Amb el lema d’un “Arnau per a tothom”, aquest divendres, 10 d’abril, a partir de les 5, s’ha programat a la plaça de la Bella Dorita del Paral·lel de Barcelona, davant d’El Molino, una jornada que vol ser a la vegada festiva, reivindicativa i crítica. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats Teatre Arnau, l’acte convoca el veïnat a una cita d’arts vives i resistència, per la qual passaran actuacions musicals, de varietats, circ, il·lusionisme, drag, rap i poesia, i un llarg etcètera. Els noms confirmats fins al moment inclouen Glòria Ribera, Remei de Ca La Fresca, Bigwé, Sergio Satanassa, Gneis, Talita Carneiro, Missex, Sven Von Whatever, La Ruka, Flama, Xamfrà, Jardí d’Ozzom, i hi haurà altres sorpreses.
La organització de la gala manifesta la seva defensa d’un model de teatre, comunitari, participatiu, sensible a la memòria i promotor dels drets cuturals, que entén l’Ajuntament barceloní ha anat deixant de banda. Per això s’afirma en la convocatòria que “Barcelona està en joc, i la cultura n’és el tauler de la discòrdia”. La coordinadora aposta “per un model cultural ciutadà, obert i plural”, a la vegada que posa sobre la taula el “debat urgent” de la “privatització d’espais culturals històrics”. En aquest sentit explicita que aquest model de gestió des de l’ens municipal “no afecta només l’Arnau, sinó també espais com l’Antic Teatre, el Centre Social de Sants, Canal Sunyers o la Nau Bostik”.
Posar en valor el llarg procés participatiu
La Coordinadora d’Entitats Teatre Arnau reivindica la validesa i trajectòria d’un procés participatiu que, de fet, va ser la principal empenta a l’hora d’impulsar la recuperació d’aquest històric espai escènic del Paral·lel. L’organització ciutadana va agrupar, des del 2016, més de seixanta entitats dels tres barris limítrofs amb l’immoble (el Raval, el Poble-Sec i Sant Antoni). En tots aquests anys ha estat present al concurs públic per a la rehabilitació de l’edifici, i ha mantingut una tasca continuada de programació d’arts escèniques descentralitzades (algunes aplegades en el programa Arnau Itinerant), projectes compartits amb entitats, associacions i escoles, i projectes culturals en relació a l’art (com l’Arnau Gallery, centrat en el muralisme) i la memòria (un arxiu documental del barri, al voltant del teatre i el Paral·lel).
Des de la coordinadora s’explica aquesta ona de movilitizció perquè entén que l’Ajuntament s’ha anat desentenent del projecte d’un Arnau comunitari, a la vegada que, a mesura que la rehabilització de l’edifici avançava, semblava acostar-se a models més convencionals, comercials i privats per al futur teatre (amb contactes amb l’agrupació empresarial ADETCA, i amb un model previst de sala centrada en espectacles familiars). La seva denúncia, que va saltar a les xarxes i els mitjans el desembre passat, quan es va fer evident l’allunyament amb l’administració pública, i es va reduir la partida municipal dedicada anualment a la coordinadora, alça la veu contra el que anomenen el “community washing” de les institucions, “l’elitisme i la privatització” de les polítiques culturals públiques, en el context d’una ciutat tensionada i difícil per a les seves veïnes, a molt nivells. Davant d’això, les entitats es posicionen a favor de “recuperar la memòria i la dissidència”, tant de les “arts escèniques migrants, dissidents i racialitzades”, que vindiquin l’arrel popular, diversa i comunitària de tot fet cultural veritable i remarcable.
Un teatre únic en un eix històric
La importància del Teatre Arnau rau, entre altres raons, en el fet que és l’últim exemple dempeus de “teatre de barraca”, un tipus de construcció pròpia de l’època (entre finals del segle XIX i l’inici del XX), que va tenir altres exemples a l’avinguda del Paral·lel, avui ja desapareguts. És, també, un altre dels edificis escènics adquirits per l’Ajuntament, institució que a la mateixa avinguda ja compta amb la titularitat d’El Molino i la sala Paral·lel 62. L’arnau és un pol urbà singular perquè s’emplaça en un eix cultural històric de la ciutat, que en els darrers anys ha estat objecte de projectes urbanístics i empresarials que han pretès redefinir-lo. Des de l’Ajuntament, com a eix turístic, gastronòmic i cultural, en temps del mandat de l’alcalde Xavier Trias (2011-15). Des de l’esfera privada, més recentment, com a nova via d’un teatre d’entreteniment familiar i mainstream, a la manera d’una Gran Via madrilenya: un eix on regnen les franquícies de musicals i els shows dels artistes més mediàtics (amb l’exemple clar d’El Mago Pop, al Teatre Victòria, del qual és empresari).
La importància del Teatre Arnau rau en fet que és l’últim exemple de teatre “de barraca” que roman dempeus al Paral·lel. L’Ajuntament el va comprar el 2011, en una avinguda on també és titular de El Molino i la sala Paral·lel 62
L’Arnau va tancar les seves portes de forma definitiva l’any 2000, i onze anys més tard, després de canviar de mans i destins diverses vegades, va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona. Les demandes veïnals ja venien de lluny. Es van iniciar poc després del tancament, però es van anar concretant, i dues plataformes veïnals van reivindicar-lo durant molts anys, Recuperem l’Arnau i Salvem l’Arnau. Aconseguiren aturar un enderroc que semblava segur, després de dictàmens tècnics polèmics i discutits. Des del 2017, les entitats s’organitzaren i ampliaren l’àmbit de treball i actuació, fins i tot amb un nucli gestor i de comunicació professional, i amb una branca dedicada al teatre: va ser aleshores, quan el projecte Arnau Itinerant es posaria en funcionament com a motor cultural i escènic nòmada, proactiu i transversal entre barris. Cal recordar també que el Teatre Arnau va ser okupat per una plataforma d’artistes i veïnes l’any 2006, quan ja feia sis anys que llanguia abandonat, en una reivindicació festiva que pretenia posar a l’agenda el seu potencial i la seva reutilització. Així que,vint anys després d’aquella acció, la reobertura de l’Arnau sembla segura, però no està gens clar el model i la gestió cultural que s’hi aplicarà. I hi ha molt a discutir.
