Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Una infraesructura d’estat que envesteix les comunitats originàries

Aldair Tuut, de l’Assemblea de defensores del poble maia Múuch’ Xíinbal, i Ángel Sulub, del Congrés Nacional Indígena (CNI) de Mèxic, expliquen com l'arribada del Tren Maia als estats del sud de Mèxic ha suposat la culminació del procés històric d'assetjament que pateixen les poblacions indígenes

Les terres per on passa el traçat del Tren Maia han estat expropiades sense possibilitat de negociar | Orsetta Bellani

Aldair Tuut, membre de l’Assemblea de defensores del poble maia Múuch’ Xíinbal, i Ángel Sulub, delegat maia davant del Congrés Nacional Indígena (CNI) de Mèxic, són originaris dels estats de Quintana Roo i Campeche, respectivament. Hem parlat amb ells sobre el treball de les seves organitzacions en defensa del territori i de l’impacte que ha tingut el megaprojecte del Tren Maia a les seves comunitats.

Tuut, des del municipi de Bacalar, explica com funciona el col·lectiu Múuch’ Xíinbal: “En primer lloc, cal dir que no ens acompanya ningú. Som nosaltres, com a pobles maies, cadascun des del seu lloc i defensant el seu territori, els qui prenem la decisió d’unir-nos en assemblea”, assenyala. “Vam veure que hi havia un atac constant des de diferents fronts –des d’immobiliàries, empreses eòliques, fotovoltaiques i de l’agroindústria– que venia d’anys enrere”. L’activista recorda com “amb el projecte del Tren Maia, tot això es va incrementar, i una de les respostes com a assemblea va ser distribuir informació clara i en la nostra llengua als ejidos [terres de gestió comunitària]. La informació és important perquè aquestes empreses arriben a les comunitats mentint, enganyen i expulsen la gent de les seves terres. Denunciem que això no seria possible sense el suport del govern municipal i federal”, rebla Tuut.

L’arribada del tren va suposar la culminació d’aquest procés d’assetjament a les comunitats, explica el membre de Múuch’ Xíinbal, tot remarcant que el que ha passat a la seva regió pot servir com a exemple del que ocorre a tot Yucatán. “L’estratègia del govern ha consistit sempre en imposicions: als pobles no se’ls pregunta, se’ls força”, conclou. Segons el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre els drets dels pobles originaris, els governs estan obligats a obtenir el consentiment d’aquests mitjançant una consulta prèvia, lliure i informada sobre tots aquells projectes que puguin afectar els seus territoris.


Consulta de fireta

Tot i això, Tuut denuncia que “a Bacalar, la consulta va ser una burla. Es va dur a terme a posteriori, quan el president ja havia anunciat que es construiria el tren. No hi va haver informació adequada, i la que hi va haver no era en la nostra llengua. Tampoc no es va fer arribar a totes les comunitats. Simplement, es va dur a terme per complir amb un requisit, però la decisió estava presa per endavant”.

En tractar-se d’un projecte federal, la implantació del tren no ha permès cap negociació, segons l’activista: “Es presentaven a les comunitats dient que determinades terres havien estat assenyalades per a la construcció del tren. No hi havia alternativa: o els propietaris les venien al preu que se’ls oferia o, directament, eren expropiades. D’aquesta manera, milers d’hectàrees han passat de pertànyer als pobles a pertànyer al tren en un procés de despullament de terres”, especifica. A més, destaca que “ara, és un tren militar. Aleshores, si ofereixes resistència, envien l’exèrcit. Arriba als territoris, pressiona i amenaça. Ja sabem com ha actuat històricament l’exèrcit en aquest país. Genera molta por entre la població”.

Un dels pilars que susteten la infraestructura perfora una cova natural a l’estat de Quintana Roo |Andrés Mendoza

 

En aquest sentit, Sulub explica com l’entrada de l’exèrcit al projecte del Tren Maia, l’any 2021, va capgirar la situació. “Hi va haver una transició del que era un projecte turístic impulsat pel Fons Nacional de Foment al Turisme (Fonatur) a traspassar-se completament a la Secretaria de la Defensa Nacional (Sedena). D’aquesta manera, l’exèrcit s’ha apoderat de la construcció, l’administració i també dels beneficis que ofereix el projecte del tren”, detalla. Per al membre del Congrés Nacional Indígena (CNI), “el mal anomenat Tren Maia transcendeix l’àmbit del turisme i s’ha implementat en una zona geoestratègica, per això el govern ho va declarar projecte de seguretat nacional i el va deixar a càrrec dels militars. Durant el passat sexenni, l’exèrcit ha agafat cada vegada més protagonisme pel que fa a concessions del govern com és aquest cas”.

