“És impossible saltar sol. El meu germà era un jove de 32 anys, volia viure, no volia morir. El que demanem és que hi hagi una investigació, que hi hagi justícia.” Ens ho explica Hassan–que fa de portaveu de la família–, germà d’Ali Ghouzlane, qui quedava greument ferit el 18 de maig de 2015 després de precipitar-se al buit des del terrat d’un edifici del carrer de les Mimoses, al barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat. Moriria una setmana més tard.
Al pis de la família, ubicat a la mateixa illa de cases on es va viure el fatídic desenllaç i on també hi viu la mare i un altre germà, sembla no haver passat el temps. El dolor ho ha impregnat tot durant aquests sis anys. Hassan ens mostra el llit on habitualment dormia l’Ali, encara al mateix lloc de la casa, i ens guia per la terrassa on es va produir la persecució policial. “Estàvem a casa dormint, vam sentir algun cop a la terrassa, eren dos quarts de tres de la matinada. Vaig sentir un policia dient ‘on està el cabró?’ i l’altre policia va respondre ‘està allà’. Nosaltres vèiem la llum de les llanternes i res més, la resta estava tot fosc”, ens detalla, tot lamentant-se que en aquell moment no van saber que la persona a qui perseguien era el seu germà. Aquella matinada del 18 de maig van tornar al llit i no va ser fins a l’endemà al matí que van tenir coneixement de la tragèdia. “Va sonar el timbre i van dir ‘Bon dia. Nosaltres som la policia. El seu germà està a l’hospital molt greu’. No van venir a demanar perdó ni a la meva mare ni a la meva família, no van demanar perdó a ningú. El seu mòvil i la seva cartera ens els van retornar plens de sang”, rememora amb consternació Hassan. El servei de premsa de la policia catalana no va fer cap nota oficial i els fets no van transcendir als mitjans de comunicació. “Mai hem parlat amb cap periodista fins ara”, confirma el germà de la víctima.
El jutjat d’instrucció número 3 de l’Hospitalet de Llobregat va citar a declarar els mossos d’esquadra que havien intervingut en la persecució nou mesos després de la mort d’Ali Ghouzlane
El jutjat d’instrucció número 3 de l’Hospitalet de Llobregat va citar a declarar els mossos d’esquadra que havien intervingut en la persecució nou mesos després de la mort. Es tractava del sergent amb número de placa 9088 i els agents 16202 i 15757. Tots tres patrullaven de paisà aquella nit. Les seves declaracions, a les quals ha tingut accés la Directa, són del tot exculpatòries. En l’atestat, redactat i signat per tots tres es diu que “quan els agents es trobaven a uns 50 metres, el pas al següent terrat era de difícil accés, i l’agent 9088 ha continuat sol el recorregut”. Tot seguit asseguren que “quan l’agent 9088 es trobava a uns 15 metres del lloc a on es trobava aquesta persona, els agents 15757 i 16202 han alertat l’agent 9088 que observaven com aquest individu es movia i es dirigia cap a la barana del final del terrat que donava al carrer de les Mimoses, moment en què l’han perdut de vista”. En el mateix relat oficial dels fets, on s’inclou la declaració de policies que eren a peu de carrer, s’afegeix que “mentre l’agent 9088 cercava aquesta persona seguint les indicacions dels agents 15757 i 16202, s’han sentit crits i els indicatius uniformats que es trobaven a la via pública realitzant l’espera han informat via emissora que aquest individu s’hauria precipitat del terrat fins a la via pública”.
A banda de la versió policial, el jutjat també va recollir el testimoni de tres veïns. Un d’ells hauria vist la víctima caminant pel terrat abans de l’arribada de la policia, mentre que els altres dos haurien observat com l’home es precipitava al buit. Cap dels tres va poder veure el punt exacte des d’on queia i com s’hauria desencadenat la caiguda. El 18 de febrer de 2016, argumentant l’“inexistència d’indicis de criminalitat de la mort violenta”, la jutgessa Carmen Sucías va procedir a l’arxivament provisional de les actuacions.
Un binomi amb antecedents
Es dona la circumstància que dos dels policies actuants la nit de la mort d’Ali Ghouzlane, el sergent 9088 i l’agent 16202, que integraven un binomi de paisà de l’àrea de seguretat ciutadana del torn de nit a la comissaria de l’Hospitalet de Llobregat, van protagonitzar els anys 2016 i 2018 un mínim de dos greus episodis que també van acabar denunciats davant dels jutjats.
En concret, la tardor de 2016 van ser objecte d’una querella per part d’un matrimoni desnonat per la força d’un habitatge al número 55 del carrer d’Holanda de la ciutat del Barcelonès. La parella, segons van explicar aleshores, havia entrat a l’immoble el 7 d’octubre, després d’abonar un lloguer de 500 euros i rebre un joc de claus. La patrulla de paisà dels Mossos d’Esquadra s’hi va presentar l’endemà. Anaven acompanyats d’un representant de la propietat. Van actuar amb contundència –tal com es desprèn d’un àudio enregistrat aleshores i publicat a la Directa– i sense ordre judicial. Van esbotzar la porta a puntades de peu i van detenir el pare de família que intentava dialogar amb els agents des de l’exterior de l’habitatge. Tota l’escena, amb un elevat grau de violència, es va desenvolupar en presència de les criatures de la família. La querella va ser arxivada.
Dos anys més tard, el 29 de maig de 2018, la mateixa parella de policies va intervenir al número 113 del carrer de Miquel Romeu de la mateixa ciutat, amb un fatídic desenllaç. Segons va fer constar en una denúncia Ramon G., víctima de l’actuació que va acabar perdent un ull, “dos homes corpulents van començar a donar cops de puny a la porta dels baixos de l’immoble de tres plantes”. “Tot just vam obrir quatre dits la porta per veure qui hi havia, em vaig endur un cop de porra en tot l’ull; la va clavar dins de l’ull. Vaig caure a terra sagnant, m’havien rebentat l’ull amb una porra extensible”. En la minuta policial de l’incident, els agents asseguraven que van haver “d’agafar la defensa extensible i interposar-la entre el marc de la porta i la porta, a l’alçada de la cintura”. Això sí, reconeixien que van actuar sense l’existència de cap ordre judicial, només a requeriment de la propietat. Malgrat que el jove va entrar a quiròfan i va ser intervingut d’urgència per reconstruir-li l’ull, va acabar perdent la visió. El jutjat d’instrucció 5 d’Hospitalet de Llobregat va arxivar la causa i l’acusació particular, a càrrec de l’advocat David Aranda d’Arrels Advocats, ho va recórrer a l’Audiència de Barcelona amb l’aportació de pericials que demostren que la lesió és compatible amb el capsal d’una porra extensible i no de cap altre objecte com un puntal –tal com asseguren els Mossos. L’acusació popular d’aquest cas és en mans de l’associació Irídia i els policies estan alhora acusats d’agredir el company d’habitatge de Ramon G., a qui haurien arraconat i apallissat al pis de dalt de l’habitatge durant el desallotjament.
Cal recordar que quan van passar aquests fets, ara fa tres anys, es va engegar una campanya de denúncia, on familiars i amics de Ramon G. demanaven “la inhabilitació permanent de l’agent 9088 del Cos dels Mossos d’Esquadra, destinat al Grup de Delinqüència Urbana de l’Hospitalet de Llobregat”. En la roda de premsa on es va presentar la campanya es va afirmar que aquest policia era conegut entre el veïnat hospitalenc com a Malamadre i que es tenia constància de “nombroses actuacions negligents i desproporcionades” en les quals hauria participat.
