Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una activista del Baix Llobregat busca justícia a l'Argentina per a 400 víctimes del franquisme en un poble andalús

María José Bernete, veïna de Cornellà de Llobregat i membre de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, presenta una extensa i documentada denúncia de 388 víctimes de la dictadura a la localitat cordovesa de la Colonia de Fuente Palmera, que s’afegeix a la instrucció judicial argentina pels crims del franquisme. L’escrit recull vuit casos de deportacions al camp de concentració de Mauthausen i un torturat pel policia conegut per 'Billy El Niño’

Membres de la Xarxa catalana i balear de suport a la querella argentina davant del consolat argentí de Barcelona el dia de la presentació de la denúncia. / Arxiu

“Que els seus noms no s’esborrin de la història”. La frase amb la qual Julia Conesa, una de les Tretze Roses, va cloure la seva última carta abans de ser afusellada pel franquisme l’agost del 1939 resumeix l’esperit d’una iniciativa memorialística “sense precedents” sorgida al Baix Llobregat. Així la descriu Ana Messuti, una de les advocades de la causa 4591/10, l’anomenada querella argentina que investiga els crims de la dictadura franquista, a la qual s’ha afegit una denúncia amb 388 nous casos de tortures, desaparicions forçoses i deportacions a camps de concentració que van tenir lloc del 1936 al 1978. La seva particularitat és que totes aquestes víctimes són naturals d’una localitat cordovesa del Valle Medio del Guadalquivir, la Colonia de Fuente Palmera.

La seva promotora ha estat María José Bernete, activista cornellanenca per la memòria i membre de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina. Bernete fa anys que investiga i treu de l’oblit crims del franquisme. La feina de més d’una dècada de recopilació de documentació sobre les víctimes d’aquest petit poble andalús, onze d’elles de la seva família, va donar com a resultat 252 pàgines d’una denúncia que va ser presentada al consolat argentí de Barcelona al març, i que s’afegeixen a la causa oberta al país sud-americà, l’única en marxa en tot món que investiga els crims del franquisme.

María José Bernete, membre de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, ha estat més d’una dècada recopilant dades sobre les víctimes d’aquest petit poble andalús, onze d’elles de la seva família

Aquesta investigació, però, i com passa sovint, no tenia com a meta la presentació d’una denúncia com la que Bernete va portar al març al consolat argentí de Barcelona. De fet, tot plegat va arrencar abans que la jutge María Servini comencés a tramitar la causa l’abril del 2010 al Jutjat Nacional Criminal i Correccional Federal número 1 de Buenos Aires.


Una figura capital 

El 2007, Bernete va decidir comprar-se una càmera i començar a enregistrar, amb l’ajuda de la seva parella, un documental sobre un oncle seu de Fuente Palmera que havia combatut i mort durant la guerra civil, Juan José Bernete. Li deien capità Ximeno –el sobrenom de la seva família al poble– i era un anarquista que va comandar un batalló de comunistes al front andalús. Quan va morir a Fuente Obejuna el setembre del 1937, el poeta de la Generació del 27 Pedro Garfias va dedicar-li un poema en el qual el descrivia com a “valent, seriós, callat i gran soldat”.

L’admiració per aquesta figura cabdal a la seva família va funcionar com el percussor d’una investigació que va acabar transcendint la figura del seu oncle. “Vaig començar a parlar amb gent del poble i van començar a sortir moltes històries i desaparicions”, relata Bernete, que reconeix que va ser en aquest precís moment quan va adquirir “un deute moral” amb totes les persones que li havien confiat records i vivències traumàtiques que no sabien ni els seus nets. El documental es va presentar, però la recerca sobre els crims comesos a Fuente Palmera va seguir endavant. No debades, Andalusia va ser la regió amb més víctimes del franquisme: hi va haver prop de 50.000 assassinats i s’hi han comptabilitzat 700 fosses comunes. Només la província de Còrdova va arribar a allotjar més de 60.000 presoners de guerra republicans, repartits en tretze camps de concentració, com recull Francisco Navarro López a Cautivos en Córdoba, 1937-1942 (Letrame Editorial).

Uns anys més tard, el 2014, Bernete va implementar la idea de vincular els casos que havia recollit i tota la documentació al procés que s’havia iniciat a l’Argentina. En un primer moment, Bernete ho tenia tot preparat per entrar una denúncia per onze dels seus familiars, però el deute moral i el seu paper d’activista per la memòria la va moure a ampliar l’enfocament i incloure molts altres casos, fins a 388, com el de la jove violada i assassinada per falangistes davant dels seus pares o la mort d’una altra veïna del municipi que, després d’una batuda policial a Còrdova, on estudiava medicina el 1975, va caure des d’un sisè pis. De fet, Bernete posa èmfasi en l’acarnissament especialment intens dels aixecats amb les dones. “Aquesta denúncia és també un homenatge a les dones que van perdre la República i van patir la repressió del franquisme i el masclisme repressor del nacionalcatolicisme”, destaca l’activista cornellanenca. Un homenatge a dones com la seva mare, “nenes de la guerra, dones de la postguerra”.

