Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els germans Calabuig Gimeno, investigats per corrupció, impulsen un projecte urbanístic a la serra de la Renegà

Situada entre els municipis de Benicàssim i Orpesa, la serra és un dels espais de major valor mediambiental de les comarques de Castelló. Ara, Costa Bellver SA i la Fundación Azul volen desenvolupar-hi un projecte urbanístic de luxe i un centre d'interpretació de tortugues, descrit com un "ecoclub del mar", però entitats ecologistes i veïnat sospiten que es tracta d'una excusa per portar turistes als habitatges que es construiran al voltant del centre. Els empresaris promotors estan acusats de delictes d'estafa, apropiació indeguda i administració deslleial, així com blanqueig de capitals

Costa Bellver SA i Fundación Azul Marino volen construir un Centre d'Interpretació del Mediterrani (CIMED) / Noa Tendero

La serra de la Renegà, situada entre els municipis de Benicàssim i Orpesa, és l’únic espai natural configurat per penya-segats marins i plataformes rocoses entre el Parc Natural de la Serra d’Irta (al Baix Maestrat) i la comarca de la Marina Alta (Alacant). El seu vessant marítim ara tornaria a estar en perill per un projecte urbanístic liderat per Eugenio Calabuig Gimeno, empresari valencià investigat per l’Audiència Nacional per presumptes delictes de corrupció i de blanqueig de capitals.

Els set quilòmetres de costa verge, envoltats de bosc mediterrani i amb una de les majors reserves marines de posidònia del País Valencià, suposen un dels espais de major valor mediambiental de les comarques de Castelló. Des de 2007, gran part del vessant marítim de la serra està catalogat com un Lloc d’Interès Comunitari (LIC), pel fet de suposar un ecosistema protegit d’acord amb la Directiva 92/43/CEE dels estats membres de la Unió Europea, i figura com una zona d’especial conservació, integrant-se dins la Xarxa Natura 2000 i la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). A més, des de novembre de 2016, part de la façana costanera d’aquesta serra es troba també protegida pel Pla d’Acció Territorial d’Infraestructura Verda de Litoral (PATIVEL) de la Generalitat Valenciana, que des d’aleshores regula els usos de sòl de vora 7.500 hectàrees del litoral valencià.

Els set quilòmetres de costa verge, envoltats de bosc mediterrani i amb una de les majors reserves marines de posidònia del País Valencià, suposen un dels espais de major valor mediambiental de les comarques de Castelló

A banda del seu valor natural i paisatgístic, aquestes platges i boscos també tenen un gran valor emocional i simbòlic per gran part del veïnat d’aquestes comarques. El fet de ser una platja natural els ha permès practicar-hi el nudisme, activitats submarines, trobar un espai de tranquil·litat al costat del mar, però allunyat dels edificis i apartaments que envaeixen gran part de la costa dels Tarongers o passejar i fer esport per la via verda que s’hi va habilitar el 2009, aprofitant el traçat de l’antiga xarxa ferroviària.

La Serra de la Renegà, situada entre els municipis de Benicàssim i Orpesa, és l’únic espai natural configurat per penya-segats marins i plataformes rocoses |Noa Tendero


El foc que va donar pas al ciment

La febre urbanística de principis dels 2000 a les costes valencianes no va perdonar aquests territoris verges, que tot i el seu valor natural consten com a urbanitzables des de l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de 1982 per part del consistori d’Orpesa, aleshores controlat pel PSPV. Un incendi suposadament originat pel llançament d’una burilla des de l’autopista AP-7, i del que mai se n’han trobat culpables, arrasava prop de 500 hectàrees a la part occidental de la serra de la Renegà el juliol de l’any 2000. El foc facilitava el pas al ciment, ja que pocs mesos després de l’incendi el consistori orpesí –que havia passat a mans del PP– impulsava fins a cinc Plans d’Actuació Integrals (PAI) en aquests terrenys, autoritzant l’entrada de les primeres excavadores per obrir el traçat de carrers i projectar-hi la construcció de luxoses urbanitzacions amb vistes al mar.

