L’afany de l’Estat espanyol a constituir-se com a referent internacional en la producció d’energies renovables i alhora mantindre l’oligopoli de les multinacionals energètiques ha provocat l’aprovació d’una allau de macroprojectes, concentrats sobretot a comarques d’interior. Dos exemples recents en són els projectes de plantes de biogàs a Xiva (la Foia de Bunyol) i el Villar (la Serrania), poblacions situades estratègicament pel que fa al subministrament de la matèria primera necessària per al funcionament de les plantes (residus agrícoles i ramaders, fangs d’aigües residuals, residus orgànics, domèstics i industrials) i la proximitat a la xarxa estatal de gas natural. Tanmateix, ambdós projectes s’han aprovat amb deficiències en la seua documentació i sense tindre en compte l’escassa distància a zones urbanes.
La planta de Xiva consisteix en un centre de tractament i compostatge de subproductes d’origen biològic, com residus agrícoles i ramaders (palla, fem, purins, etc.), cultius energètics, fangs d’aigües residuals, residus orgànics, domèstics i industrials, per a la seua transformació en biometà. El projecte el promou la constructora Biometano del Mediterráneo SL, amb una superfície total de 53.099 metres quadrats. Es va presentar el passat 27 de setembre i, segons el portaveu de la Plataforma per a l’Estudi i Conservació de la Serra de Xiva, Julio Rodrigo, estan a l’espera de què la Generalitat responga a les al·legacions que hi han presentat. La plataforma argumenta que l’estudi d’impacte ambiental no compleix la normativa, atés que no inclou les dades pertinents pel que fa a la producció: les quantitats de matèria necessària per a abastir la planta, la seua capacitat de tractament, el posicionament de les infraestructures d’emmagatzematge i de logística, entre d’altres. “Se’ns fa difícil al·legar contra un projecte del qual no coneixem les dades”, indiquen des de la iniciativa.
La ubicació de la planta al Villar perjudicaria una zona agrícola de terres de conreu, a més de posar en perill la capa freàtica i el canal principal del Túria que abasteix d’aigua els camps
Per la seua banda, la planta del Villar, de 15.000 metres quadrats, també es dedica al tractament i compostatge, en aquest cas, de purins de porc, gallines i vaques per a obtindre’n biogàs. Ha estat promoguda per BioEnergia Serrania SL en una ubicació estratègica, a 1.800 metres del centre urbà, per on passa el gasoconducte que està connectat a la xarxa estatal de gas natural. La promotora, explica Lluís Suller, d’Ecologistes en Acció, està conformada per un grup de ramaders porcins de Toixa (la Serrania), i han estat assessorats per l’enginyer que també ha promogut altres plantes de característiques semblants, com ara a Xiva i a Albacete. El 13 de setembre de 2023 es va lliurar per registre d’entrada la sol·licitud de la Declaració d’Interés Comunitari (DIC) per part de la promotora a la Generalitat, i la pertinent comunicació a l’Ajuntament del Villar perquè informe els veïns afectats pels terrenys requerits per a construir la planta.
La presentació dels projectes ha sorprés la població de les respectives localitats, atés que ni al Villar ni a Xiva no hi ha pràcticament explotacions ramaderes ni es produeix quantitat suficient de purins per a abastir i alimentar la planta ni el seu funcionament continu i regular. Amb la qual cosa, segons explica Vanessa, de Villar Pueblo Vivo, per a la conversió en gas de gallinassa, purins, fem, animals morts i altres materials sense qualificar, aquesta matèria primera “s’haurà d’importar d’altres procedències situades fins a 400 quilòmetres de distància a la redona, la qual cosa suposarà una petjada de carboni desproporcionada i un perill elevat d’abocaments incontrolats de líquids lixiviats, sumat a la pudor i les plagues d’insectes, augment del risc de transmissió de malalties…”. A més de contaminar el medi ambient, tal com denuncien les entitats ecologistes, la ubicació de la planta al Villar perjudicaria una zona agrícola de terres de conreu, a més de posar en perill la capa freàtica i el canal principal del Túria que abasteix d’aigua i rega els camps del Villar i del Camp del Túria. La planta de Xiva se situa a 500 metres de la Rambla de Xiva, un barranc que passa pels arrossars de l’Albufera i desemboca a l’àrea de reserva del Tancat de la Pipa, posant així en risc aquests dos espais naturals de valor mediambiental.
