Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Vincles entre ‘narcos’ i govern d’Hondures, al descobert

Un judici celebrat a Nova York contra el germà del president del país destapa una trama corrupta que hauria beneficiat amb donacions milionàries la candidatura del partit governamental

El president d'Honduras, Juan Orlando Hernandez / Arxiu

Enmig de les protestes que han sacsejat l’Amèrica Llatina aquests últims mesos, Hondures no ha estat una excepció. L’espurna que va encendre la foguera va ser un judici a més de 2.600 quilòmetres de distància del país centreamericà, a la ciutat de Nova York. El 18 d’octubre, un jurat de la Cort del Districte Sud de Nova York va condemnar el germà del president d’Hondures per tràfic de drogues. El judici a Tony Hernández també va destapar part de l’entramat de com es mou la droga a través d’Hondures –des de Colòmbia– per arribar fins a Mèxic i finalment als Estats Units –que és el país consumidor–, així com la connexió que hi ha entre el tràfic de drogues i el govern hondureny. Precisament, el president Juan Orlando Hernández, conegut per les inicials JOH, va ser assenyalat com a coconspirador en el document que el fiscal federal George Berman va presentar. Tot i haver-se presentat com un lluitador en contra del tràfic de drogues, el judici va treure a la llum que tant ell com el seu govern van fer els ulls grossos a canvi de milions de dòlars per finançar la seva campanya electoral i la del seu partit, el Partit Nacional.

El que es va destapar durant la vista oral a Nova York també posa en una situació compromesa el govern de Trump

Durant el judici es va saber que el mateix president va rebre un milió de dòlars del líder del càrtel de Sinaloa, el Chapo Guzmán, a través del seu germà, a canvi de protecció i seguretat per als carregaments de cocaïna. El que es va arribar a destapar durant la vista oral a Nova York també posa en una situació compromesa el govern dels Estats Units, que té un fidel aliat a Hondures, amb qui recentment va firmar l’acord de “tercer país segur”, juntament amb Guatemala i El Salvador. Aquest pacte obliga la migració que es troba en trànsit cap als Estats Units a demanar asil als països pels quals transita –i que aquest asil sigui denegat– per poder peticionar-lo als Estats Units.

El 2017, el posicionament de la Casa Blanca va decantar la victòria a les eleccions presidencials a favor de JOH després que l’oposició denunciés frau electoral i l’Organització dels Estats Americans recomanés repetir-les. Hondures segueix sent un dels països més insegurs, amb un índex de violència de 40 assassinats per cada 100.000 habitants, de gener a novembre de 2018, i amb un 40% de la població en situació de pobresa extrema.


Un alcalde assassí i suborns del Chapo

L’evidència del judici es va basar principalment en el testimoni de cinc traficants de droga confessos, com l’alcalde de la ciutat fronterera d’El Paraíso, Alexander Ardón, que va confessar haver matat 56 persones. El president JOH va emetre un comunicat de premsa en anglès en el qual desmentia les acusacions i les qualificava d’“Alícia al país de les meravelles”. JOH també va destacar que durant el seu govern havia extradit més de 40 narcotraficants i que per això ara buscaven venjança.

Ara fa dos anys, la Casa Blanca es va decantar a favor de l’actual president després que l’oposició denunciés frau electoral

L’any 2012, el Congrés d’Hondures va aprovar una llei que permetia extradir traficants de droga als Estats Units. Segons Ardón, un dels testimonis clau del judici, el germà del president li va dir que la llei s’havia aprovat per pressió dels Estats Units. També va confessar que abans de les eleccions de 2013, en les quals JOH es presentava per primera vegada a la presidència, el germà del president s’havia reunit dues vegades amb el Chapo Guzmán, i que aquest va contribuir amb un milió de dòlars a la campanya electoral. El mateix Ardón va confessar haver pagat quatre milions en suborns a canvi de protecció de la policia i l’exèrcit. A més, va detallar com la cocaïna tenia la marca del germà del president, les inicials TH, dibuixades en els paquets d’un quilogram. En relació amb tot això, cal recordar que l’any 2014 el govern d’Hondures va efectuar una sèrie d’extradicions i que el comissionat de policia que liderava una de les operacions, Ramon Sabillon, va ser destituït del càrrec i va haver de fugir del país perquè va denunciar que el president JOH estava impedint una investigació en contra d’Ardón.

