Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una sentència d'un jutjat de Lleida obliga una mare uruguaiana a lliurar la seva filla al pare, denunciat per abusos

La jutge desestima diversos informes realitzats a l’Uruguai i atorga la custòdia al pare, la denúncia contra el qual per abusos va ser arxivada a l’Estat espanyol. El cas obre un conflicte diplomàtic després que el consolat es negués a lliurar la nena al seu pare el divendres passat

/ Bárbara Boyero

La uruguaiana María i la seva filla es troben des de divendres a la seu del consolat de l’Uruguai a Barcelona. Per ordre judicial, els Mossos d’Esquadra romanen a les portes del consolat i tenen instruccions per retenir-les i fer així que la filla de María vagi amb el seu pare, a qui un jutjat de Lleida ha atorgat la custòdia, malgrat haver estat denunciat per abusos sexuals.

La denúncia per abusos va ser arxivada malgrat que la menor comptava amb diversos informes realitzats per organismes uruguaians on fins a cinc experts acreditaven una alta probabilitat que la menor hagués patit abusos per part del seu pare. Set de cada deu casos de denúncies per abusos sexuals a menors a l’Estat espanyol no arriben a judici.

“Estan sent molt cuidades per tot el personal del consolat, que les tracta amb cura i respecte”, explica Soledad Cazorla, portaveu de la Intersocial Feminista, una organització uruguaiana que ha seguit l’anomenat cas María des de 2018, quan una sentència de la Cort Suprema de l’Uruguai va ordenar a María tornar a l’Estat espanyol.

La denúncia, com passa en set de cada deu casos d’abusos sexuals a menors l’Estat espanyol, no va arribar a judici; va ser arxivada malgrat que la menor comptava amb diversos informes realitzats per organismes uruguaians

Una errada ha donat una pròrroga a María i la seva filla. La jutge va ordenar que el lliurament de la menor es produís al consolat de l’Uruguai a Barcelona, ordre que el consolat considera no ajustada a dret, atès que “l’Estat uruguaià, i per tant la seva missió diplomàtica i oficines consulars, està exempt de l’autoritat de la sentenciant”. A més, el Ministeri d’Exteriors de l’Uruguai va expressar en un comunicat el divendres la seva preocupació “davant una sentència improcedent” i va demanar a les autoritats espanyoles “que la resolució de la situació es dugui a terme atenent l’interès superior del nen”.

Després d’aquest episodi, la jutgessa va emetre una nova ordre perquè la menor sigui lliurada al seu pare avui dimecres. No obstant això, l’advocat de la dona, Mario Guerrero, ha aclarit a aquest mitjà que la data ha estat cancel·lada sense que de moment se n’hagi establert una de nova.

Cronologia

El 2016, María, de nacionalitat uruguaiana, vivia a Viella amb el pare de la seva filla de tres anys i va decidir viatjar a l’Uruguai amb la seva filla per visitar la seva família. Allà, alguns familiars van advertir conductes inusuals de la nena i li van suggerir a la mare que consultés psicòlogues especialitzades.

És així com dues psicòlogues especialitzades en infància van concloure en un primer informe que els indicadors que presentava la menor eren compatibles amb una situació d’abusos. A partir d’aquest informe, es va fer una denúncia contra el pare i es va demanar que la situació servís d’eximent al compliment del Conveni de la Haia pel qual la nena havia de ser restituïda a Espanya, com havia demanat el pare. Llavors, la nena va tornar a ser valorada, aquesta vegada per personal de l’Institut Tècnic Forense de la justícia uruguaiana. Aquesta vegada van ser una treballadora social i una psicòloga les que van acreditar que és altament probable una situació d’abusos, com explica a El Salto Solitud González.

Hi ha un informe d’una psiquiatra infantil que va tractar la nena en l’últim període que va passar a l’Uruguai, que recomana que la menor romangui a l’Uruguai amb la seva mare, on la nena compta amb un entorn segur, argumenta

Hi ha un informe més, explica la mateixa font: el d’una psiquiatra infantil que va tractar la nena en l’últim període que va passar a l’Uruguai. Aquesta psiquiatra va recomanar que la menor romangui a Uruguai amb la seva mare, on la nena compta amb un entorn segur, argumenta.

“Però això va ser ignorat per la justícia uruguaiana i per la Cort Suprema, que acaba definint que torni a Espanya”, diu González, que afegeix com aquest “altament probable” no va servir per donar per provat l’abús i, a més, a partir d’aquí es va imposar la lectura de què ell era innocent.

D’aquesta manera, María i la seva filla es van veure obligades a tornar a l’Estat espanyol el juny de 2018, i ho van fer amb algunes mesures cautelars, atesa la denúncia de la mare. Llavors, “els tècnics de l’institut forense de Lleida van determinar que no es va poder ni comprovar ni descartar l’abús i va començar el procés de família de visites i de revinclar el nen amb el progenitor”, diu la portaveu de la Intersocial Feminista. No obstant això, aquest procés es veu dificultat per l’angoixa que mostra la nena en aquestes visites, fins al punt que no poden desenvolupar-se com estaven previstes.

Paral·lelament, en el procés judicial “comença a sorgir -dit explícitament per Fiscalia, jutgessa i tècnics- l’argument que la nena està sent alienada i que és víctima de la pseudosíndrome d’alienació parental”, explica González (és a dir, que la mare hauria alterat la consciència de la filla per destruir el vincle amb el pare). Aquest procés finalitza amb la sentència de setembre feta pública a principis d’octubre, en la qual la jutgessa Cristina Marrero Pérez ordena que s’atorgui la custòdia al pare, reservant el dret a la mare de veure la nena dues hores a la setmana en un punt de trobada. “Les visites d’una hora cada dues setmanes van ser cancel·lades per l’angoixa de la nena i ara una jutge decideix arrencar la nena i prohibir-li a la mare que la vegi més que dues hores a la setmana”, diu González: “No hi ha marc de drets humans on això s’enquadri a cap lloc del món, i molt menys a la convenció de drets del nen”, diu.

La sentència de la jutge és contundent: diu que la resolució ha de ser “necessàriament traumàtica”, culpa la mare d’haver “utilitzat la via penal per aconseguir els objectius de la via civil” i desacredita els informes dels especialistes uruguaians per no reunir els requisits necessaris. A més, dóna per fet que “hi ha un alt risc de la menor de continuar l’exercici exclusiu de la custòdia per part de la mare” i que aquesta “interfereix en el vincle amb el pare amb una pràctica alienadora nociva”.

Mostres de suport

Organitzacions uruguaianes han donat suport aquests dies la campanya #MaríaNoSeVa, que va començar quan la justícia va obligar la mare i la seva filla a tornar a l’Estat espanyol. Divendres passat, una concentració en suport a María va expressar la seva preocupació pel cas a les portes de l’ambaixada espanyola a l’Uruguai i la Intersocial Feminista ha recollit més de 9.000 signatures des de divendres, a través d’una petició a la plataforma change.org.

D’altra banda, a l’Estat, ha sorgit també un moviment de suport a María i la seva filla i, així, associació La Volaera i la Plataforma Lluna han expressat el seu suport a la mare de la nena uruguaiana en un manifest per recollir adhesions, llançat el dia que la jutgessa ha determinat de nou el lliurament de la nena al pare. En el manifest, asseguren que són “molts els nens i nenes que són arrencats de les seves mares en nom d’un fals i inexistent síndrome anomenada síndrome d’alienació parental” i denuncien que les mares que protegeixen els seus fills siguin qüestionades, humiliades, silenciades i condemnades per això.