Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una cançó de rap com a prova de càrrec

Kraig Lewis explicant el seu cas en la presentació de l'estudi de l'advicada Babe Howell "Report on the Bronx 120 Mass 'Gang' prosecution". / Diana Gener

“Vaig canviar de veïnat, vaig estudiar a la universitat… Perseguia una vida millor per a mi i per al meu fill. Malgrat tot, la relació amb els antics amics del barri va fer que [la policia] m’incriminés. No vull que el meu fill ni cap altra persona hagi de passar per allò que he passat jo. Soc un dels #Bronx120”. Són les paraules de Kraig Lewis durant una protesta davant de l’oficina de l’inspector en cap de la policia de Nova York, on un grup de manifestants es va reunir per demanar la fi de les anomenades batudes de bandes. Segons denuncien activistes i advocades, són la nova modalitat policial per incriminar el jovent afroamericà i llatí dels barris més humils de Nova York i substitueixen el que es coneixia com a stop-and-frisk, una pràctica que s’utilitzava per prevenir el crim i que consistia a parar i registrar persones sense que haguessin fet res, la majoria de vegades pel seu perfil racial. Va ser considerada inconstitucional el 2013 perquè era racista.

Aquest tipus de batudes s’anomenen “processaments massius de bandes”. La més gran va tenir lloc el 27 d’abril de 2016, al complex d’habitatges públics Eastchester Gardens, situat al nord del Bronx, en un barri pobre i a vegades violent. A l’alba, uns 700 agents de la policia de Nova York i d’agències federals van arribar al barri amb equipament antidisturbis, protegits per helicòpters que sobrevolaven la zona. La policia va entrar a les cases de les sospitoses esbotzant les portes amb ariets.

El 27 d’abril de 2016 uns 700 antiavalots van envair desenes d’habitatges del nord del Bronx i van fer 120 detencions 

Kraig Lewis és una de les 120 persones que van ser detingudes aquell dia, tot i que llavors ja no vivia al barri sinó a Bridgeport (Connecticut), a una vuitantena de quilòmetres. Mentre el seu barri d’infància quedava paralitzat pel desplegament policial, agents trucaven a la porta del seu apartament, on vivia amb la seva companya i el seu fill. Lewis estava a punt de graduar-se en un màster de negocis, i quan va obrir la porta no es podia imaginar que passaria els següents 22 mesos a la presó acusat de conspiració, venda de drogues i tinença d’armes. Va ser portat a una comissaria del Bronx, on va trobar-se amb amics d’infància que no veia des de feia anys. Lewis havia intentat apartar-se de la vida del barri, pobre i sense oportunitats, i buscar una sortida millor.

Mentrestant, davant les càmeres i amb gran rebombori mediàtic, Preet Bharara, l’aleshores fiscal federal pel districte sud de Nova York, anunciava l’èxit de la batuda, tot qualificant-la com “el major desmantellament de bandes de la història de la ciutat”. En el comunicat de premsa, s’hi podia llegir: “Un jutge federal acusa 120 membres de dues bandes de carrer rivals al Bronx de pertinença a crim organitzat, narcòtics i possessió d’armes”. Tres anys després, la majoria dels casos estan tancats. La conclusió: més de la meitat de les 120 encausades mai van ser membres de cap banda. Però les seves vides quedarien profundament marcades per aquestes acusacions.

 

Una norma antimàfia dels 70

El centenar de joves arrestades van ser acusades de formar part de dues bandes rivals: la Big Money Bosses i la 2Fly YGz, i se’ls va aplicar una llei dels anys 70 aprovada per perseguir el crim organitzat i la màfia: la llei RICO (sigla que en català significa ‘llei de control del crim organitzat’). L’enjudiciament basat en aquesta llei federal va provocar que molts dels seus drets com a acusades quedessin anul·lats.

