Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Vuit militants d'Arran, a judici per la cara

Els membres de l'organització juvenil de l'esquerra independentista van ser identificats de forma irregular a partir de fotografies on apareixien les seves cares i seran jutjats a l'Audiència de Barcelona els dies 13 i 15 de maig acusats dels delictes de desordres públics i danys, que els poden suposar penes de fins a 3 anys presó

Cartells de la campanya de suport als joves durant una mobilització / Arxiu

Vuit joves d’Arran seuran a la banqueta dels acusats per uns fets que es remunten a la celebració del Primer de Maig, Dia internacional de la classe treballadora, de l’any 2016 a la ciutat de Barcelona. En aquella jornada reivindicativa, l’esquerra independentista va formar el seu propi bloc en la manifestació de la tarda, convocada per diferents col·lectius anticapitalistes, i de nou va reunir milers de persones en aquesta cita anual. La identificació de les persones encausades no es va fer mitjançant el DNI o cap altre document oficial, sinó que els Mossos d’Esquadra van relacionar imatges i fotografies de les seves cares amb els seus noms i cognoms, malgrat que la majoria no tenen antecedents i, per tant, no haurien de ser a cap fitxer policial.

El cas s’ha donat a conèixer sota el nom de Controlades i va caure en mans del Jutjat d’Instrucció 5 de Barcelona, que després de tres anys ha decidit sol·licitar l’obertura de judici oral. La decisió de la magistrada instructora, Maria Asunción González Ferrero, va venir precedida per l’escrit d’acusació de la fiscalia, on es fa un relat segons el qual la marxa va recórrer el centre de la capital catalana deixant al seu pas desperfectes als aparadors d’algunes seus de marques de roba i bancs.

En concret, aquest sumari se centra en les pintades fetes a botigues de grans empreses del tèxtil com Zara i Pull & Bear, així com les trencadisses als vidres de la seu central de Movistar a la plaça Catalunya, totes elles multinacionals que acumulen denúncies públiques per vulneracions de drets laborals tant en les plantilles de països occidentals on venen els seus articles com en aquells on tenen deslocalitzada la producció.

Les processades presumptament haurien fet un perímetre de seguretat al voltant de les activistes encaputxades, sempre a cara descoberta i sense dur a terme cap fet delictiu

La fiscal Sabela Fondo Roca afirma que “dins de la multitud hi havia un grup reduït de cinc persones que vestien roba fosca, dessuadores amb caputxa, amb la cara tapada i amb passamuntanyes”, a qui responsabilitzaria de les accions anteriorment descrites. Tanmateix, els Mossos d’Esquadra no van poder identificar a cap d’aquestes persones i paradoxalment no són elles les qui seuran davant del tribunal.

Les vuit processades són les joves que presumptament haurien fet un perímetre de seguretat al voltant de les activistes encaputxades per “obstaculitzar l’accés al lloc on es trobaven i la seva identificació, així com permetre que duguessin a terme actes vandàlics”, en paraules de la mateixa fiscalia. En tot moment anaven a cara descoberta i no haurien dut a terme cap fet delictiu, motiu pel qual mai van ser requerides pels agents que vigilaven la mobilització.

Malgrat tot, després de la investigació policial, la fiscal els considera responsables en concepte de coautors d’un delicte de desordres públics i un altre de danys, que correspondrien respectivament a tres anys de presó i quinze mesos de pena-multa a raó de dotze euros al dia, substituïbles per un dia de privació de llibertat per cada dues quotes diàries impagades. La petició ve motivada per una interpretació segons la qual sense el seu ajut no hagués estat possible dur a terme les accions punibles. És per això que els vuits acusats també afronten el possible pagament d’una indemnització de 9.657 euros a Movistar, que reclama aquesta quantia per compensar els danys ocasionats al seu establiment.

Malgrat tot, una pregunta envolta aquest procés: si els Mossos d’Esquadra no van identificar cap dels encausats el dia que es van produir els fets, com pot ser que posteriorment hagin estat assenyalats i portats a judici? La seva defensa i la campanya solidària tenen clara la resposta.


Demanen explicacions a Miquel Buch

Dos dels joves tenien antecedents policials i a partir d’imatges que consten a les bases de dades dels Mossos d’Esquadra, els agents de la Divisió Central d’Informació (DCI) els relacionen amb la manifestació del Primer de Maig, de la qual disposen de les imatges que ells mateixos van prendre així com de les enregistrades pel grup de comunicació Lavinia, qui proveeix a Barcelona Televisió (BTV). Als altres, en canvi, els identifiquen a partir de la seva suposada amistat amb un dels dos primers acusats, cercant imatges a xarxes socials com Facebook. “Entenem que la divisió d’informació té fitxers on es detallen relacions entre persones en l’àmbit de la militància”, afirma David Aranda, lletrat d’Arrels Advocats, militant de l’organització antirepressiva Alerta Solidària i un dels juristes a càrrec de la defensa.

La portaveu nacional d’Arran, Adriana Roca, i la diputada de la CUP-Crida Constituent, Maria Sirvent, van comparèixer a la sala de premsa del Parlament de Catalunya per donar a conèixer el cas i demanar l’absolució dels joves

La portaveu nacional d’Arran, Adriana Roca, i la diputada de la CUP-Crida Constituent, Maria Sirvent, van comparèixer el passat 2 de maig a la sala de premsa del Parlament de Catalunya per donar a conèixer el cas i demanar l’absolució dels joves. “Som davant d’un nou judici polític. Les vuit militants d’Arran van ser identificades arbitràriament a partir de fitxers policials il·legals creats amb criteris polítics, el que evidencia la persecució a la dissidència per part del Departament d’Interior”, van assegurar davant dels micròfons.

Després de comparar aquest cas amb alguns succeïts durant l’etapa de Felip Puig al capdavant d’Interior –on també es van efectuar identificacions a partir d’imatges on apareixien les cares de les manifestants–, la diputada cupaire va exigir explicacions a l’actual conseller, Miquel Buch, a qui va reclamar l’eliminació dels “fitxers policials”. Al seu torn, Roca va explicar la repressió que està rebent l’organització a la qual representa i va subratllar “ens volen ofegar econòmicament, però això no aturarà la nostra lluita”, al mateix temps que feia una crida a la solidaritat.

El suport als joves es va visibilitzar dissabte 4 de maig pels carrers del barri barceloní d’Horta, d’on són alguns d’ells. Centenars de persones van participar d’una manifestació per denunciar aquest i altres casos repressius que arribaran a judici pròximament. La campanya de suport a les encausades i Arran han convocat concentracions de suport a primera hora del matí dels dies 13 i 15 de maig davant el Palau de Justícia, ubicat al passeig de Lluís Companys de Barcelona, en paral·lel a la celebració de la vista contra aquests militants de l’esquerra independentista.