A banda dels impactes paisatgístics i mediambientals de les plantes, el que més fa patir és el seu impacte sobre la població. Mentre que la planta del Villar s’ubicarà a menys de dos quilòmetres del centre urbà, la de Xiva es troba a escassos metres de la urbanització Coves d’Aigua Perduda. Entre els habitants (3.700 al Villar i 8.300 a Xest, que es troba més a prop de la ubicació projectada, malgrat que aquesta pertany al terme de Xiva) n’hi ha molta gent gran vulnerable. A més a més, la construcció i el funcionament de les centrals “perjudicarà el benestar de la població i malbaratarà la qualitat de vida, la salut, l’economia i el medi ambient, a banda d’afectar greument la vida social i cultural de la vila”, adverteixen des de Villar Pueblo Vivo.
Oposició institucional i mobilització popular
Els ajuntaments de les localitats afectades s’oposen a la construcció de les centrals energètiques. “Considerem que les instal·lacions d’energies renovables s’han de situar en llocs oportuns i que tinguen un impacte mediambiental, paisatgístic i social menor. Per exemple, la planta de Xiva se situa en un aiguafons a uns 500 metres de zones urbanes per on baixaran contínuament males olors. Estem a favor de les renovables, però han d’anar on toca”, ressalta David Pujals, regidor de Medi Ambient a Xest (Foia de Bunyol).
Maria Ángeles Beaus, alcaldessa de Villar, conta que “l’empresa promotora ven el projecte com a beneficiós per a tots, però la pudor, les torres de 16 metres, el trànsit de camions que baixa amb els purins des de la part alta de la comarca i passa per les poblacions, la ubicació prop del poble i de la zona de passeig no ens ho sembla gens”. “Per a la part alta de la Serrania, on hi ha molta activitat ramadera, sí que resulta més beneficiós, però ací només obtindrem els impostos de la construcció de la planta i cinc llocs de treball”.
Els ajuntaments de les localitats afectades s’oposen a la construcció de les centrals energètiques
Tanmateix, els consistoris es troben en una situació difícil, atés que —segons expliquen— topen amb una manca de ferramentes al seu abast per tal de reaccionar contra aquest tipus de projectes. Per exemple, al Villar s’han concedit diversos permisos, com ara la compatibilitat urbanística, atés que aquesta “només contempla el compliment de la normativa urbanística i la conformitat amb el Pla General (PGOU) actual”, i no té en compte els efectes socials i mediambientals, prossegueix Beaus. “Estem intentant blindar el territori mitjançant modificacions en el PGOU, però és un procés llarg: ja portem un any i mig amb un gabinet tècnic i jurídic per a dur-ho a terme. A banda podem fer al·legacions i posar traves, però la Declaració d’Interés Comunitari l’emet Conselleria; és ella qui en última instància emet informes i concedeix llicències”. I Pujals afegeix: “el que necessitem és la regularització de les energies renovables: no hi estem en contra, però no pot ser que ens deixen indefensos contra macroprojectes amb conseqüències molt negatives per a la nostra població. A més a més, les autoritats competents a nivell autonòmic i estatal no es posen en la pell dels habitants perquè no coneixen l’entorn. Els municipis haurien de poder delimitar els paràmetres mediambientals per tal de determinar si l’impacte ambiental d’un projecte és sostenible o no”.