Tot i que algunes d’aquestes urbanitzacions es van arribar a construir entre els anys 2001 i 2003 -com és el cas de Torre Bellver i Porto Cala-, la crisi econòmica i la pressió veïnal exercida a través de la Plataforma en Defensa de la Serra de la Renegà i el seu Entorn i la Plataforma R de Renegà -més focalitzada en l’acció directa-, van aconseguir barrar el pas al totxo i evitar la construcció de nous habitatges de luxe i un hotel previst a menys de 200 metres de la platja.

Tot i que algunes urbanitzacions es van arribar a construir, la crisi econòmica i la pressió veïnal exercida a través de la Plataforma en Defensa de la Serra de la Renegà i el seu Entorn i la Plataforma R de Renegà van aconseguir barrar el pas al totxo

La protecció legal dels terrenys que travessa la via verda entre Benicàssim i Orpesa no sembla haver aturat les intencions especulatives de les empreses promotores que posseeixen les parcel·les urbanístiques. Ara, busquen les escletxes legals per construir, segons denuncia el veïnat de la zona, un projecte urbanístic-turístic de luxe, el qual ja han promocionat a través de la seua pàgina web. Eugenio Calabuig Gimeno és l’empresari que actualment ostenta la titularitat de les parcel·les 27844 i 27835, situades a la part sud de la serra de la Renegà, mitjançant l’empresa Costa Bellver SA. La societat mercantil pertany a Fomento Urbano de Castellón SA (FUCSA) -que va tenir uns beneficis nets de 20 milions d’euros en l’exercici de 2017-, el grup de la família Calabuig Gimeno que també controla Global Omnium (Aguas de Valencia), d’on pengen entre d’altres l’Oceanogràfic de València i l’Aquari de Sevilla. Eugenio Calabuig Gimeno, figura com a administrador únic de FUCSA i els seus germans Pedro i Celia en són apoderats.

Tots tres i els altres dos germans de la família (Enrique i Mercedes) van ser imputats arran del procés judicial contra la cúpula de l’extingida Bancaixa, precisament per la compravenda d’aquests terrenys entre Benicàssim i Orpesa. Bankia Habitat, filial immobiliària de l’entitat financera, reclama per a tots cinc una pena de dos anys de presó i una indemnització de 28,2 milions d’euros. La Fiscalia Anticorrupció de l’Audiència Nacional espanyola obria en 2018 diligències contra la família en considerar que hi havia indicis dels delictes d’estafa, apropiació indeguda i administració deslleial en l’adquisició de les accions de l’empresa Costa Bellver SA -propietària dels terrenys- per part de Bankia Habitat, que en 2009 va pagar 65 milions d’euros als Calabuig Gimeno. Set anys més tard, els germans Calabuig tornaven a adquirir les accions de Costa Bellver SA i recuperaven els terrenys: pagaven només un milió d’euros i tancaven així un negoci rodó, generant una plusvàlua de 64 milions. El procés judicial és en mans del magistrat Santiago Pedras, titular del jutjat central d’instrucció 1 de l’Audiència Nacional espanyola. No es tracta de l’única investigació contra els Calabuig Gimeno, que també afronten una causa per blanqueig de capitals.

 

Malgrat la causa judicial, els Calabuig ara tornen a intentar engegar un projecte urbanístic en aquests terrenys a través de la constructora Costa Bellver SA i la recent creada Fundación Azul, dirigida pel biòleg Juan Antonio Romero, amb una llarga trajectòria en l’àmbit oceanogràfic, conegut per haver treballat durant quatre anys amb Jacques Cousteau, integrat en la tripulació del vaixell Calypso. Per ara, tal com anuncien uns cartells que s’alcen des de fa dues setmanes a tocar de la via verda, a escassos metres de la zona protegida, s’han començat les obres d’un Centre d’Interpretació del Mediterrani (CIMED) destinat a facilitar la posta d’ous de la Tortuga Babua -una espècie autòctona d’aquesta zona-, acompanyat d’unes passarel·les d’observació del litoral i un projecte de restauració descrit als plafons com un “ecoclub del mar”. Segons els promotors, aquesta iniciativa compta amb una inversió privada de quatre milions d’euros. Des de fa dues setmanes, quan es van suavitzar les mesures del decret d’estat d’alarma pel coronavirus i es van autoritzar els treballs de l’àmbit de la construcció, diversos operaris han cercat la zona amb tanques i les excavadores han engegat els primers moviments de terra, just a tocar de l’àrea protegida pel LIC.