Sulub aprofundeix en el fet que la presència militar ha creat un clima d’inseguretat i por entre la població. Alhora, han proliferat a la zona càrtels del crim organitzat, atrets per la inversió de capital i l’expansió de tota mena de negocis que comporta aquest model de desenvolupament. “Parlem d’una regió que, a diferència d’altres estats del país, sempre havia estat segura i tranquil·la. La presència del crim organitzat es limitava a les zones turístiques com Cancún i Playa del Carmen –assevera Sulub. Això està canviant totalment. Ara veiem com als nostres territoris hi ha assassinats, desaparicions i execucions cada dia, cosa que no es veia abans. Així és com el suposat progrés ha portat també la inseguretat i la por”.

“Nosaltres, com a poble maia, vivim en aquestes terres des de fa milers d’anys, quan l’Estat mexicà no havia nascut. Tenim dret a decidir què ocorre al nostre teritori”

L’anàlisi de Sulub sobre tota aquesta nova situació que està patint la península de Yucatán és que el tren constitueix una punta de llança d’una política més àmplia que pretén un canvi radical a la regió. “En primer lloc, es busca la privatització de les terres ejidals, que a la península constitueixen al voltant del 60 % del territori. Això ja ocorre, primer amb la construcció de les vies del tren i ara amb tots els negocis, processos d’urbanització i nous centres urbans que van aparellats a cadascuna de les estacions del recorregut”.

D’aquesta manera i paral·lelament, es genera la desruralització del territori. “És un procés destinat a posar fi a la vida a les comunitats i conduir-les a l’anomenada vida civilitzada del progrés i el benestar”, apunta el representant del CNI. “La realitat és que, on arriba la urbanitat, van desapareixent els pobles maies. Ho vam veure a Platja del Carme, a Bacalar, a Tulum. Desapareix el cultiu de la milpa i amb ella la ritualitat i la llengua. Desapareixen la cultura i la identitat dels pobles”, afegeix.


Terres ofegades

A aquestes transformacions profundes s’hi oposa l’assemblea Múuch Xíinbal. En paraules del seu representant, Aldair Tuut, consideren que els pobles originaris tenen un dret ancestral sobre aquests territoris. “Nosaltres, com a poble maia, vivim en aquestes terres des de fa milers d’anys, quan l’Estat mexicà no havia nascut. Nosaltres ja estàvem aquí quan van dir que això és Mèxic. Tenim dret com a poble maia a decidir què ocorre al nostre territori, per això hi ha d’haver un respecte i un compliment de la legalitat internacional”.

Pel que fa a l’impacte concret que ja té el tren al territori Maia, Tuut explica que “es tracta d’una zona amb molts pantans, amb terrenys fàcilment permeables on s’acumula l’aigua de pluja i d’aquesta manera s’eviten inundacions. A la construcció han talat manglar, han tallat el riu, han contaminat l’aigua, amb la qual han emplenat aiguamolls i cenotes [com s’anomenen al Yucatán els aqüífers d’aigües minerals], estan fracturant cavernes molt importants. Són els pulmons també per a tots els éssers vius que habiten aquí i es veuen afectats. Estan destruint la selva”.

Una acció de resistència civil pacífica contra els treballs de traçat del tren, l’agost de 2022 |Elias Siebenborn

 

Vista des de dalt, la península de Yucatán és totalment verda, “perquè nosaltres hem respectat els cenotes, les llacunes, la selva, els turons i els animals; hem cuidat i respectat aquestes terres perquè les entenem com una part de nosaltres, de la nostra identitat. Tot el que habita aquí, tant els animals com les plantes, són com un germà, una mare, un pare o un familiar. On el govern només veu muntanya, nosaltres hi veiem tota la vida, tota la nostra cultura i la nostra llengua. Així és important per a nosaltres”.

Tota aquesta intervenció suposa, a la pràctica, el que les organitzacions socials han anomenat una “reorganització del territori”, cosa que té implicacions no només estructurals sinó també culturals i socials. Per a Sulub, “la destrucció de la diversitat biològica va lligada a la destrucció identitària dels pobles maies. Fa molt de temps que els ulls del capital estan fixats en aquestes terres, perquè el sud-est mexicà és una zona estratègica, a escala nacional i per al comerç internacional. Per això la construcció del tren s’ha catalogat dins de la Seguretat Nacional del país, cosa que explica la presència de l’exèrcit de la qual parlàvem abans”.


La “quarta transformació”

El sexenni presidencial d’Andrés Manuel López Obrador, que ara conclou, s’ha presentat com el de l’anomenada “quarta transformació” de la història de Mèxic. Una transformació que ha tingut en la frase “primer els pobres” un dels seus lemes principals. En aquest sentit, l’anomenat Tren Maia es va presentar com un projecte per pagar un deute històric amb la regió més pobra de l’Estat mexicà.

