Hi ha llibres que t’agradaria que no existissin. Històries que fereixen l’ànima i et mostren la realitat com si d’un malson es tractés.
Sabem com morirem narra amb meticulositat històrica i tacte de novel·lista els fets que van succeir al gueto de Varsòvia entre el 1940 i el 1943. Un poble entre murs, obligat a asfixiar-se i conviure amb la mort. Jueves i jueus que, tot i ser trepitjats constantment pel nazisme, van decidir resistir. Paco Ignacio Taibo II ens transmet les veus d’aquells dies i d’aquelles persones. Els protagonistes d’una revolta suïcida en què, més que jugar-se la vida, es jugaven uns valors.
El llibre descriu amb cruesa les escenes dures que van viure’s llavors. També la maldat que podem arribar a generar i la fragilitat dels éssers humans. Amb tot, aquesta no és una obra que voldríem que deixés d’existir. Ans al contrari. La història del gueto de Varsòvia ha de ser explicada i perdurar. Perquè la lluita d’aquella gent va més enllà de la victòria o la derrota, ens humanitza i dignifica. I Sabem com morirem sap transmetre-ho a la perfecció.
