Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Una normativa antidesnonaments subjecta a la voluntat de jutges i policies

Malgrat la vigència del decret llei 37/2020, hi ha jutges que ordenen desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat en habitatges de grans propietaris. Alhora, Mossos d'Esquadra tampoc té en compte les condicions de la normativa en els casos de desnonaments 'exprés' i no estan sol·licitant informes a serveis socials

Desnonament al carrer Consell de Cent de Barcelona, el passat 13 de novembre / Bruna Casas

La família ja havia entrat dins el circuit de serveis socials, però ahir la comitiva judicial va arribar a la porta de casa seva, propietat del Banc de Sabadell. L’informe de vulnerabilitat mai va arribar a la jutge i, per tant, el procediment tirava endavant. Probablement, sense la concentració d’activistes pel dret a l’habitatge al barri del Poble sec durant el matí, l’execució hauria culminat i Janny, Manni i el seu fill haurien acabat al carrer. Al vespre, poques hores abans del toc de queda, set unitats d’antiavalots –Brimo i ARRO– van intentar desnonar tres famílies sense ordre judicial d’un edifici del carrer Bisbe Laguarda del barri del Raval de Barcelona, emparant-se en un suposat “delicte flagrant” -un delicte que s’està cometent. Probablement, sense la concentració de desenes de persones, s’hauria executat. Avui, sí que han quedat al carrer dues persones de Nou Barris, després que els Mossos executessin un desnonament amb ordre judicial al carrer Artà, però sense que s’hagués sol·licitat cap informe a serveis socials, denuncien des del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris. Si bé és cert que des de diversos col·lectius i sindicats perceben que la darrera setmana hi ha una treva, que s’han suspès molts desnonaments als jutjats, d’altres continuen aturant-se a porta i alguns s’executen. Fa vint dies va entrar en vigor el decret llei 37/2020 “de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la COVID-19”, el qual, en sintonia amb la Llei 25/2015 i el Decret llei 17/2019, afegeix un nou apartat que explicita que els procediments iniciats en què no s’hagi acreditat la formulació de l’oferta de lloguer social per part del gran tenidor “s’han d’interrompre” per tal que aquesta oferta pugui ser formulada i acreditada.

A l’aire flota un cert déjà-vu perquè el marc normatiu vigent xoca contra la mateixa paret: jutges. Encara que la normativa de principis de novembre els interpel·la directament, des de jutjats no han modificat el criteri que van consensuar el febrer de 2020: “no pot ser considerat un requisit” que la propietat hagi d’oferir un lloguer social perquè el procés judicial d’un desnonament tiri endavant. En paraules de l’advocada del Col·lectiu Ronda, Montse Serrano: “mentre no es modifiqui la llei d’enjudiciament civil, que regula les demandes, trobarem el mateix: deixem el desenllaç en mans de la voluntat del jutge”. Des de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya expliquen a la Directa que magistrats i magistrades “amb absoluta independència” tenen en consideració el decret segons el seu criteri propi, no hi ha cap posicionament ni criteri comú de tots els jutjats” i afegeixen que “les parts poden recórrer i aportar tot allò que considerin oportú”.

Encara que la normativa de principis de novembre els interpel·la directament, des de jutjats no han modificat el criteri que van consensuar el febrer de 2020: “no pot ser considerat un requisit” que la propietat hagi d’oferir un lloguer social perquè el procés judicial d’un desnonament tiri endavant

La situació genera inseguretat jurídica per a les persones que estan amenaçades per un desnonament, perquè tot i complir les condicions que estableix el decret llei –vulnerabilitat i gran propietari– res assegura que el jutge aturi el procediment si no hi ha oferta de lloguer social. Alhora, hi ha famílies afectades per propietaris amb més d’una desena de pisos, però que no entren dins la definició de gran propietari –més de quinze. Així doncs, el passat 9 de novembre, Mbayang, l’Adama i els seus tres fills van ser desnonats al barri de l’Eixample Esquerra, tot i trobar-se en situació de vulnerabilitat i viure en un bloc d’un gran propietari, Fincas Mateo, que d’ençà que està en extinció ha passat a mans d’una dona, que segons la Xarxa d’Habitatge, està vinculada a l’empresa. Dos dies més tard, al carrer Consell de Cent, Adelfa i la seva família també quedaven al carrer. Clàudia Ruscalleda del Grup d’Habitatge de Sants explica que es tracta d’un cas del qual es van assabentar a última hora i sembla que la propietat no entra dins els paràmetres tot i posseir el bloc sencer.