“Molta gent ha vist el projecte amb bons ulls perquè han promès progrés, hospitals, electricitat, escoles… Però ja n’haurien d’existir des de fa molt temps

Pel que fa a l’actuació del govern, Aldair Tuut afirma que “prometen progrés perquè aquí hi ha manca d’educació, d’habitatge, de feina i de sanitat, i s’aprofiten d’això. Hi ha gent que està esperançada perquè els diuen que els arribaran serveis bàsics com aigua, electricitat, hospitals, escoles… És per això que molta gent ha vist el projecte amb bons ulls, encara que aquests serveis ja haurien d’existir des de fa molt temps”, creu. A sobre, assenyala que “molta població maia es va veure obligada a lliurar aquestes terres i després no els han complert el que han promès. En realitat, es tractava de propaganda molt potent. Es pensen que aquí som pobres en el sentit que ells entenen la pobresa. El progrés del qual parlen no és tal. Abans, almenys, teníem la nostra terra per cultivar i teníem seguretat als nostres pobles”.

Segons Sulub, les promeses de “desenvolupar” la península venien de temps enrere, però no ha estat fins al darrer sexenni quan s’ha concretat la intervenció i s’ha fet efectiva la implantació del projecte. “Com diem, no és res nou. Els canvis per a la població i el territori a Yucatán es planegen des de fa molt de temps. En les polítiques públiques d’educació, s’orienta els estudiants cap al turisme o, més recentment, cap a l’especialització en carreres tècniques relacionades amb el manteniment ferroviari. Els joves de les comunitats maies empobrides veuen un futur aquí. I també, els programes d’ajuts socials d’AMLO [acròstic de López Obrador] han vingut a legitimar aquests projectes, que han guanyat suport entre una part de la població”, apunta aquest activista.


La batalla legal

Aldair Tuut concreta les dificultats que s’estan vivint a les comunitats i les estratègies que s’han intentat dur a terme per defensar els territoris. “Estem passant per un moment complicat. L’Estat té estratègies per desarticular els moviments que defensen la terra. A més de la militar, una eina que resulta eficaç és la presència més gran dels partits polítics entre les comunitats. Amb aquestes estratègies aconsegueixen dividir la gent, trencar el teixit comunitari i la idea del bé comú. En molts casos han aconseguit robar el cor de gent que abans defensava la seva terra”. Alhora, apunta que, igualment, “l’arribada del narco ha aconseguit captar la gent jove, que hauria d’estar aprenent a defensar el seu territori, i ara estan defensant el seu càrtel, buscant el seu interès particular, creant enfrontament i divisió, acusant o assenyalant altres càrtels i, en definitiva, generant violència a les comunitats”.

Part de la base de la via col·lapsada del tram 5 del Tren Maia |Elias Siebenborn

 

L’opció jurídica ha estat una de les vies principals que les organitzacions han portat a terme per intentar aturar el projecte del Tren Maia. “Com a assemblea, hem plantejat diversos recursos d’empara i encara que no els rebutgen, tampoc no permeten que avancin. El govern federal ja va dir que es farà el tren. Per tant, els jutges estan coaccionats. Hi ha recursos que es van resoldre a favor de la població, com el que afectava el tram 5 del tren, però les han ignorat. Han vulnerat les seves pròpies lleis. Aleshores estan cometent delictes i qui ho fa és el mateix govern federal”, remarca el membre de Múuch’ Xíinbal.

En aquest apartat jurídic, Sulub coincideix amb la mateixa idea. “Es passen els casos dels uns als altres sense permetre avenços. Una estratègia habitual de l’Estat ha consistit a concentrar tots els sumaris relacionats amb el tren en un sol jutjat, a Mérida, cosa que satura i paralitza els recursos de protecció que hem interposat. Tot i que sabem que és molt difícil aturar-ho per la via judicial, continuem presentant recursos d’empara perquè, almenys, ens permet documentar tot el que està succeint al nostre territori”.

“Hem plantejat diversos recursos d’empara i, encara que no els rebutgen, tampoc permeten que avancin. Els jutges estan coaccionats

De cara a un futur pròxim, Sulub explica com “des de la caravana El sur resiste, vinculada al CNI, estem intentant enfortir els vincles entre cooperatives i organitzacions de tota la regió. Amb el nou govern hi ha qui té esperances que es pugui arribar a alguns acords, però també n’hi ha que ni es planteja aquesta opció”.

Per la seva banda, Aldair Tuut, encara que coincideix amb la intenció de continuar els processos de resistència, no deixa passar l’oportunitat de denunciar les dificultats que estan enfrontant amb la implantació del mal anomenat Tren Maia a la península de Yucatán: “Nosaltres, com a poble maia, hem denunciat el que està passant, hem escrit cartes, hem registrat tot el que està succeint, basant-nos en les lleis i recolzant-nos en la Constitució mexicana. Hem parlat amb les comunitats, amb científics, amb mitjans internacionals… És absurd que hàgim de demostrar-ho tot; que hàgim de registrar fins a la darrera pedra que mouen, els animals, la selva i l’aigua que ja van matar, o que hàgim de tastar totes les agressions perquè ens facin cas. Mentrestant, el govern federal només diu que no. Menteixen i ho manipulen tot. La paraula d’una sola persona no pot valdre més que la vida de tots nosaltres”.

Article publicat al número publicación número de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU