Un agent de la unitat ARRO Barcelona dels Mossos d’Esquadra va desenfundar una pistola durant l’operatiu d’un desnonament al barri de Verdum de Barcelona. Són imatges captades per una càmera de vídeo propietat de les inquilines desnonades, que ja no eren a l’interior de l’habitatge.
Els fets es van produir el 18 de desembre, quan es va executar l’expulsió forçosa de Denis i Yolanda, germans amb dos menors a càrrec, al carrer Pare Rodés 8-10, al districte de Nou Barris de la capital catalana. Al vídeo, l’agent amb Número Operatiu Policial T6W049, desenfunda la pistola i apunta en direcció al passadís. En aquest moment, el desnonament ja havia estat executat i no hi havia ningú dins de l’habitatge, abans de l’entrada de la comitiva judicial, segons expliquen fonts del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris.
Des del Sindicat detallen que “prèviament, la persona que havia estat desnonada havia qüestionat als agents que entressin al pis amb armes”, davant del què els policies haurien contestat que ho feien per “protocol”, davant la possibilitat que hi hagués alguna persona amagada dins de l’immoble. Des de l’entitat que lluita pel dret a l’habitatge es pregunten: “Com es pot permetre una actuació policial en un desnonament, durant la qual es treu una arma sense motiu?”.
Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària, emmarca aquesta actuació en l'”increment constant de la presència policial, amb agents de la BRIMO i l’ARRO, als desnonaments als barris de Barcelona i altres punts del país”, context en què “cal situar aquest gest, paranoic i antireglamentari de desenfundar l’arma de foc sense cap justificació possible”.
Aquest gest “denota la predisposició a actuar amb un grau d’hostilitat que barreja la imprudència i la il·legalitat”, explica Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària
Aquest fet, explica Majoral, “denota la predisposició a actuar amb un grau d’hostilitat que barreja la imprudència i la il·legalitat”. “L’objectiu no és cap altre que provocar reaccions en calent dels activistes que serveixin per justificar noves detencions. A la llarga i de manera més general, la intimidació per la violència policial pretén coaccionar les llibertats cíviques, com el dret de protesta, del col·lectiu concernit, en aquest cas, el moviment per l’habitatge”, conclou. Fonts de l’Oficina del Portaveu dels Mossos d’Esquadra han afirmat desconèixer el motiu d’aquesta acció que va quedar enregistrada i destaquen que el desnonament es va desenvolupar “de forma pacífica”.
Des del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris coincideixen a dir que “no és casualitat que una acció desproporcionada com aquesta s’hagi dut a terme en una setmana marcada per dispositius policials desmesurats a cada desnonament”. Fan referència a aquest cas del 18 de desembre a Nou Barris quan, diuen, “la BRIMO es va presentar una hora abans de la citació dels jutjats i van acordonar la zona amb més de sis furgons, impedint el pas de la SIPHO -servei d’atenció de l’Ajuntament- i dels veïns i veïnes que s’apropaven a donar suport al Denis i la Yolanda”, però parlen també d’altres casos a Sants, Sant Gervasi, Trinitat Vella, Poble Sec o Reus.
“El que eren intervencions puntuals ara s’esdevenen sovint, amb actuacions molt contundents contra les militants”, expliquen des del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris
“Tots aquests dispositius suposen una despesa enorme dels recursos públics que bé es podrien utilitzar per a pagar els centenars de lloguers socials que fan falta a Catalunya”, reblen. Juntament amb el II Congrés d’Habitatge de Catalunya denuncien que hi ha hagut un enduriment dels procediments usats en els desnonaments: “el que eren intervencions puntuals ara s’esdevenen molt sovint, quasi diàriament, amb actuacions molt contundents contra les militants que s’oposen de manera pacífica que es desnoni les seves veïnes i veïns”.
Denis i Yolanda van accedir al pis a través d’una estafa, ja que van pagar a una persona que es feia passar per la propietària. En realitat, l’habitatge era propietat d’Anticipa Real State, una filial del fons d’inversió estatunidenc Blackstone, el tenidor que controla més pisos de lloguer a l’Estat espanyol. Malgrat això, ni des de l’administració pública ni des de la propietat se’ls va oferir cap alternativa habitacional.