Davant aquesta situació, el veïnat de les zones afectades s’ha mobilitzat per tal de fer pressió en contra de les plantes. Al Villar, tan prompte com el veïnat va assabentar-se del projecte, va convocar assemblees d’unes 50 persones, on, segons van informar els membres de Villar Pueblo Vivo en un comunicat, “va assistir l’enginyer promotor intentant rebentar l’organització del veïnat”. Tanmateix, ara ja compten amb més de 300 veïnes d’una població de 3.800. Posteriorment, s’han convocat dues assemblees multitudinàries més on van assistir portaveus de plataformes de la Manchuela (Conca), afectades per projectes semblants, per a intercanviar experiències i accions.
David Pujals, regidor de Medi Ambient a Xest, defensa: “el que necessitem és la regularització de les energies renovables: no hi estem en contra, però no pot ser que ens deixen indefensos contra macroprojectes amb conseqüències molt negatives per a la nostra població”
També han assistit a reunions amb la Generalitat i l’Ajuntament, “que, en afectar greument el poble i vist el rebuig popular, diu en veu baixa que s’oposa al projecte, però no s’atreveix a emprendre accions”, critica Lluís Suller. Des de la Plataforma per a l’Estudi i Conservació de la Serra de Xiva, a banda de la mobilització, també han recorregut a la via administrativa i hi han presentat al·legacions en contra, sobretot pel que fa a la ubicació. Tot i que es troba a prop de l’autovia i el gasoducte, “no té sentit construir la planta tan prop del poble i una urbanització. El projecte no considera aquest factor, ni tampoc l’ampliació d’un polígon industrial adjacent”, explica Julio Rodrigo. També denuncia que “hi ha un gran desconeixement entre la població respecte al projecte, atés que ens en vam assabentar pel BOE; mentre que l’Ajuntament no ens n’havia informat”.
Malgrat l’oposició de les dues poblacions a les plantes de biogàs, emfatitzen que estan a “favor del compostatge dels purins”. No obstant això, recorden que a la Serrania les explotacions ramaderes es concentren al nord de la comarca, en municipis com Titagües, Toixa, Ares o Alpon. I, adverteixen, que els purins arribaran també d’altres localitats més llunyanes, ja que la planta té una gran capacitat. Com a alternativa, proposen que el tractament dels purins es duga a terme al mateix lloc on es generen i que també es gaste el gas a la mateixa zona. Julio Rodrigo subratlla la problemàtica de l’estructura de producció, distribució i consum energètic: “si tinguérem una cooperativa per a gestionar una planta amb les mides adequades per a abastir els pobles del voltant seria ideal. Però, el projecte actual inclou una planta amb l’únic objectiu de produir quantitats enormes d’energia per al màxim benefici, deixant de banda el benefici comú per a la població”.
Malgrat aquestes accions, però, no es pot preveure amb certesa quin serà el desenllaç d’aquests dos macroprojectes. Cal recordar que les plantes de biogàs no són les úniques infraestructures que amenacen la Serrania i la Foia de Bunyol: al Villar hi ha 16 projectes energètics en tràmit, mentre que a Xiva n’hi ha 13, sobretot, plantes fotovoltaiques. Es tracta de municipis que, sovint, ja veuen els seus termes trinxats per infraestructures: el Villar suporta el pas de l’autovia CV-35, un ramal del gasoducte i diverses excavacions mineres a cel obert, així com el projecte d’una línia de molt alta tensió per la part de ponent de la localitat.
Malgrat això, des de les iniciatives populars consideren fonamental l’organització i mobilització continuada de la població: per exemple, Villar Pueblo Vivo ha sol·licitat empar al Síndic de Greuges i en breu es lliurarà també un escrit al Defensor del Poble. Han cursat al·legacions contra els projectes de plaques fotovoltaiques, i no descarten interposar una denúncia global, per considerar que s’atempta contra el medi ambient i la salut de les persones. Informen que tractaran d’organitzar una unió de forces entre accions jurídiques i populars per tal de forçar un canvi en la producció i gestió de les energies renovables.
