Gladys Soto és supervivent de violència masclista. Després d’aconseguir que el seu agressor marxés de la casa on vivien amb el seu fill de nou anys, no va poder assumir el preu del lloguer complet i avui, 17 de desembre, s’ha executat el seu desnonament.
Gladys Soto va arribar al barri de Sant Gervasi fa deu anys i en fa dos que va llogar un pis al carrer Laforja amb el seu fill i el que era la seva parella. El lloguer de l’immoble, d’uns 70 m², és de 1.150 euros, tot i que una de les dues habitacions té goteres i humitats i no es pot fer servir. Al cap d’uns mesos de viure-hi, va començar a patir violència física i psicològica per part de la seva exparella i va interposar una denúncia, que es va desestimar per manca de proves. Ella explica que, malgrat tenir marques de les agressions, va trigar un temps a atrevir-se a denunciar. Arran d’obrir-se un procés penal, la seva exparella va marxar del pis, i ella, a l’atur, no va poder fer front al preu del lloguer.
Des de Serveis Socials tampoc li van oferir cap solució; de fet, li haurien aconsellat que, si no podia pagar un lloguer, “busqués parella”
Amb el suport del Sindicat d’Habitatge de Cassoles, Soto ha emprès diverses vies per estabilitzar la seva situació. Van intentar negociar amb la propietària, Noela Losada Re, una rebaixa temporal del lloguer perquè el deute no s’acumulés, però ella s’hi hauria negat: “La propietària coneix la situació, però li és indiferent”, diu Soto. Des de Serveis Socials tampoc li van oferir cap solució; de fet, li haurien aconsellat que, si no podia pagar un lloguer, “busqués parella”, denuncia. Actualment, està acceptada i en llista d’espera per a un pis d’emergència social, i l’única opció que té després del desnonament és una pensió per a ella i el seu fill.
L’altra barrera que porta el cas de Gladys Soto a un carreró sense sortida és la qüestió laboral. Amb un fill a càrrec i sense xarxa familiar, ja que és originària del Paraguai, no troba una feina que li permeti conciliar la cura del seu fill: portar-lo i recollir-lo de l’escola i no deixar-lo sol a la nit. Sense feina i amb una criatura, tampoc aconsegueix que li lloguin una habitació, un escenari al qual s’afegeix –amb l’historial de violència viscuda– la inquietud de compartir habitatge amb una persona desconeguda.
Doble vulnerabilitat
L’exclusió residencial afecta especialment famílies monoparentals i migrants, amb barreres que prenen forma de llei d’estrangeria, taxes de feines parcials més elevades (un 8% els homes i un 20,6% les dones) i també de temporalitat (11,2% els homes i un 14,6% les dones), segons dades del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. Tal com explica l’informe Monoparentalitat femenina i pobresa de la Taula del Tercer Sector, la meitat de les famílies “monomarentals” (ja que en el 80% dels casos és la dona qui es fa càrrec de les criatures) es troba en risc de desnonament.
“La parella sol ser el nucli de convivència, per això haver de marxar de casa es té en compte com un tema central de la possibilitat de sortir d’una situació de violència”, explica Elisa Covelo
En parlem amb Elisa Covelo, coordinadora de l’associació Hèlia, que dona suport a dones en situació de violències masclistes. Explica que, per a persones en aquesta posició especialment vulnerable, el factor de l’habitatge “és un element central”, i afegeix que “la parella sol ser el nucli de convivència, per això haver de marxar de casa es té en compte com un tema central de la possibilitat de sortir d’una situació de violència”. La situació s’agreuja si hi ha menors a càrrec, ja que implica canvis d’escola si s’ha de fer un trasllat a un altre barri. D’altra banda, Elisa Covelo emfatitza que la violència masclista “deixa un impacte molt gran en les dones, que necessiten un procés de recuperació i reparació”, un procés que pot ser incompatible amb llogar una habitació en un pis compartit de manera involuntària. Conclou: “L’habitatge hauria d’estar garantit per a tothom, però amb el focus posat, especialment, en persones en situació de violències”, tot i que, critica, “no hi ha recursos suficients”.
El cas de la Gladys transcorre a Sarrià-Sant Gervasi, el districte de Barcelona amb una renda per càpita més elevada. Adrià Plazas, portaveu del Sindicat d’Habitatge de Cassoles, explica que al barri hi ha desnonaments, però que “molts són invisibles”, i afegeix: “Aquí, molta gent no pot assumir el conflicte que genera un desnonament i marxa de casa abans. Aquí és on entra en joc el Sindicat”. Plazas explica que la tasca del Sindicat d’Habitatge es complica en un barri amb una “renta molt alta, on hi ha una rotació de persones molt important i on no tenim espais com ateneus o casals”. A aquest fet s’hi afegeix la repressió. Recorda l’incendi a l’Ateneu Popular de Sarrià, on van aparèixer esvàstiques i altres símbols nazis, i les dotze persones imputades als casos coneguts com “les 9 de Cassoles” i del Bloc Llavors: “Estàs al seu territori, van darrere teu”.
