El negoci de la reproducció assistida als Països Catalans a penes té vint anys d’existència. Al voltant del canvi de mil·lenni sorgeixen com bolets clíniques privades especialitzades en inseminació artificial i fecundació in vitro. Ara bé, en els últims cinc anys, el sector ha viscut un creixement espectacular, que ni tan sols el sotrac de la covid ha aturat. Segons l’Observatori Sectorial DBK, tot i que l’any 2020 el volum de negoci a l’Estat espanyol es va reduir un 8 %, el 2021 es va recuperar amb un 9,2 % de creixement. Aquest any, el negoci privat de la gestació assistida generava arreu de l’Estat 501 milions d’euros (mentre l’activitat derivada del sistema públic en genera només cent). Catalunya i el País Valencià són àrees punteres en aquesta indústria creixent: juntament amb Madrid i Andalusia concentren gairebé el 65 % del negoci al territori espanyol; només a Catalunya s’hi ubiquen el 25 % de les clíniques especialitzades.
DBK avalua en uns 320 els centres privats específicament dedicats a reproducció assistida operatius a l’Estat espanyol. I, encara que l’activitat continua molt fragmentada –el 60 % dels negocis factura menys d’1 milió d’euros anual–, cada cop més es va dibuixant un panorama dominat per grans cadenes amb diverses clíniques especialitzades, que juguen la carta de l’expansió internacional o bé es fusionen amb grups sanitaris forans i atrauen l’atenció dels grans fons de capitals que dominen el mercat de valors globals. Ara mateix, entre cinc operadors dominen el 65 % del mercat.
Un exemple que ara és notícia l’ha protagonitzat el grup que es considera líder d’aquest sector a la península Ibèrica, l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), fundat el 1990 pels doctors José Remohí i Antonio Pellicer. Avui, l’IVI ha esdevingut una maquinària que es vanta d’haver fet possible el naixement de 250.000 bebès i ha conformat una xarxa de 31 clíniques a l’Estat espanyol, entre elles –a banda de la seu central a València–, a Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, Palma, Manacor, Lleida i Eivissa. A més, mitjançant diferents formes d’associació, ha creat la marca Ivirma, amb 75 centres en diversos països d’Europa i Amèrica, entre els quals en destaquen una vintena als Estats Units, absorbits en fusionar-se amb la companyia Reproductive Medicine Associates of New Jersey l’any 2017.
El fons inversor Kohlberg Kravis Roberts va prendre el control d’un 80 % de l’IVI, amb una inversió valorada en 3.000 milions d’euros
L’any passat, el fons inversor amb base a Nova York Kohlberg Kravis Roberts (KKR) va prendre el control d’un 80 % del capital de l’IVI, amb una inversió valorada en 3.000 milions d’euros. L’operació ha estat un cop d’efecte en aquest sector sanitari, ja que KKR també controla l’accionariat d’un altre grup punter a la Península. Es tracta de GeneralLife, societat d’origen italià que ha anat estenent els seus tentacles al mercat espanyol mitjançant l’absorció –els anys 2019 i 2020– de les cadenes Ginefiv i Ginemed, amb una xarxa resultant de setze clíniques, de les quals, dues a Barcelona i una a València. El mes de novembre s’anunciava que KKR prenia el control del capital de GeneralLife, fins aleshores dominat pel fons italobritànic Iverindustrial.
El domini valencià en aquest àmbit de negoci té altres representants, com l’Instituto Vasco de Fertilidad (IVF) que, malgrat el seu nom, té la seu central a Alacant i disposa de clíniques a Madrid i Sant Sebastià. I el Grup Bernabeu, també nascut a la capital alacantina el 1995, té vuit centres filials, entre ells a Elx, Benidorm i Palma, i el mèrit de la primera fecundació in vitro exitosa al País Valencià l’any 1995.
Eugin, principal nau insígnia del negoci sorgida a Barcelona, que també disposa d’una clínica a Madrid, ha passat igualment a jugar a la primera divisió del negoci hospitalari privat internacional. El desembre de 2020 s’anunciava la seva venda al grup hospitalari alemany Fresenius, que ja controla el principal hòlding hospitalari privat espanyol, Quirón Salud. El qual, per cert, també va absorbir fa una dècada l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona que, tot i tenir un nivell d’activitat més limitat en l’àmbit de la reproducció assistida, sí que ostenta la fita simbòlica d’haver acollit el primer part exitós produït per una fecundació in vitro a l’Estat espanyol, l’any 1985.
