Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Vacunes de ciment per a salvar el sol i platja

El rescat del sector turístic s’ha orquestrat en termes econòmics, però també urbanístics. Nombrosos projectes turístics i immobiliaris als Països Catalans es reactiven després de la covid-19 i en alguns casos flexibilitzen les exigències legals

Silueta del projecte Colossus, l'hotel de dues torres que es preveu construir a Calp (la Marina Baixa) / Arxiu

Cinc-centes persones es van concentrar l’1 de Maig a la plaça Sant Jaume de Portocolom per mostrar l’oposició a una nova urbanització de 4.000 metres quadrats a la localitat, que pertany al municipi de Felanitx (Mallorca). El nou projecte es troba en una àrea natural a tocar de la zona protegida de s’Algar i es Riuetó, en el nucli històric de Sa Capella, on s’han catalogat diverses galeries subterrànies d’alt valor natural. Al nou Pla Urbanístic de Felanitx –en tramitació des del setembre de 2021– aquest indret manté vigent la condició d’urbanitzable des del 1969, el que els col·lectius Terra Ferida, Som Portocolom i Salvem Portocolom denuncien com a “fals urbà”. Al mateix temps, la nova llei turística a les Illes –aprovada per un decret llei l’11 de febrer– posa l’èmfasi en l’equilibri i la sostenibilitat “pel model turístic del futur: responsable laboral i mediambientalment”, tal com detallava el govern balear el mes de gener en un acte davant la premsa.

Concentració de la plataforma Salvem Portocolom l’1 de Maig |Arxiu

Tant a les Illes com a Catalunya i al País Valencià, la tramitació i l’execució de projectes urbanístics en relació directa al sector turístic i immobiliari no s’atura. De fet, és a través dels nous plans municipals o de les modificacions de normatives –per exemple, flexibilitzant o reduint les exigències ambientals o mantenint sòls urbanitzables que haurien de ser protegits– que s’està articulant “l’agilització de les inversions turístic-immobiliàries com a política de contenció de danys i de rescat del capital”. Ho denuncia Ivan Murray, doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears i expert en l’anàlisi del turisme. Segons Murray, aquest rescat econòmic orquestrat pels dispositius de l’Estat es vehicula per mitjà del rescat turístic que, alhora, necessita la construcció i la promoció urbanística com una de les potes del sector.


Promoció turística pública

Tot i que els projectes immobiliaris corresponen a entitats privades, l’urbanisme orquestrat des de l’administració i les institucions públiques esdevé un element vinculat a la viabilitat d’aquests. Per una banda, per mitjà de les normatives urbanístiques. Per l’altra banda, amb la inversió pública en serveis.

N’és un exemple el projecte Hard Rock, el megacomplex de casinos que es pretén aixecar entre Vila-Seca i Salou (el Tarragonès). L’operació, que anteriorment va rebre el nom de BCN World, s’ha reactivat després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la suspengués el setembre de 2020 per comptar amb una zona no urbanitzable d’alt risc per la proximitat del complex petroquímic de Tarragona. Segons explica Eloi Redón, membre de la plataforma Aturem BCN World, “hi ha hagut presses per engegar la maquinària turística ràpidament després de la covid-19”. El 14 de febrer es va aprovar la modificació del pla urbanístic per part dels Ajuntaments de Vila-Seca i Salou i l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per poder acollir el megaprojecte, els terrenys del qual són propietat de la firma controlada per CaixaBank Mediterranean Beach & Golf Community SA.

Una simulació del complex Hard Rock, antic BCN world, entre Salou i Vila-Seca |Arxiu

Des de la plataforma es denuncia el rol de l’Incasòl com a organisme públic de la Generalitat que s’ha presentat com intermediari en la compra per part de Hard Rock. “En el que hauria de ser un acord entre dos privats, tenim l’Incasòl com a intermediari d’aquests dos agents”, explica Redón. “La Generalitat de Catalunya, a través de l’Incasòl, s’està comprometent a posar un capital de 120 milions d’euros per comprar primer tots els terrenys a La Caixa i després anar venent-los en lots a Hard Rock, mitjançant un contracte amb nombroses clàusules que beneficien els interessos de l’empresa”. Des d’Aturem BCN World, després de dotze anys de lluita, critiquen que les administracions consideren la seua construcció com l’única oportunitat de desenvolupament econòmic de la zona.


