La primera qüestió és què entenem per vida animal: si parlem de la vida de cadascun dels individus o si parlem del conjunt d’ecosistemes i les seves relacions.
No hi ha vida sense tenir en compte les interdependències. És a dir, els ecosistemes en els quals vivim en relació els animals i tota la resta d’éssers vius. Igual que en societats humanes, més enllà de les necessitats individuals, les necessitats col·lectives i la interacció entre nosaltres són el que ens sosté. Malgrat que el capitalisme ultraliberal ens fa creure que som consumidors individuals i aïllats.
La ramaderia agroecològica intenta acostar al màxim l’activitat ramadera als cicles ecològics, i alhora respectar les necessitats dels animals com a individus, assegurant una vida el més semblant possible a la salvatge i respectant les seves necessitats de comportament, però millorant la seva qualitat de vida: assegurant-los l’aliment i l’aigua, protegint-los dels depredadors, de les inclemències del temps i tenint-ne cura si emmalalteixen.
Des de la perspectiva ecosistèmica, l’activitat de pastura ben gestionada produeix una millora en la captació de carboni del sòl, ajuda a augmentar la biodiversitat per mitjà de la generació d’ecosistemes característics, que permeten la vida a molts altres organismes. A l’entorn mediterrani i en context d’emergència climàtica, el paper de la ramaderia extensiva també és clau per a la prevenció d’incendis i per aconseguir boscos més resilients.
No hi ha cap activitat humana que no tingui impacte sobre altres animals i sobre els ecosistemes. Tampoc l’agricultura, i molt menys l’agricultura intensiva dels monocultius
Tenint cura d’aquests animals obtenim productes dels quals ens alimentem o usem: carn, llet, ous, pell, llana. Aquests aliments aporten nutrients essencials per als humans sense dependre de la indústria química i farmacèutica; independència essencial per garantir la sobirania alimentària i el dret a l’alimentació saludable universal.
Aquesta ramaderia també permet tancar cicles. Els fems dels animals de pastura s’apliquen a la terra i la fertilitzen sense enverinar-la, a diferència dels purins de la ramaderia intensiva o els fertilitzants químics, altament dependents del petroli.
No hi ha cap activitat humana que no tingui impacte sobre altres animals i sobre els ecosistemes. Tampoc l’agricultura, i molt menys l’agricultura intensiva dels monocultius, o experiments com la carn cultivada. La qüestió és si aquest impacte pot minimitzar els elements negatius i de patiment i fomentar els positius.
El que posa de manifest, i esdevé conflictiu en la ramaderia és la mort: sacrifiquem animals per a consumir-los. I això és un fet. Però la mort és intrínseca a la vida, als cicles naturals i a nosaltres com a humans. Evidentment que causa contradiccions sacrificar animals que has cuidat, però en la mort d’aquests també es genera vida: alimentant-nos, permetent que els ramats es perpetuïn, millorant i mantenint ecosistemes i fomentant la sobirania alimentària. Si posem la mirada més enllà del sacrifici d’un individu concret, podem veure que l’impacte global de la nostra activitat com a humans és positiu. D’altra banda, insistim en el fet que la ramaderia extensiva posa l’accent en les condicions de vida dels animals en el seu present, fugint d’antropomorfitzar-los i d’atribuir un significat humà i cultural a la seva mort.
El principal problema de la ramaderia extensiva i agroecològica és el mateix capitalisme. Perquè en un sistema que no respecta la vida, intentar dur a terme activitats que la vulguin respectar ens situa constantment en tensió. Si el preu de la llet que paguen les envasadores no fos ridícul, moltes granges de llet es plantejarien tenir animals menys productius, i tenir-los tota la seva vida. Si es permetessin escorxadors de baixa capacitat o mòbils, el sacrifici es podria fer a les mateixes finques o amb transport mínim, assegurant menys patiment.
En definitiva, si el preu dels aliments fos just per a les productores, es garantís a tothom el dret a una alimentació saludable, i les subvencions públiques no anessin majoritàriament a grans terratinents i a l’agroindústria, més productores optarien per una ramaderia respectuosa.