L’altre testimoni clau va ser Devis Leonel Rivera Maradiaga, un dels líders de la banda de tràfic de drogues més temudes d’Hondures, Els Cachiros. Maradiaga va confessar haver matat 78 persones i haver donat diners per la campanya de l’expresident Porfirio Lobo, també del Partit Nacional.


Corredor de la droga

Des que els Estats Units va aplicar una política de mà dura contra el tràfic de droga a Colòmbia, el centre de distribució de droga es va desplaçar a Mèxic, país que en els últims anys acumula una de les xifres més elevades d’assassinats i desaparicions. Hondures ha passat a ser una peça molt important d’aquesta nova ubicació geogràfica; s’ha convertit en un corredor, com explica l’antropòloga de la Universitat de Michigan especialitzada en migracions Amelia Frank-Vitale: “Hondures es converteix en el corredor de la droga pels canvis en la manera de traficar drogues entre Colòmbia, els Estats Units i Mèxic”. “Abans els càrtels colombians dominaven el tràfic, però després d’una reconfiguració de la indústria del narco, amb la desarticulació dels càrtels colombians, s’inicia l’època en què els càrtels mexicans dominen el negoci. D’aquesta manera, els càrtels mexicans busquen moure la droga de Colòmbia i Veneçuela per terra per Hondures, Guatemala i Mèxic, i aquí és on Hondures es converteix en un lloc important per al tràfic”, relata.

Segons Frank-Vitale hi ha una connexió entre el tràfic de drogues i l’èxode migratori que està vivint el país: “El nexe entre els que governen el país i els que trafiquen la droga és molt clar, i els nivells d’impunitat són increïbles”, explica, “aquesta corrupció fa que la gent normal i corrent a Hondures senti que no hi ha opcions, que no hi ha manera de sobreviure i de tenir un futur”.


Mobilització hondurenya a Nova York

El judici va concentrar hondurenyes que viuen als Estats Units i que van voler seguir minut a minut el desenvolupament d’un judici que podia canviar el panorama de la seva terra natal. Montserrat Murillo va emigrar a Nova York fugint d’amenaces després que la seva mare, la lideressa feminista camperola Margarita Murillo, fos assassinada el 2014. El cas va quedar sense resoldre: “Em sento feliç i orgullosa de les lleis als Estats Units perquè sabem que aquí no es pot subornar un jutge ni un jurat; aquí, si l’han sentenciat, és perquè és culpable”, deia Murillo després de la finalització del judici quan un grup nombrós d’hondurenyes celebraven a la porta del jutjat la decisió. L’activista de l’organització Honduras Solidarity Network, Karen Spring, comentava: “Aquesta decisió confirma el que molts hondurenys han dit des de fa temps. Ja van sortir als carrers el 2017 quan hi va haver frau electoral per mantenir el poder i la màfia de JOH, el narcogovern que hi ha a Hondures”. El seu marit, Edwin Espinal, va estar tancat a la presó durant divuit mesos després de ser detingut durant les protestes contra el frau electoral de 2017.

Després de la sentència, el narco i testimoni del cas Nery López Sanabria fou assassinat en una presó de màxima seguretat

A Hondures, la decisió del jurat de Nova York va provocar protestes i mobilitzacions per demanar la dimissió del president, que van ser durament reprimides. Al cap de pocs dies, el narcotraficant Nery López Sanabria va ser assassinat en una presó de màxima seguretat a Hondures. Sanabria era l’autor d’unes llibretes de comptabilitat amb records de tràfic de drogues que van servir per incriminar Tony Hernández. Estava col·laborant amb la DEA –departament antidroga del govern nord-americà– i era una peça important amb connexions a les esferes de poder. Se sospita que aquestes poden ser les causes per les quals va ser assassinat. Les imatges del crim de Sanabria –captades per una càmera de videovigilància– van commocionar la societat hondurenya, que ja estava en xoc per tot el que el judici contra Tony Hernández va fer sortir a la llum.

Article publicat al número 490 publicación número 490 de la Directa