Una sentència reconeix que la mort en accident laboral d’un treballador de VicVerd és a causa del mal manteniment d’un vehicle d’aquesta empresa municipal de l’Ajuntament de Vic. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tomba una d’anterior d’un jutjat social de Granollers, que atribuïa l’accident a una mala pràctica del treballador mort, Lluís Barnolas, i un dels seus companys de feina. L’Ajuntament va anunciar divendres que acata la sentència del TSJC i que no presentarà recurs davant el Tribunal Suprem. Ho fa després d’una campanya popular de recollida de firmes impulsada per la família del treballador i que l’oposició municipal li ho demanés en l’últim ple.
Els fets van ocórrer pels volts de 2/4 de 7 del vespre del 29 de març de 2018, quan Lluís Barnolas i el seu company de torn estaven fent la recollida de vidre baixant el carrer de la Riera de Vic, una via molt costeruda del nucli antic de la ciutat d’un 14% de pendent. VicVerd és una empresa municipal amb participació majoritària de l’Ajuntament de Vic, a més de l’Associació Sant Tomàs PARMO – TAC Osona i Recollida i Reciclatge SL. Entre altres coses, fan la recollida de materials com vidre, cartó i andròmines en el terme municipal de Vic.
VicVerd és una empresa municipal amb participació majoritària de l’Ajuntament de Vic, a més de l’Associació Sant Tomàs PARMO – TAC Osona i Recollida i Reciclatge SL
A l’altura del número 13 del carrer de la Riera, Barnolas i el seu company de feina van aturar la camioneta amb la qual estaven treballant per recollir el vidre del restaurant El Caliu. Quan ja havien baixat del vehicle, però, els dos treballadors van sentir un clec com si el fre de mà es desfrenés, segons va declarar després el company de feina de Barnolas. La camioneta va començar a baixar carrer avall. Tant Barnolas com el seu company van córrer per tornar-hi a pujar i poder-la aturar. Però a l’altura del número 17, la roda del vehicle va tocar amb la vorera i va fer un gir inesperat que va provocar que acabés xafant a Lluís Barnolas, que va morir en l’accident. En el moment de la seva mort, Barnolas tenia 58 anys.
La Guàrdia Urbana va sospitar del fre de mà des del primer moment
Encara en el mateix lloc de l’accident, agents de la Guàrdia Urbana de Vic van poder comprovar que el vehicle estava en punt mort i amb el fre de mà abaixat. Ho van trobar sospitós i ja al dipòsit de vehicles, van desmuntar el mecanisme de fre i van poder comprovar que hi havia un desgast molt acusat.
A petició de la Guàrdia Urbana mateix, l’estació de la Inspecció Tècnica de Vehicles de Vic va fer el 5 d’abril d’aquell mateix any una inspecció, de la qual va concloure que hi havia una “subjecció insuficient del cadell del fre de mà i desgast excessiu de l’eix de la palanca o del mecanisme del trinquet”. Van poder comprovar que si bé en un punt per sota del màxim recorregut del trinquet el fre era eficient, hi havia un punt proper al màxim on saltava.
Malgrat les evidències de mal estat del vehicle, VicVerd es va negar a pagar-li a la família la indemnització que consideraven justa, en tractar-se d’un accident laboral amb resultat de mort
Malgrat aquestes evidències de mal estat del vehicle, VicVerd es va negar a pagar-li a la família la indemnització que consideraven justa, en tractar-se d’un accident laboral amb resultat de mort causat per un mal manteniment de les eines de treball, en aquest cas la camioneta de recollida del vidre. La família va recórrer davant del jutjat social número 3 de Granollers, que tampoc els va donar la raó, en considerar que hi havia hagut una mala pràctica professional per part dels dos treballadors.
Una sola revisió del fre de mà en 129.000 quilòmetres
El canvi substancial de la sentència del TSJC respecte a la primera del jutjat social de Granollers és en l’apreciació del manteniment que VicVerd havia fet del vehicle. El jutjat social es limitava a reproduir la conclusió de la pericial aportada a la causa segons la qual l’empresa havia complert amb la taula de manteniment programada pel fabricant del vehicle i de forma particular en el fre de mà, sense que en cap de les revisions s’hi hagués detectat cap anomalia. La realitat, però, és que tal com va ressaltar en el seu recurs l’advocat de la família, Miquel Mitjans, només consta una revisió dels frens de gener de 2016, quan el fabricant indica que cal fer-ne un control cada 20.000 quilòmetres. Doncs bé, la camioneta havia estat matriculada el desembre de 2010, i en el moment de l’accident tenia fets 129.354 quilòmetres. Per això, com s’indica en la sentència del TSJC, hauria d’haver portat ja un mínim de sis controls del fre de mà. I només se’n va poder acreditar un.
La sentència sí que reconeix el que se n’anomena una recurrència en la causa de l’accident. Si bé sense la falta de manteniment del vehicle considera que aquest no s’hauria produït, també reconeix que la conducta dels dos treballadors hi va influir. Barnolas, en intentar pujar a un vehicle en marxa per parar-lo, i l’altre treballador, que era qui el conduïa, en accionar només el fre de mà, quan era recomanable també posar la marxa enrere, en parar en un carrer molt costerut en posició de baixada. Amb tot, la sentència nega que pugui qualificar-se l’actitud dels dos treballadors de “temerària”, i la rebaixa en tot cas a “imprudència professional”.
Campanya popular de recollida de firmes
L’Ajuntament de Vic, en tant que soci majoritari de VicVerd, ha estat valorant fins a l’últim moment la possibilitat de presentar un nou recurs davant el Tribunal Suprem. Al final, però, divendres un portaveu municipal va anunciar que s’acata la sentència i que no es presentarà cap més recurs. La família havia iniciat feia pocs dies una campanya popular de recollida de firmes a la plataforma Open Petition per demanar que no es presentés recurs davant el Suprem.
Divendres un portaveu municipal va anunciar que s’acata la sentència i que no es presentarà cap més recurs
D’altra banda, en el ple municipal d’octubre tant ERC com Capgirem Vic, els dos principals grups de l’oposició, li havien demanat a l’equip de govern de JxCat que “no perpetuessin més el dolor de la família” i ho deixessin aquí, vistes les evidències dels informes tècnics i l’última sentència del TSJC. Albert Castells, regidor de Serveis i alhora president de VicVerd, davant la petició de l’oposició d’aturar el procés judicial, va limitar-se a respondre que no volia portar el debat al ple i que, en tot cas, ja informaria la resta de regidors “en sessions de treball”.
*Article publicat originalment a ‘El Setembre‘