El retorn de la construcció

Més al sud, Marco Bittner, president de l’Associació Cultural i Ecologista de Calp (la Marina Baixa), també posa en qüestió el rol dels ajuntaments i les administracions municipals. En aquest cas, ho fa través de la lluita contra el projecte Colossus: un hotel de congressos de dues torres de 36 pisos que comptarà amb més de 600 habitacions, ubicat en les Salines (el Saladar) i amb afecció ambiental a la mateixa llacuna i al Penyal d’Ifac, espais naturals d’alt valor del municipi. El projecte, que va poder ser desenvolupat a partir d’una interpretació a mida del Pla General d’Ordenació Urbana de Calp en 2007, es va aturar el 2017, quan la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat valenciana va recórrer la iniciativa per via administrativa, ja que els terrenys del voltant són una zona humida inundable. Després de la seua aturada el 2017, la justícia ha donat ara llum verda al projecte. “Ací es construeix sabent que ens estem quedant sense aigua, que el sector sanitari no pot abastar el volum de persones en estiu, que tenim un dèficit en infraestructura pública i que la meitat dels edificis estan buits més de la meitat de l’any”, lamenta Bittner.

A Calp s’ha reactivat el projecte Colossus: un hotel de congressos de dues torres de 36 pisos que comptarà amb més de 600 habitacions

De fet, explica que en estiu les comunitats de regants de Calp pateixen talls de subministrament de l’aigua que arriba des de la Vall de Laguar, que es destina al municipi per poder respondre a la demanda turística en un nucli que, amb 2.000 persones censades, arriba a 8.000 residents en estiu. “Si l’urbanisme és l’ordenació del territori perquè la gent puga viure dignament, ací no estem venent un benestar pels habitants, sinó pels residents temporals i contra el benestar de la població”, denuncia Bittner.

Les obres inicials en la Pineda d’en Gori (el Baix Empordà) |Toni Ferragut

Aquest rescat públic es manifesta a costa del sacrifici mediambiental dels territoris. A Platja d’Aro (el Baix Empordà), s’ha aprovat el projecte de Marina Port d’Aro – Fase 2 a una de les últimes grans pinedes litorals de la Costa Brava, la Pineda de Ridaura. Es pretén duplicar la mida del port i construir 400 nous habitatges a primera línia. Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, explica que, tot i que des de la plataforma es va aconseguir que el govern aprovés el Pla director de revisió de sòls no sostenibles de la Costa Brava en 2021, “no és suficient”. “Des de 2018 estem davant un boom de la construcció a la Costa Brava”, explica, “perquè hi ha un mercat il·limitat a l’abast i tot el capital internacional del món interessat a invertir-hi”. Davant d’això, des de SOS Costa Brava demanen la desclassificació dels sòls i la no urbanització de sòls forestals, amb valor paisatgístic, agrícoles o en primera línia de mar. “No hi ha excusa. Si es volguera es podrien canviar els planejaments urbanístics’’, conclou.


Rentada de cara sostenible

L’adjectiu sostenible acompanya els grans projectes que s’estan contemplant arreu dels Països Catalans. A Moncofa (la Plana Baixa), el nou projecte urbanístic València Resort Integrat –publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el 25 de març– es presenta com una iniciativa d’inversió estratègica sostenible (PIES). Després de vint anys de tramitació, la mercantil Residential Golf and Spa Valencia SL, juntament amb les noves inversions de la multinacional Goco Hospitality, amb seu a Bangkok, ha aconseguit l’informe favorable de la Secretaria Autonòmica de Turisme. Aquest complex de 357.000 metres quadrats albergarà hotels i habitatges, així com espais de tractament regeneratiu, balnearis i zones d’oci adreçades a “sèniors d’alt valor adquisitiu de la Unió Europea”, tal com s’explica al projecte.

“El capitalisme sostenible és un oxímoron. El model turístic no ha canviat”, rebla Belén García, membre d’Ecologistes en Acció

“El capitalisme sostenible és un oxímoron, no existeix. El model turístic no ha canviat”, rebla Belén García de la Torriente, responsable de turisme d’Ecologistes en Acció. Segons García, cada transformació del sòl natural a artificial és una destrucció i una pèrdua, no sols del medi, sinó de l’economia productiva “quan la bandera econòmica es basa en la rajola i el turisme”. I ho relaciona amb el fet que el model turístic a tot l’Estat espanyol ha estat vinculat a la construcció des de fa seixanta anys i que el turisme no s’hauria desenvolupat sense el creixement urbà en llocs on s’ha destruït l’entorn natural. “El model turístic capitalista actual permet que un sòl urbanitzable es transforme en una inversió rendible i això no es fa sense canvis legislatius i el permís de les administracions”, denuncia García.

Amb tot, des de Mallorca, Jaume Androver, membre de Terraferida i de Salvem Portocolom, denuncia el continu rescat turístic-immobiliari de les administracions, “que ja no saben fer altre tipus de polítiques després de dècades d’inèrcia”. De fet, Androver ratifica que el nou marc aparegut a les Illes amb la llei turística 2022 consolida privilegis atorgats al sector hoteler des de l’anomenada “llei Delgado” del 2009, com començar a construir sense llicència d’obres, i permet una adequació perquè els sectors hoteler i immobiliari puguen rebre els més de 47,7 milions d’euros dels fons Next Generation que reclamen per a projectes turístics a les Illes.

Article publicat al número 548 publicación número 548 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU