Una investigació autònoma de Klau Chinche, activista transfeminista i hacker, esbrina els inicis de la ginecologia moderna occidental en el segle XIX en les plantacions cotoneres d’Alabama. A través dels diaris del metge James Marion Sims, comprova que, entre 1840 i 1845, aquest va dur a terme una infinitat d’operacions sense anestèsia a esclaves africanes, que en aquell context no tenien cap dret, i qualsevol resistència o oposició podia condemnar-les a mort.
Betsey, Anarcha i Lucy són algunes de les dones que van passar per l’hospital que Sims havia muntat al pati de sa casa, perquè patien fístules (és a dir, la connexió entre un òrgan i una altra estructura) a causa de parts molt llargs, violacions, desnutrició i manca de sòl pelvià, donada la seua joventut. Anarcha va ser sotmesa a més de trenta operacions sense anestèsia després d’un part de 72 hores que li provocà una fístula entre la vagina i el recte, per mal ús del fòrceps per part de Sims. Lucy, amb 18 anys, va patir una operació d’una hora –amb una postura recolzada en mans i genolls–, de la que va trigar tres mesos a recuperar-se. Sims escriu al seu diari que “pensava que anava a morir”. Conjuntament amb el seu deixeble Alexander Skene són considerats el dia d’avui els pares de la ginecologia. La figura d’investigadors com Skene i Sims és històricament tan influent que diverses parts de l’anatomia dels cossos amb vulva reben els seus noms, com ara la glàndula de Skene, la glàndula Bartholin (pel danès Caspar Bartholin) o les trompes de Fal·lopi (per l’italià Gabriele Falopio).
És després d’assabentar-se d’aquestes atrocitats que Klau Chinche engega, junt amb altres companyes el projecte GynePunk, per revolucionar la ginecologia des d’una perspectiva no binària, transfeminista, lliure de violències per als cossos amb vulva. Són conscients que, malauradament, la violència ginecològica i obstètrica afecta moltes dones i identitats dissidents que no troben solucions en la medicina convencional perquè no les entén com a subjectes amb malalties específiques i, per tant, provoca retards en la detecció de malalties o diagnòstics erronis.
Desxifrar i democratitzar la ciència
La ginecologia com a disciplina científica ha anat avançant al llarg de les civilitzacions a través de l’experimentació, tot i que en la majoria dels casos l’han exercit homes blancs occidentals. Les dones i els cossos amb vulva, malgrat ser els subjectes als quals s’adreça aquest camp del saber, no han estat presos en consideració sinó més bé ignorats deliberadament. Fins i tot, en molts llocs del món, el sistema de salut actual encara nega l’accés a persones sense assegurança, en procés de migració o que es dediquen al treball sexual, per exemple. Des de GynePunk tracten de posar digitalment a l’abast de tothom eines que pal·lien aquesta situació.
Al llarg de la història també és ben conegut com es perseguien i acusaven de bruixes o heretges algunes dones que coneixien remeis tradicionals basats en les plantes, que tractaven de pal·liar les malalties de les seues iguals, ajudar-les a avortar o a parir.
Klau Chinche emfasitza que “no és un espai per a la diagnosi, sinó més aviat per apropar un coneixement, desxifrar-lo i fer-lo accessible”
Des dels seus inicis, GynePunk té una vocació divulgativa, per donar a conéixer per tots els mitjans possibles la història de la ginecologia, siga en xerrades, tallers o fanzins i per reanomenar la glàndula parauretral o ejaculadora amb el nom d’Anarcha, i les glàndules lubricants o vestibulars majors amb els noms de Lucy i Betsey. “Proposem una etimologia basada en el funcionament dels òrgans i no en la colonització personal”, explica Chinche. D’altra banda, també informar i formar sobre ginecologia “des de la filosofia del do it yourself, però també del do it with others, i el do it together”, (que en anglés volen dir “fes-t’ho tu mateixa”, “fes-ho amb altres” i “fem-ho juntes”) per fer més accessible aquests coneixements. Chinche emfatitza que “no és un espai per a la diagnosi, sinó més aviat per apropar un coneixement, desxifrar-lo i fer-lo accessible a tots els cossos amb vulva”.
