d’informació ni opció de parlar amb ella”, denuncia. El divendres 27 de març, Solé va trucar a la residència per parlar amb la seva mare, però li van dir que estava al gimnàs i no s’hi podia posar. El dilluns següent ja estava al llit amb dècimes de febre. “Trucàvem i trucàvem, i no ens la passaven, només ens deien que estava semiinconscient i estable. Tampoc ens informaven de quina era la situació real dins la residència; ens van enganyar”, continua. Després d’insistir, finalment va ser el seu germà qui va aconseguir intercanviar-hi alguna paraula, poques hores abans de morir. Afirmen que des d’aleshores, des de l’empresa no els han dit res.

El 15 d’abril, el consistori de Mediona va tenir constància que s’havien registrat una quinzena de defuncions de Novallar i descobria que un 30% de la plantilla estava infectada

El consistori relata que, durant la reunió que van convocar d’urgència el 9 d’abril, van descobrir la gravetat de la situació. Aquell dia havien registrat una quinzena de defuncions de Novallar i descobrien que un 30% de la plantilla estava infectada. La regidora Aina Llotje, de Teixint Mediona (CUP), recorda que, durant la trobada, la gerència de la residència va arribar a plantejar que podien fer tornar a la feina les treballadores infectades asimptomàtiques.

Des del comitè d’empresa denuncien que tampoc s’ha protegit les treballadores. A principis d’abril, la residència va facilitar dos equips de protecció individual (EPI) a cada treballadora però va demanar que els guardessin “per més endavant”. “Des de ben al principi, teníem clar que l’aïllament era l’única eina per protegir-nos, però ens donaven cops de cap contra l’empresa”, lamenta la treballadora. De fet, la Coordinadora Residències 5+1, que aglutina familiars de diversos centres, des del principis de març, reclamava proves per als residents i un aillament real dels positius.

Les auxiliars geriàtriques de Novallar treballen jornades completes alternades per tan sols 997 euros bruts. Van crear el Comitè d’Empresa fa tres anys per defensar els seus drets laborals: en alguns casos expliquen que quan s’havien agafat un dia personal que els pertocava, els descomptaven diners de la nòmina o, fins i tot, “a una companya que tenia el pare a pal·liatius, van exigir-li que vingués a treballar”. L’equip d’auxiliars està format dotze treballadores per més de cent residents, que es complementa amb quatre coordinadores.


Un imperi forjat en el franquisme i tacat pel frau

L’envelliment creixent de la població i les llargues llistes d’espera han convertit les residències de gent gran en un suculent negoci per a grans empreses i fons d’inversió, i la d’una població petita com Mediona no és una excepció. Tot i que l’empresa explotadora és Novallar Mediona, darrere la SL hi ha el hòlding empresarial G3T. Aquesta societat d’inversió controlada per Carmen Godia Bull i les seves filles, Rafael, Carla i Cristina, té diversos fronts de negoci: l’immobiliari, les centrals hidroelèctriques i les residències de gent gran, bàsicament sectors que actualment ofereixen elevades rendibilitats. També estan presents a l’accionariat de la concessionària d’infraestructures Abertis a través d’Inversiones Autopistas, participada a mitges amb Caixabank. Les inversions donen a la família els seus fruits: un patrimoni calculat en 375 milions d’euros, segons del darrer rànquing publicat per la revista Forbes el novembre de 2019. Segons aquest butlletí, Carmen Godia Bull ocupava el lloc 72  de les grans fortunes de l’Estat espanyol, en millor posició que els farmacèutics Grífols, la família Carulla o els Botín.

Segons del darrer rànquing publicat per la revista Forbes el novembre de 2019, Carmen Godia Bull ocupava el lloc 72  de les grans fortunes de l’Estat espanyol, amb un patrimoni estimat de 375 milions d’euros

Però entre els “èxits” inversors de la nissaga, també hi ha topades amb la justícia. En el sector de l’energia, el hòlding G3T controla, a través de Naturgy, alguns salts d’aigua de la Vall Fosca, sota la lupa de la fiscalia de Lleida que investiga les concessions hidroelèctriques. Segons la documentació, el període concessional de 75 anys atorgat durant les primeres dècades del segle XX hauria finalitzat.

Els delictes fiscals també esquitxen la família. El 2013, una altra hereva, Liliana Godia -germana de Carmen Godia- el seu marit i el seu cosí van ser investigats per frau. El fiscal els acusava d’haver comès catorze delictes fiscals, de defraudar 5,7 milions d’euros i de “burlar sistemàticament” el pagament d’impostos entre els anys 2007 i 2011. Segons l’acusació, s’haurien aprofitat de societats vinculades als tres –com BCN Godia SL, Doplette SL i Barcel Euro SL– per fer passar despeses “estrictament personals i familiars” per despeses d’empresa sense pagar els impostos corresponents a la renda i el patrimoni. Finalment, el 2015 van pactar amb la fiscalia: Godia era exculpada i el marit i el seu cosí acceptaven dos anys de presó, que els deslliurava d’ingressar-hi, i una multa de 2,4 milions.

L’imperi familiar dels Godia té els seus orígens en el franquisme. El pare, Francisco Godia Sales –que apareix retratat com a adepte al règim dictatorial en el llibre d’Ignasi Riera Els catalans de Franco (Plaza y Janés, 1998)– va ser l’oficial més jove de l’exèrcit de Franco durant la Guerra Civil i, posteriorment, als anys 50, es va fer popular com a pilot automobilístic, disciplina que el va dur a ser el primer espanyol a disputar el campionat mundial de Fórmula 1. Va aprofitar els seus bons contactes amb el règim per edificar un imperi empresarial. Estretament vinculat a Josep Maria Porcioles, alcalde de Barcelona durant setze anys (1957-1973), i a Juan Antonio Samaranch (president de la Diputació de Barcelona entre 1973 i 1977), va fer fortuna amb negocis immobiliaris i amb Iberpistas, una societat nascuda de l’autopista madrilenya Villalba-Adanero que va rebre un suport decisiu de la dictadura, i que li atorgar la construcció del primer túnel de Guadarrama. Iberpistas és l’origen de l’actual participació de les germanes Carmen i Liliana Godia a Abertis.

Articles relacionats