Fins a la porta

A Manresa, des que va entrar en vigor el decret, la PAHC Bages ha hagut d’aturar quatre desnonaments a porta, que d’acord amb el decret llei s’haurien d’haver interromput abans. Tots els immobles eren de grans propietaris –com Prosaper 2005 SL i Divarian– i totes les afectades, famílies amb informe que avalen el risc d’exclusió residencial de serveis socials. En un dels casos, on hi havia una criatura d’un any i mig, l’activista Berni Sorinas explica que a més de la comitiva judicial, va arribar la policia: “Sabem segur que volien desnonar, la mateixa comitiva ens ho va dir i la policia hores abans ja havia preguntat a la família si hi hauria gent de la PAHC, però es va aturar perquè hi havia molta gent”. Es va evitar, però hi ha una nova data per al 22 de desembre. A Salt, el 17 de novembre, la PAH Girona Salt va impedir des del carrer que el Banc de Sabadell deixés Rachid al carrer i, una setmana abans, a Girona, van aturar el desnonament d’una família amb tres criatures d’un pis del Banc Santander, almenys fins al 28 de gener.

Des que va entrar en vigor el decret, la PAHC Bages ha hagut d’aturar quatre desnonaments a porta, que d’acord amb el decret llei s’haurien d’haver interromput abans. Tots els immobles eren de grans propietaris i totes les afectades, famílies amb informe de serveis socials

L’advocada Montse Serrano, a més d’insistir en la necessitat de modificar la llei d’enjudiciament civil, també recorda que podria haver-hi “un acord dels jutjats de primera instància interpretant que, d’acord amb aquesta disposició obligatòria, no s’admetran aquestes demandes”. De moment, aquest acord no existeix, sinó que n’hi ha un que precisament va en direcció contrària.


Desnonaments ‘exprés’

Un ampli desplegament policial al carrer Bisbe Laguarda i cap ordre judicial. Aquesta era l’escena ahir a la tarda al barri del Raval de Barcelona. Pel Sindicat d’Habitatge del Raval: un intent de “desnonament completament il·legal en ple toc de queda”, pels Mossos: no es tracta d’un “desnonament” perquè no s’havia fet efectiva la residència. És el que es coneix un desnonament exprés, i la policia catalana assegura que es pot dur a terme sense ordre judicial quan hi ha denúncia del propietari i “indicis” que qui ha ocupat no hi viu.

Intent de desnonament al carrer Bisbe Laguarda, al barri del Raval de Barcelona |Bruna Casas

 

El cas del Bisbe Laguarda reuneix les condicions per les quals hauria de quedar interromput un procediment: es tracta d’un gran propietari i les famílies es troben en situació de vulnerabilitat. Sanolda Invest té un altre edifici a Barcelona, locals comercials a diverses ciutats de l’Estat, oficines i un edifici hoteler. Des del Sindicat de Barri de Poble sec expliquen que mentre estaven concentrades durant el matí per evitar un desnonament amb ordre judicial d’un pis del mateix bloc, una veïna va trucar la policia, “que va intuir que s’estaven ocupant tres habitatges més”. Mossos, però assegura que va acudir a l’habitatge perquè havia sonat una alarma i van identificar una dona que hi havia a dins “per delicte d’ocupació flagrant”, tot i que també hi ha diverses veïnes que afirmen que aquesta i les altres dues famílies estan vivint a l’edifici des de fa temps. En tot cas, la policia argumenta que quan més tard van rebre la denúncia del propietari, van efectuar el desplegament policial.

El decret llei 37/2020 estableix que la policia ha de sol·licitar-lo de forma urgent i comunicar-ho immediatament al Ministeri fiscal quan reben “una denúncia sol·licitant mesures cautelars”

És el mateix argument policial que es va utilitzar la setmana passada per executar un desnonament al carrer Fonthonrada, al barri del Poble sec de Barcelona. La policia també assegura que va sonar una alarma en un pis, van acudir-hi i van determinar que es tractava d’un “delicte d’ocupació flagrant”.

Els Mossos doncs, almenys en dues ocasions des que va entrar en vigor el decret llei 37/2020, han desnonat o ho han intentat sense cap informe de serveis socials a les mans. La norma estableix que la policia ha de sol·licitar-lo de forma urgent i comunicar-ho immediatament al Ministeri fiscal quan reben “una denúncia sol·licitant mesures cautelars”. Així i tot, des de premsa de Mossos han comunicat a la Directa que no disposen de la informació de com aplicar el decret en aquests casos.

El mes de juny, al carrer Nou de la Rambla, també es va intentar executar un desnonament sense ordre judicial, tot i que el Govern espanyol, arran de la crisi sanitària, ja havia aprovat el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, que suspenia els procediments de desnonament i llançament per a llars vulnerables. El Sindicat de Poble-sec va assegurar aleshores que les tres dones amb una criatura que ocupava feia una setmana habitaven la casa.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU