El passat 30 de desembre, Jackson, de 19 anys, i la seua parella eixien d’un establiment del barri de la Frontera d’Elda (Vinalopó Mitjà) quan un individu d’uns 50 anys els va interceptar. Els hauria començat a provocar amb insults i comentaris racistes –denuncien–, com “aquests panchitos sempre faltant al respecte”, “panchitos de merda” o “marxeu al vostre país”. El jove, segons relata a la Directa, va començar a posar-se nerviós i, per tal d’evitar un enfrontament, va telefonar la seua mare perquè els vinguera a buscar. Tot seguit, segons explica, l’individu va començar a empènyer la seua parella amb els punys, mentre continuava proliferant més insults xenòfobs i racistes. “No és la primera situació semblant que visc. Creiem que no, però és molt el racisme que es veu en les localitats més xicotetes”, lamenta Jackson, qui, per a defensar-se va llançar al presumpte agressor un cop de puny a la cella.
En arribar la mare del jove, les amenaces i els insults no es van aturar, contra Jackson, la parella, la mare i un altre testimoni present, una dona boliviana. “Quan vaig arribar, la parella del meu fill demanava ajuda. Vaig arribar corrent i a mi també em va amenaçar”, relata la mare del jove. Les víctimes recorden que la intimidació va començar a intensificar-se, amb comentaris com “no teniu dret ni a respirar ací”, i Jackson va acabar sofrint un atac d’ansietat en ple carrer. Veient que el presumpte agressor no tenia intenció de parar, la mare va cridar la Policia Nacional espanyola i, al cap d’uns minuts, arribaren huit agents. Aquests van iniciar una ronda de preguntes al suposat agressor i a les tres víctimes —Jackson, la seua parella i la seua mare—, però, paradoxalment, va acabar detingut el jove migrant, mentre que el presumpte agressor va marxar tranquil·lament del lloc dels fets.
Un membre de l’Assemblea Popular d’Elda i Petrer que va presenciar els fets i que prefereix preservar la seua identitat per por a les represàlies, assegura que els agents “no van voler prendre testimoni a la gent que estàvem allà i que havíem vist els fets”. També incideix en el fet que, quan va informar —en català— que havia vist l’agressió, els efectius van fer veure que no l’entenien i el van amenaçar perquè marxara. “Sols van prendre declaració a una persona que defensava el racista”, denuncia.
Desprotecció i racisme institucional
Jackson va passar 24 hores detingut en la comissaria d’Elda, on van intentar accelerar el seu cas a través d’un judici ràpid, però finalment es va anul·lar a causa de diversos errors en l’acta de detenció —la qual, conta, va haver de signar “amb presses”. “Van canviar el lloc i els motius de la detenció i no es mencionava l’agressió racista”, detalla Jackson, qui està acusat d’un presumpte delicte de lesions. Segons informa l’advocada d’ofici, per ara, el cas està en fase d’instrucció. El pròxim 15 de febrer, el jove, la seua parella i la seua mare han sigut citats a declarar i s’espera que, en cas que el procediment tirara endavant, el judici es podria retardar fins a l’any 2023. “S’ha obviat la causa dels esdeveniments, el racisme de l’individu, tant en el moment de denunciar els fets al carrer com en l’acta de detenció”, rebla amb rotunditat.
A través d’un comunicat, l’Assemblea Popular d’Elda i Petrer ha denunciat no només l’agressió racista, sinó també la violència i desprotecció que, tant el jove com la seua família, van sofrir per part de la Policia Nacional espanyola. “En aquests casos, veiem com l’aparell policial no és una ferramenta neutra, perquè ha desprotegit la víctima i protegit el racista”, asseguren des de l’Assemblea Popular d’Elda i Petrer. A més a més, Jackson assevera que li va ser denegat el dret a assistència mèdica abans d’entrar al calabós.
El mateix agent que va detindre Jackson els va animar a denunciar, però, una vegada en comissaria, segons relata la mare, els van posar molts impediments
Durant el procés d’interposar la denúncia, la família també denuncia haver sigut víctima d’un clar cas de “racisme institucional”. En el moment dels fets, el mateix agent que va detindre Jackson els va animar a denunciar, però, una vegada en comissaria, segons relata la mare, els van posar molts impediments. “Utilitzava evasives. Ens preguntava que què guanyàvem denunciant o que això no era denunciable perquè no hi havia proves”, relata. Finalment, la parella de Jackson i la seua mare van poder interposar la denúncia per l’agressió al jutjat d’instrucció número 1 d’Elda.
No es tracta d’un cas aïllat. El jove ha manifestat la necessitat de denunciar els fets públicament perquè “la policia abusa del seu poder sobre nosaltres i no vull que més gent ho sofrisca”. També posa el focus en els casos en què les víctimes resideixen al territori a través d’un dret d’asil —com Jackson i la seua família—, fet que dificulta la possibilitat de renovar la documentació necessària o de fer el pas per denunciar qualsevol tipus de vulneració de drets davant les institucions. Per això, des de l’Assemblea l’han acompanyat i ofert advocades, recursos i suport psicològic. Per a elles, és fonamental “assenyalar la complicitat de la policia amb l’agressor i tractar-ho amb una perspectiva de classe”.
Un procés judicial qüestionable
El Comité Antirepressiu de les Comarques del Sud, un grup de col·lectius i sindicats que tracten d’organitzar conjuntament una resposta a la repressió, també està tractant el cas a través de les seues advocades. Andreu García Ribera, un dels advocats del Comité, explica que va ser “un error” que el jove signara l’acta de detenció i acceptara els fets —animat per l’advocada—, tot i que no declarara, ja que “això pot implicar una reducció d’una quart de la condemna, però també impossibilita l’acusat a comptar amb altres testimonis o vies de defensa”. “Si no s’hagueren acceptat els fets, es podria haver plantejat l’agressió il·legítima de l’individu racista i al·legar la legítima defensa mitjançant un judici ordinari”, explica Ribera.
Un altre fet que qüestiona l’advocat és la detenció del jove durant 24 hores en comissaria quan haguera pogut ser citat als jutjats l’endemà, ja que “no hi havia risc de fuga”. Segons Ribera, això suposa un atemptat a la protecció del dret de llibertat i una sanció anticipada que mostra un excés del poder policial. “Cal tenir clar que aquests casos són molt comuns i que es manifesten amb més freqüència en col·lectius vulnerables, com les persones migrades”. Des del Comité Antirepressiu ofereixen assistència jurídica i suport, però també tracten de visibilitzar els casos de racisme institucional i en què l’aplicació del delicte d’odi —en principi, per a protegir col·lectius vulnerables— és qüestionable. Ribera conclou manifestant que el delicte d’odi acaba utilitzant-se per a protegir institucions com la policia o la monarquia que “en cap cas són col·lectius vulnerables, ni legalment ni jurídicament ni socialment”.