Un recent informe liderat per l’advocada Babe Howell, professora de l’escola de dret de la Universitat de la Ciutat de Nova York, demostra que més de la meitat de les 120 joves no tenia vincles amb bandes criminals. La majoria no havia comès cap crim, més enllà de la venda de marihuana a petita escala, considerada un delicte menor a la ciutat de Nova York. Cap d’elles va ser acusada d’assassinat. Al final, se les va denunciar per càrrecs de conspiració, narcòtics i possessió d’armes.

“Basant-se en la llei RICO –denuncia l’estudi de Howell– per tirar endavant amb els càrrecs de conspiració, no calen proves que la persona en qüestió hagi comès un crim, hagi estat present en el moment del crim o en fos tan sols coneixedora”. Un simple intercanvi de missatges de text amb algun membre d’una banda, encara que l’altra persona no en formi part, ja pot ser prova suficient per encausar-la. En el cas dels 120 del Bronx, simplement eren amics del barri de tota la vida: només per això se’ls va assenyalar, basant-se en missatges de text o likes al Facebook.


Perill a les xarxes socials

Recentment, activistes i lletrades han alertat de l’existència d’una base de dades en mans de la policia de Nova York que agrupa les persones que formen part de bandes o que potencialment en poden formar part. Aquesta base de dades ha estat molt criticada perquè les persones no poden saber si hi han estat incloses ni per quins motius. Normalment, una persona se n’assabenta quan la policia la deté i li posa una fiança més alta del que és habitual o se li imputen càrrecs més seriosos dels que en principi li tocarien. El cas del #Bronx120 es va començar a cuinar molt abans que es fessin les detencions: la policia feia temps que vigilava aquestes persones i buscava evidències de conspiració. En el cas de Lewis, el seu sobrenom d’infància –Kay murder– va ser un element clau per posar-lo al punt de mira.

La fiscal de Nova York ho va vendre com la major operació contra bandes de carrer, però la majoria de casos es van arxivar

El seu cas és un entre tants. Un altre exemple que dona Howell: “Un dels encausats era un raper, i el 90% de l’acusació en contra seva estava construïda sobre el fet que en una de les seves cançons parlava sobre un assassinat; el tema estava penjat a les xarxes socials i la policia va interpretar la cançó com una confessió”. Howell insisteix: “L’ús de les xarxes socials és perillós, jo els dic als joves que no les utilitzin, que els estan vigilant i intentaran connectar-ho tot”.


Conseqüències per a tota la vida

Afrika Owes va ser arrestada juntament amb quinze persones més del seu barri, el Harlem, per una suposada conspiració de venda de drogues i transport d’armes, en un cas que va transcendir sota el nom de Harlem103. Owes considera que va tenir la sort de comptar amb una bona advocada i el suport de la seva comunitat. Se l’acusava de formar part de la banda 137 Street Crew, ja que suposadament la seva parella n’era membre.

“Ens acusen de ser membres de bandes pel lloc on vivim, per on passem l’estona, per la roba que portem, per com ens pentinem, per la música que escoltem i pels nostres likes al Facebook; estem constantment vigilats per la policia pel fet de ser negres”, diu Owes. Tot plegat, malgrat que el crim a Nova York està en el nivell més baix de la història i els crims relacionats amb bandes sumen menys d’un 1% del total. Ella ha pogut refer la seva vida tot i que l’acusació de pertànyer a una banda la va perjudicar molt: “M’han rebutjat i m’he sentit derrotada”, explica. “Al mateix moment que em donaven una beca Fullbright, el Chase Bank em cancel·lava el compte corrent perquè havien trobat els meus antecedents”. Per a Kraig Lewis també està sent molt dur: “És difícil trobar una feina, sempre tanquen la porta a persones amb antecedents i els més afectats són les persones sense estudis”. Finalment, tot i que el jutge el va deixar en llibertat condicional, no ha pogut acabar la carrera de negocis que estudiava i té dues feines per poder sobreviure. Ha tornat a viure al barri d’on havia fugit, al tipus de vida que no volia.

Article publicat al número 477 publicación número 477 de la Directa