Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un poble ennegrit per un fong que s’alimenta dels dissolvents

Les emissions de l’empresa Silvalac han embetumat de pols negra les cases dels Pallaresos amb la proliferació del “fong del conyac”, que apareix a voltant de destil·leries o fàbriques que treballen amb certs compostos químics

El fong que s’alimenta dels vapors dels dissolvents creix per tot arreu al poble dels Pallaresos | Àngel Monlleó

Els conflictes mediambientals a la zona del Camp no són exclusius de l’entramat de xemeneies que configuren el complex petroquímic. Un dels casos paradigmàtics es troba just a tocar del límit del terme municipal de Tarragona, a la localitat dels Pallaresos (el Tarragonès). El poble, format per un nucli de cases i una urbanització resultat del creixement de població, acull l’empresa Silvalac, dedicada a la fabricació d’una “àmplia gamma de productes de film de polietilè destinats al sector de l’embalatge de gran consum i industrial”, segons consta al seu web.

El primer indici de la problemàtica és, tal com explica Francesc Fortuny, veí i amo d’una pizzeria al municipi, “quan es comença a veure que les façanes estan ennegrides”. Fortuny comenta que es va tractar d’un procés “subtil” que va tardar anys a generar “alarma”, més enllà de suscitar algunes converses entre la població. L’any 2010, mentre el color negre anava avançant per les cases, el veïnat va presentar una denúncia a Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i van rebre una resposta en què s’indicava que “s’havia fet una inspecció i tot funcionava correctament”, recorda Fortuny. Poc temps després, un estudi de la Universitat Rovira i Virgili apuntava que el color negre podia venir del trànsit que circulava per la carretera d’accés al poble, pel pol·len o pel trànsit d’avions que s’enlairaven o aterraven a l’aeroport de Reus.

El grup ecologista GEPEC va difondre el cas, després de veure que “ni l’empresa ni l’administració feien cas de la problemàtica”

Posteriorment, i a la recerca d’altres respostes, el veïnat va organitzar una col·lecta i va encarregar dos estudis tècnics a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per analitzar el component que habitava les façanes i per fer un estudi de la contaminació de l’aire, respectivament. Una vegada presentats ambdós informes, la població s’adona que l’organisme podria tractar-se d’un fong: “Ho acabem de confirmar quan descobrim que hi ha pobles en altres llocs del món que s’han ennegrit perquè tenen destil·leries de whisky, un tipus d’empresa que també emet components volàtils a través dels alcohols”, recorda Fortuny. En el cas dels Pallaresos, els fongs s’alimentarien dels compostos orgànics volàtils provinents d’alguns dissolvents. L’any 2017, el grup ecologista GEPEC va difondre el cas i Jaume Formosa, membre de l’entitat, recorda que tant l’empresa com l’administració “no feien cas de la problemàtica” i que per això van interposar una denúncia que va suposar que l’empresa també comencés a encarregar estudis.

Durant els primers anys, segons dades aconseguides pel digital Porta Enrere, l’empresa va emetre una gran quantitat de compostos volàtils a l’aire, sobretot a través d’emissions difuses –les que no reben cap mena de tractament previ. Tan sols l’any 2007, va alliberar un total de 274.324 quilos, que representen un 49,75% del total de dissolvents de l’empresa –amb una emissió de més de 1.000 quilos diaris– i se situa gairebé trenta punts per sobre del que estipula la Directiva Europea 2004/42. L’any 2009, la companyia va instal·lar un oxidador tèrmic, que reduiria –segons representants de l’empresa– en un 90% les emissions contaminants. La negror de les parets, però, no ha desaparegut.

Article publicat al número 492 publicación número 492 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!