Hi ha vuit casos de persones de Fuente Palmera que van morir al camp de concentració de Mauthausen en un tràgic viatge de tornada a la terra dels seus ancestres, ja que eren colons alemanys que al segle XVIII es van assentar a Andalusia

En total, 388 històries que inclouen vuit casos de persones de Fuente Palmera que van morir al camp de concentració de Mauthausen en un tràgic viatge de tornada a la terra dels seus ancestres, colons alemanys que al segle XVIII es van assentar al sud-oest de la província de Còrdova a l’empara del projecte de noves poblacions de Carles III. En la denúncia que ha interposat Bernete s’inclouen 72 execucions, 36 desaparicions forçoses, 14 afusellaments, consells de guerra, i fins i tot un cas de tortures a un veí a les mans d’Antonio González Pacheco, àlies Billy El Niño, un dels policies franquistes sobre el qual es van presentar càrrecs i ordres d’arrest internacional.

Per a Bernete i per a la xarxa de la querella argentina a la qual pertany, l’objectiu primordial és “atendre els familiars de víctimes”, no quedar-se en la mera publicació acadèmica dels noms de represaliats i anar més enllà, amb vocació de servei i l’horitzó de condemna a l’Estat com a responsable subsidiari dels crims. Però més enllà d’asseure els botxins a la banqueta dels acusats –ja que en la immensa majoria de casos ja han mort–, la voluntat d’iniciatives com aquesta és que en quedi constància davant d’un jutge. “Que quedin registrades en el marc de justícia universal com a víctimes de crims de lesa humanitat és una mesura de reparació”, destaca Bernete.

Messuti, a més, apunta la necessitat d’anomenar les coses pel seu nom. “Si un jutge no diu que hi ha delicte, no hi ha víctima”, alerta l’advocada argentina, que explica que la impunitat no és només “deixar de castigar el responsable d’un crim, sinó no donar resposta a la víctima i no fer res davant del fet criminal”. “El principal pecat és no haver ni tan sols escoltat les víctimes, no haver deixat parlar a ningú”, afegeix Messuti.

Expectación Jiménez va ser assassinada pels frnaquistes, mentre que Concepción Quero i Rosario Bernete van ser rapades i vexades a la localitat andalusa. |Arxiu

Un cop sàpiguen que la denúncia ha arribat a Buenos Aires, sol·licitaran que prenguin declaració a la denunciant. A l’escrit de denúncia, Bernete es posa a disposició per ratificar el que ha presentat. Preguntada sobre si recollirà en un llibre tota la informació i documentació que ha recopilat, l’activista anteposa el “deure democràtic” de presentar aquesta denúncia als jutjats a elaborar una obra divulgativa. Tanmateix, reconeix que va assolir un “deure moral” amb les víctimes i els seus familiars i que segurament l’escrigui en un futur.


Justícia i reparació

“És una feina que té un valor doble, d’història i de justícia”, diu Messuti. De fet, Bernete reitera que la voluntat de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina és “donar un plus públic” i mantenir una “mentalitat de servei a la víctima”. De fet, sovint assumeixen el cost de les investigacions i no sempre prioritzen la publicació de recerques acadèmiques o divulgatives: “Aquestes presentacions estan molt bé i són necessàries, però la gent que entrevisto no se n’assabenta ni hi participa”. “Tot és necessari i complementari”, conclou.

María José Bernete reitera que la voluntat de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina és “donar un plus públic” i mantenir una “mentalitat de servei a la víctima”

Han passat vuitanta anys des del final de la guerra i quaranta des de la fi de la dictadura, però les denúncies no cessen. Messuti recorda que acaben de presentar-ne a Madrid i Galícia, a més d’altres relacionades amb deportacions als camps de concentració del nazisme. “És important per a la causa, perquè així s’internacionalitza més”, sosté l’advocada, que posa de manifest les dificultats que segueix posant l’Estat espanyol a l’hora d’investigar les violacions de drets humans del franquisme. Es mostra optimista amb el futur i a l’expectativa amb l’actitud del nou govern de PSOE i Podem respecte de la memòria. “Sóc optimista. Si no, no hauria estat treballant des de fa deu anys en una causa que té tota la justícia al seu costat”, assevera Messuti.

María José Bernete amb un company de la xarxa (esquerra) i el cònsol adjunt d’Argentina a Barcelona, Héctor Félix Romero (dreta), el dia de la presentació de la denúncia |Arxiu

Sigui com sigui, l’èxit de la querella argentina pot ser un “antecedent summament valuós”, tot i que Messuti recorda que l’escenari ideal seria que els delictes es jutgessin a l’Estat espanyol, que fos qui “posés nom als delictes”.


El Baix Llobregat, compromès amb la memòria

Aquesta no és l’única iniciativa destacable que ha tingut la comarca del Baix Llobregat com a epicentre. De fet, fa quatre anys la Xarxa Catalana i Balear de Suport de la Querella Argentina va col·laborar perquè quatre familiars de víctimes del feixisme declaressin als jutjats de Cornellà i Esplugues a requeriment de la justícia argentina.

D’altra banda, l’Associació per a la Memòria Històrica del Baix Llobregat publica periòdicament revistes temàtiques dedicades a qüestions relacionades amb la repressió franquista a diversos territoris de l’Estat espanyol. Destacable és també el cercador de víctimes virtual que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va posar a disposició d’investigadores i gent interessada ara fa un any. Es tracta d’una eina molt útil que recull informació sobre les 5.612 víctimes del franquisme comptabilitzades al Baix Llobregat per diverses fonts acadèmiques i judicials, a més de documentació buidada d’institucions com l’Arxiu Nacional espanyol, l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona i altres de privats.