Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un petroli que ho impregna tot

Amb els diners de la petroquímica es financen poliesportius, piscines, mitjans de comunicació, cavalcades de reis, festes majors o esdeveniments castellers

Al fons de la piscina pública de la Canonja es llegeixen les sigles de l’empresa BASF / Arxiu

Un calorós dia d’estiu a la població de la Canonja (el Tarragonès). Agafes la tovallola, el banyador i les xancletes i cap a les piscines del poliesportiu municipal. Et fiques a l’aigua i fas una capbussada, quan t’adones que sota els teus peus hi ha unes lletres dibuixades al fons de la piscina: BASF. Un gran mosaic de color blau fosc recorda al veïnat que una de les grans empreses del polígon sud de la petroquímica va finançar la construcció de l’equipament públic on neden. No és un cas aïllat. El Complex Esportiu Municipal de la Pobla de Mafumet (amb una població de 3.893 habitants), que inclou una gran pèrgola de fusta, dues piscines cobertes, una piscina d’hidromassatge, una sauna, dues pistes de pàdel, una de tenis i una altra de frontó, una sala de fitness, una de spinning, una cabina de raigs UVA i un solàrium, no s’hauria fet realitat sense les aportacions directes o indirectes de Repsol, principal empresa del polígon nord. “Les obres són necessàries, no? Però ens ho gastem, sí. Tirem de veta perquè podem, però al final matem l’associacionisme perquè tot va amb diners”, diu Bernat Barberà, un jove del poble del Morell mentre assenyala els forjats de formigó a la plaça de l’Era del Castell, que perfilen el que serà un futur equipament cultural.

La petroquímica penetra de tal manera en l’economia, la política i la societat del Camp que en trobem l’empremta en els caramels de la cavalcada de Reis (patrocinats per BASF), en els ja oblidats Jocs del Mediterrani (on Repsol va abocar tres milions d’euros) o en els premis de periodisme Mañé i Flaquer, que entreguen l’Ajuntament de Torredembarra i la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Amb una dotació de 17.000 euros aportats per Repsol, 8.000 s’entreguen a la guanyadora en la categoria Periodisme Camp de Tarragona, el guardó amb més retribució econòmica de Catalunya en l’àmbit del periodisme, per sobre dels 7.000 euros del premi Ciutat de Barcelona.

Repsol aporta mig milió d’euros anuals a l’Ajuntament de Tarragona, part dels quals financen les festes de Santa Tecla

Laia Estrada, regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, encara recorda un episodi que plasma de manera molt gràfica l’omnipresència petroquímica. “Al ple municipal on es debatia la moció de la qualitat de l’aire presentada per la Plataforma Cel Net, el juliol del 2015, feia molta calor i els ordenances van començar a repartir entre els regidors uns vanos, amb la sorpresa que duien el logo de Repsol. Òbviament, nosaltres ni els vam obrir. Ens vam aguantar tot i la suor”, detalla l’edil. Estrada llista nombrosos exemples del poder de Repsol al municipi, com ara els “publireportatges” que es publiquen al Diari de Tarragona. La pressió és tan gran que es fa difícil fins i tot encarregar estudis per avaluar l’impacte de les emissions en la salut de la població. “El socialista Josep Félix Ballesteros ens va dir a porta tancada que mentre ell fos alcalde aquest estudi no es faria perquè això ho havia de finançar la Generalitat i no els ajuntaments. I, un cop fora del govern, el PSC va presentar una al·legació als pressupostos de 2020 contra la partida de 200.000 euros per fer un estudi de qualitat de l’aire”, explica la regidora en referència a un dels punts del programa de govern acordats entre ERC i la CUP per donar suport a la investidura de Pau Ricomà.

El veïnat de la Pobla de Mafumet peregrina cada any fins a les instal·lacions de Dow Chemical |Arxiu

Només en l’àmbit de la cultura i l’associacionisme, Repsol aporta 500.000 euros anuals al consistori tarragoní, que es destinen entre altres esdeveniments a les festes de Santa Tecla i al Concurs de Castells. I quan cal una aportació extraordinària, sempre es truca a la porta de les químiques. Sense anar més lluny, el concert d’Oques Grasses de l’última festa major el va patrocinar BASF, i alhora va ser la festa del cinquantè aniversari de l’arribada de la multinacional alemanya al Camp de Tarragona.


Sorprenents silencis

Rafa Marrassé, periodista del mitjà digital Porta Enrere (un dels pocs mitjans locals de Tarragona que investiga i publica informacions crítiques amb la petroquímica), ens alerta que “tothom té un familiar que hi treballa i que acaba fent-se defensor de la petroquímica”. “L’altre dia hi havia una manifestació amb 3.000 persones, però no n’hi havia 15.000. Després de la mort d’una persona al sofà de casa, a mi em sembla molt poc. Pràcticament ningú que treballi a la química estava a la manifestació”, assevera Marrassé, qui ens dibuixa un escenari de dependències que ajuda a entendre certes autocensures i la “normalització ciutadana” dels perills de la indústria química. “Com pot ser que el president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) estigui investigat per suborn a funcionaris públics i això no ho publiqui ningú?”, es pregunta. El periodista tarragoní va destapar la informació l’11 de desembre –fonamentada en proves documentals–, i detallava l’existència d’una causa judicial oberta contra Rubén Folgado, president de l’AEQT, per presumptes delictes comesos en relació amb la construcció i ampliació de la planta de l’empresa Messer Ibérica al Morell. La investigació és en mans del Grup III d’Investigació dels Mossos d’Esquadra i la supervisa un jutjat d’instrucció de Tarragona, que estén l’acusació contra l’exalcalde del Morell Pere Guinovart.

Rubén Folgado, president de la patronal química, està sent investigat per suborn a funcionaris públics

Una de les imatges més xocants d’aquesta “política de proximitat amb els municipis i els seus ciutadans” impulsada per l’AEQT és la peregrinació que el veïnat de la Pobla de Mafumet realitza des de fa 38 anys –la setmana del 2 de febrer– en el marc de la festa major de la Verge del Lledó, patrona del municipi. Unes 200 persones arriben en autobusos pagats per l’empresa i s’endinsen a les instal·lacions de Dow Chemical fins a arribar a un monòlit en homenatge a la verge, ubicat on abans de la construcció de la petroquímica s’erigia l’ermita de Sant Joan del Lledó, enderrocada per fer-hi la planta. Ofrena floral i parlaments amb escenografia de canonades amb productes inflamables i xemeneies fumejants. La jornada festiva cada any finalitza amb un àpat i un brindis a la sala d’actes de la companyia.

Article publicat al número 492 publicación número 492 de la Directa

Articles relacionats