Lliures de ‘machitos’
GynePunk va sorgir com a col·lectiu fa més de set anys a Barcelona, amb Chinche i altres activistes transhackfeministes i biohackers que compartien el projecte Pechblenda, una comunitat sorgida de la necessitat de tenir espais hackers “lliures de masclisme, de machitos i de normativitat”, com manifesta Chinche. Pechblenda entra en contacte amb Hacketeria, una plataforma digital comunitària que tracta de fomentar la col·laboració entre científiques, hackers i artistes perquè, amb les seues contribucions, la tecnologia siga més accessible i aplicable en els entorns quotidians. D’aquesta unió transdisciplinària, que s’anomena biohacking, GynePunk començà a produir aparells ginecològics, aprofitant els recursos que biohacking facilitava. “Nosaltres no vam inventar el fil negre, sols vam adaptar allò que biohacking ja portava fent feia temps, com microscopis, centrifugadores, incubadores i altres a una qüestió concreta com era la ginecologia no binària, transfeminista”, explica Chinche.
Totes les eines que es varen fabricar es presentaven i s’empraven en tallers presencials d’autoconeixement i autoexploració, que amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19 es van haver d’aturar. Això, sumat a la identitat migrant de Chinche, xilena establerta primer a Barcelona, i ara a Mèxic, és un altre dels motius pels quals encara no s’han représ aquests tallers. Chinche no descarta continuar amb els tallers més endavant, però per ara treballa a recopilar tota la investigació, el material i la documentació que va elaborar GynePunk: perquè estiga a l’abast de tothom a internet, per escriure un llibre i per crear una web específica que en facilite l’accés.
El tabú del plaer
Altres col·lectius treballen també des de l’autoconeixement i la conscienciació com a eines per a reapropiar-se dels cossos amb vulva, descolonitzar-los i empoderar-se. Així treballen les Mandràgores, una cooperativa d’educació sexual i afectiva per a adolescents, joves i dones amb perspectiva feminista.
GynePunk va sorgir com a col·lectiu fa més de set anys a Barcelona, amb activistes que compartien el projecte Pechblenda
Laura Arcarons, tallerista de la cooperativa, explica que per a parlar de sexualitat “cal una perspectiva més ampla que surti de la lògica de la prevenció de riscos i reproductiva, perquè així es deixa completament de banda el plaer”, una qüestió que Mandràgores entén com a fonamental per desenvolupar una sexualitat saludable. “Perquè no tothom viu la sexualitat des de la reproducció, i continua havent-hi un tabú per parlar del plaer”, explica Arcarons. “El desconeixement de la vulva és molt més gran que no pas el del penis, per això cal fomentar l’autoconeixement dels cossos amb vulva”. Per aquesta qüestió, des de Mandràgores ho treballen com el camí per trencar tabús, per empoderar-se i viure la sexualitat des del gaudi.
Aquesta reflexió també la comparteix Diana J. Torres, artista i escriptora feminista, en el seu llibre Coño potens: manual sobre su poder, su próstata y sus fluidos (Txalaparta, 2015). Per a ella, la ciència mèdica és una gran enemiga dels cossos i la sexualitat de les dones, perquè ha silenciat l’existència de l’ejaculació i altres fluids en els conys. A més de fer creure en l’existència del punt G, com “una zona de la vagina especialment plaent on poder desenvolupar orgasmes vaginals”, en lloc de parlar obertament de la pròstata i del clítoris com a únic òrgan capaç de produir orgasmes en els cossos amb vulva, com més tard ha demostrat la lluita feminista.
Laura Arcarons, de Mandràgores, diu que per parlar de sexualitat “cal una perspectiva que surti de la lògica de la prevenció de riscos i reproductiva”
En la seua investigació, Torres destaca que en altres cultures, com la hindú, tenen referents literaris on parlen de l’ejaculació tant en homes com en dones. Entre els segles XV i XVI, es va escriure l’obra Ananga Ranga, on es parla del “Kama-salila”, que es podria traduir per “aigua de la passió” o “aigua de la vida”, en referència a l’ejaculació, que “no hauria de tenir gènere”, com sentència Chinche.
Malauradament, “la cultura occidental colonialista ha ocultat o directament esborrat molta informació i cal temps perquè deixe de ser un tema tabú i s’agafe amb la consideració que cal la pròstata i l’ejaculació dels conys”, diu Torres. Per a ella, l’autogestió és la millor via per accedir al coneixement i l’experimentació sobre els nostres cossos: “No recórrer a l’autogestió seria deixar la nostra salut en mans d’una ciència patriarcal a la qual li interessen més els comptes bancaris que el nostre benestar”. I conclou: “La descolonització dels cossos amb vulva implica tenir-los presents, tocar-los, mirar-los i experimentar amb ells”.
Per saber-ne més:
