Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Veus del territori qüestionen la massificació i l'oligopoli en el desplegament de les fotovoltaiques

Comarques com les Garrigues, el Pallars Jussà o la Conca de Barberà acumulen desenes de projectes de noves centrals d'energia renovable, amb un gran impacte sobre els terrenys agrícoles i en mans de multinacionals del sector com Endesa, Enel o Forestalia

“Ens diuen que ho hem de fer de pressa perquè estem perdent lo tren, però pensem que el que hem de fer és fer-ho bé. No pots culpabilitzar el pagès o la gent del territori d’una mala planificació per part del Govern”, es lamenta Jaume Pedrós, responsable d’energies alternatives d’Unió de Pagesos. Són veus precisament del sector agrícola i ramader les que s’han alçat amb més contundència els últims mesos davant dels macroprojectes fotovoltaics. La tardor de 2019 s’aprovaven tant a Catalunya com al País Valencià els decrets que regulen la implantació de nous parcs eòlics i fotovoltaics, amb l’objectiu d’arribar a un 50% de generació elèctrica renovable abans de l’any 2030, per fer front al canvi climàtic. En pocs mesos van aparèixer centenars de projectes com bolets, la gran majoria impulsats per filials de societats mercantils energètiques o de la construcció. “És un decret que liberalitza el sector sense tenir en compte els plans que afavorien una implantació ordenada”, denuncia Ramon Queralt, consultor ambiental i portaveu de la Coordinadora les Garrigues per una Energia Renovable Sostenible. “Les empreses, per una qüestió d’economia d’escala, concentren les instal·lacions en unes determinades zones en funció del preu del sòl, de la facilitat de connexió i de l’accessibilitat”, apunta Queralt. En el cas de Catalunya, s’han concentrat a les Garrigues, el Segrià, l’Anoia, el Pallars Jussà i la Conca de Barberà. Al País Valencià, serien les comarques de la Vall de Cofrents, l’Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i La Foia de Bunyol les més afectades.

Articles relacionats