Les sospites de les entitats ecologistes i el veïnat

Des del consistori d’Orpesa garanteixen que el projecte “es desenvoluparà en sòl urbà i no en la zona protegida”, i que les competències sobre l’àrea protegida pel LIC, on el veïnat denuncia que els operaris han deixat sacs de ciment i han marcat arbres, depenen de la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. El departament de premsa ha confirmat a la Directa que fa unes setmanes va arribar a Medi Ambient una consulta per executar “una obra menor” en aquests terrenys a través del consistori i que “van informar favorablement”. Segons la conselleria, les obres en la zona protegida pel LIC, situada entre la via verda i la platja, només consistirien “en la construcció d’un petit mur de mamposteria i algunes tasques de restauració sobre el terreny”, però que en cap cas podrien suposar la tala d’arbres i la destrucció del bosc.

L’inici de les obres ha suscitat que diferents organitzacions ecologistes i veïnals de la zona hagen començat una campanya de recollida de signatures per reclamar més informació i exigir que es respecte l’espai natural

L’inici de les obres ha suscitat que diferents organitzacions ecologistes i veïnals de la zona hagen començat una campanya de recollida de signatures, a la que ja s’han adherit més de 15.000 persones, per reclamar més informació sobre el projecte urbanístic-turístic i exigir que es respecte l’espai natural i els seus ecosistemes. “Hi ha una opacitat i una falta d’informació total sobre el projecte”, denuncia Quique Luque d’Ecologistes en Acció País Valencià. Fa dies que han sol·licitat informes sobre el projecte i l’impacte ambiental al consistori i a la conselleria de Medi Ambient, i encara no n’han rebut resposta. Luque també dubta sobre la finalitat del centre d’interpretació: “com pot ser que una constructora, que es dedica a especular amb la promoció d’habitatges, impulse ara de sobte aquest tipus de projecte? Aquest centre no té cap mena de vincle amb altres xarxes de preservació de tortugues de l’estat, i això demostra que és un bolet i una excusa per portar turistes als hotels que es projectaran al voltant del centre”. Luque considera que l’administració fa temps que hauria d’haver desclassificat els terrenys i catalogar-los com a “no urbanitzables” perquè “posseeixen un gran valor mediambiental i és on moltes espècies d’aus protegides van a criar”.

El veïnat denuncia que els operaris han deixat sacs de ciment i han marcat arbres a l’àrea protegida pel LIC |Noa Tendero

 

Des de la recent creada plataforma Salvem la Renegà, el passat divendres, es presentava un escrit adreçat a l’Ajuntament d’Orpesa sol·licitant més informació sobre el projecte i exigint una reunió amb els promotors per conèixer les seues intencions i assegurar la preservació dels ecosistemes en aquesta zona del litoral. Paco González, membre de la plataforma i del Grup per a l’Estudi i Conservació dels Espais Naturals (GECEN), explica que fa temps que els promotors estan intentant urbanitzar la zona: “ara utilitzen una estratègia de greenwashing i tot ho vesteixen “d’eco”, però tot això del Centre d’Interpretació del Mediterrani és un ganxo per després construir habitatges de luxe i hotels al costat, ja que el PAI aprovat en 1993 ho permet”. González també considera que aquest projecte de les tortugues “no és més que un nucli zoològic, pel que cobraran entrada i hi ha un ànim de lucre al darrere”, i a banda, assegura que el més preocupant és que la promotora “esta intentant fer-se amb la gestió del LIC de davant per muntar dos xiringuitos ecològics i dissenyar el jardí d’alt estànding davant de les futures urbanitzacions, fent desaparèixer la platja nudista que hi ha actualment”.

Segons el membre de la plataforma, “des de la Conselleria s’omplen la boca de transició ecològica però continuen aplicant un pla urbanístic de 1982, que està completament obsolet, per continuar especulant amb el territori i destruir uns ecosistemes de gran valor protegits a nivell europeu”. González puntualitza que no s’oposen al centre d’interpretació, sinó a la seua ubicació: “Fa temps que anem reclamant que una vertadera transició ecològica seria declarar tota aquesta zona de costa, des de Platgetes fins al port esportiu d’Orpesa, com un paratge natural protegit. Només així aconseguirem preservar aquests ecosistemes tan importants pel nostre territori i barrar el pas al totxo per sempre”.

Articles relacionats