Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una obra de l’absurd i la significació

Club Editor ha convidat Joan-Lluís Lluís a triar una obra i traduir-la, i Joan-Lluís Lluís ha triat i ha traduït magistralment L’arrencacors, la darrera novel·la que va fer l’escriptor francès Boris Vian. L’obra s’ambienta en un món insòlit i cruel que avança cap a una desfeta del temps en una casa al caire d’un penya-segat. Al clos, tres bessons malden per trobar la llibertat davant la tirania ultraprotectora de la mare i un psiquiatre completament perdut intenta trobar inútilment alguna cosa en què agafar-se a partir del seu ofici. Al poble la gent es renta la consciència a partir d’un home que recull coses mortes amb les dents nedant per un riu vermell. Tot plegat desemboca en un clímax d’absurd i de significació alhora. Un aspecte interessant és la manera que té l’autor de plasmar una visió determinada de la vida a partir d’aquest petit espai narratiu. En un projecte de pròleg que es va trobar entre els papers de l’autor, diu que “a la novel·la no hi ha símbols i que tot el que s’hi explica ha passat de debò”. Deu ser que no hi hem de buscar símbols perquè, en el fons, tot el que hi és d’essencialment humà pot arribar a ser versemblant dins la irrealitat atmosfèrica del decorat. Quina por.

Article publicat al número 460 publicación número 460 de la Directa

LLIBRE

L’arrencacors
Boris Vian
Traduït per Joan-Lluís Lluís
Club Editor, 2018
288 pàgines