Venim d’un estiu en què el tema diari ha estat la migració: l’arribada de menors a diversos punts de l’Estat i la seva repartició entre les comunitats autònomes; la relació entre la migració i la delinqüència; l’augment suposadament insostenible d’arribades de persones. Aquesta alarma social artificial ha fet que la migració passi d’ocupar el novè lloc el mes de juliol a ser el primer al setembre entre els temes que més preocupen la ciutadania, segons el baròmetre del CIS. A més, en totes les eleccions dels darrers mesos (França, el Regne Unit, Alemanya, els Estats Units…), la retallada de drets de les persones que migren ha estat un punt de primer ordre. La irrupció de l’extrema dreta catalana també ha posat el focus sobre l’assumpte aquí.
Les polítiques migratòries, que cada vegada són més violentes i racistes (al si de la Unió Europea es parla de reproduir el model italià d’externalitzar encara més el control fronterer i Polònia ha anunciat la “suspensió” del dret d’asil), s’acompanyen de discursos d’odi que les justifiquen i que responsabilitzen els qui només tenen la seva força de treball de ser els responsables de tots els mals de les societats occidentals.
A l’Europa envellida es criminalitza la migració, però alhora es necessita per fer sostenibles les economies pròpies, perquè és el treball de les persones migrants el que sosté el sistema de cures, ja que s’ocupen de les tasques que durant la pandèmia es van denominar “essencials”. Feines que es fan sense garanties laborals, de manera precària i que signifiquen importants guanys per als sectors econòmics dedicats a cures, serveis i agricultura. I que, a més, reprodueixen una estructura laboral patriarcal i racista, que converteix aquesta explotació en una altra forma d’extracció de riquesa dels països empobrits. És una altra aresta de les polítiques neocolonials.
Aquest funcionament global no es pot passar per alt en la construcció de propostes econòmiques alternatives. Si es tracta d’enfortir altres paradigmes econòmics, és necessari preguntar-se de quina manera les iniciatives d’economia social i solidària estan contribuint a canviar aquestes relacions d’opressió, que també es reprodueixen a escala local i micro.
No es tracta només de revisar la composició de les cooperatives i d’afavorir la contractació de persones migrants, sinó també d’establir acords d’intercooperació amb les iniciatives econòmiques impulsades per persones migrants i racialitzades, que irrompen amb força
No es tracta només de revisar la composició de les cooperatives i d’afavorir la contractació de persones migrants, sinó també d’establir acords d’intercooperació amb les iniciatives econòmiques impulsades per persones migrants i racialitzades, que irrompen amb força, com es va demostrar el 5 d’octubre en la cinquena edició de la Fira Migrant i Diversa, però que també tenen moltes dificultats per consolidar-se. Igualment, cal donar suport a les reivindicacions dels col·lectius autoorganitzats, que inclouen la regularització de mig milió de persones. Malgrat haver estat admesa a tràmit al Congrés dels Diputats el 9 d’abril, el debat i la possible aprovació de la ILP només comptarà amb els suports necessaris si existeix prou pressió ciutadana als partits polítics.
El camí per derrocar les fronteres que fan d’Europa una fortalesa que nega els drets a totes les víctimes que deixen les polítiques econòmiques en tots els països empobrits implica, en primer lloc, el reconeixement dels drets de totes les persones que contribueixen al sosteniment d’aquesta societat; la construcció d’aliances polítiques antiracistes que posin en primer pla aquests drets i a qui els exigeixen per tallar l’avanç dels discursos xenòfobs i racistes que es van escampant com la verdolaga en una platja (i que no són exclusius de l’extrema dreta). I, evidentment, un canvi de fons en les polítiques econòmiques que eixamplen cada dia les diferències entre el nord i el sud, ja no sols amb relació als països perifèrics, sinó també a les mateixes societats europees.
Perquè no n’hi ha prou amb no ser racista, necessitem una economia social i solidària antiracista.
