L’oposició a la reforma de les jubilacions impulsada pel govern d’Emmanuel Macron torna a omplir Catalunya Nord, en la novena jornada de manifestacions des que se’n va iniciar la tramitació. Segons fonts sindicals, més de 20.000 persones van sortir als carrers de Perpinyà i 800 a Prada. Tot i que les manifestacions a les capitals del Rosselló i del Conflent han estat de caràcter pacífic, la gendarmeria ha fet ús dels gasos lacrimògens a la manifestació de Prada contra famílies i infants, i un jove ha estat detingut a Perpinyà, per motius encara desconeguts. La setmana passada, durant el blocatge al centre logístic Sant Carles també van detenir un antic armilla groga. En tots dos casos la privació de llibertat es va prolongar unes hores i va quedar sense efecte al llarg del vespre.
Christopher Pereira, co-secretari del sindicat SUD Educació, subratlla la importància de mobilitzar-se: “ser al carrer és la prolongació de l’acció social contra la reforma de les jubilacions”
Christopher Pereira, cosecretari del sindicat SUD Educació, emfasitza la importància de mobilitzar-se: “Ser al carrer és la prolongació de l’acció social contra la reforma de les jubilacions”, que contempla l’endarreriment de l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys i fixa els 43 anys de cotització per obtenir el màxim de pensió, les dues mesures més impopulars. Aquesta vegada, però, Pereira parla d’expressar la còlera contra la manera de fer del govern. Concretament, el sindicalista es refereix al fet que l’executiu de Macron hagi decidit aplicar l’article 49.3 de la Constitució Francesa, que li permet, per raons de “responsabilitat”, l’aprovació d’una llei evitant la votació final de l’Assemblea Nacional, on es temia que alguns dels parlamentaris del seu grup, Els Republicans, hi votarien en contra.
Més enllà de les manifestacions, a Catalunya Nord, les treballadores del servei postal bloquen el centre de recepció i repartició del correu del nord de Perpinyà des de dimarts a les cinc del matí. Jérôme Argouze, carter i representant sindical de la CGT explica que “paralitzant el centre de tria de Perpinyà, bloquegem tot el correu i paquets del departament, però ho assumim completament, perquè pensem que només aturant l’economia podrem fer caure la reforma. I guanyarem!”.
Per la seva banda, treballadors de l’empresa ENEDIS, encarregada de la distribució d’electricitat i gas, han buidat vells comptadors elèctrics i de gas davant la prefectura dels Pirineus Orientals. Xavier Charreiron, de CGT energia, el dia abans ho anunciava: “Demà al matí buidarem una tona de vells comptadors a la porta de la prefectura per protestar contra la reforma de les jubilacions. Nosaltres tenim un règim especial de jubilacions, cotitzem un 4% més per poder marxar abans. Amb la reforma perdem aquest règim i totes les contribucions que hem fet fins ara”.
Una reforma del programa electoral de 2017
El 10 de gener es va presentar públicament el projecte de llei. Pocs dies més tard, tots els sindicats majoritaris es van posar d’acord, per primer cop en dotze anys, per convocar la que va ser la primera jornada de vaga general i manifestacions. A Perpinyà, més de 20.000 persones, segons els sindicats, van prendre els carrers per fer sentir llur veu contra la reforma. La mobilització va ser històrica, ja que feia molts anys que no es veia un moviment tan nombrós a la capital del Rosselló.
El punt àlgid de les primeres mobilitzacions va arribar entre el desembre de 2019 i el febrer de 2020, però les mesures contra la pandèmia van frenar aquell cicle
Però el projecte de llei de la reforma de les jubilacions, que està generant un fort cicle de mobilitzacions socials a Catalunya Nord i a la resta de l’Estat francès, ja era inscrit dins el programa electoral d’Emmanuel Macron al 2017, quan va ser escollit per primer cop president de la República francesa.
De fet, el punt àlgid de les primeres mobilitzacions va arribar entre el desembre de 2019 i el febrer de 2020. A Catalunya Nord es varen viure diferents manifestacions amb molta gent al carrer, així com moviments de bloqueig, talls de subministrament elèctric per part dels vaguistes o diferents boicots als transports, com contra l’empresa de ferrocarrils SNCF.
Tot i les diferents jornades de vagues, boicots i mobilitzacions arreu de l’Estat, el text va continuar el seu tràmit per convertir-se en llei, però l’arribada de la pandèmia de la covid, el mes de març de 2020, va deixar en suspensió la reforma i la revolta.
Un cop passada la pitjor situació de la pandèmia i les eleccions presidencials i legislatives de 2022, l’ull de l’executiu francès, amb la primera ministra Elisabeth Borne al capdavant, tornava a posar-se sobre la reforma de les pensions, amb un nou text que contemplava l’endarreriment de l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys i els 43 anys de cotització per obtenir el màxim de pensió.
Vaga prorrogable
Després de dos mesos de protestes setmanals, no es va produir cap moviment per part de l’executiu o del Cap de l’Estat i la reforma ha anat seguint el seu curs. El 7 de març, es va fer una crida a la vaga indefinida o prorrogable i per això la data va ser anomenada “el primer dia del que queda de vaga”. Des d’aleshores i cada dos o tres dies, cada sector professional, organitzat en assemblees generals, voten per la continuïtat de la vaga i decideixen també quines accions de blocatge i boicot faran.
Els blocatges s’han donat sobretot a la vila de Perpinyà on, durant dos dies, es va blocar l’accés a Sant Carles, el centre logístic més gran de la ciutat
Darrerament, els blocatges s’han donat sobretot a la vila de Perpinyà on, durant dos dies, es va blocar l’accés a Sant Carles, el centre logístic més gran de la ciutat. També n’hi va haver un proper a la frontera, ja que uns 200 manifestants van tallar durant unes hores el peatge del Voló, deixant sense circulació la principal sortida de persones i mercaderies al sud de l’Estat francès.
El passat dijous 16 de març, va fer-se públic que l’aprovació final de la proposta de llei no es duria a terme a través de la votació final de l’Assemblea Nacional, després del debat i votació de la comissió mixta paritària de l’Assemblea i el Senat, sinó que s’invocava l’article 49.3 de la Constitució Francesa. Seguint la possibilitat que fixa la llei, la Nova Unió Popular Ecològica i Social (Nupes) liderada per Jean-Luc Mélenchon, va presentar una moció de censura contra el govern de Elisabeth Borne el passat 20 de març, que no va prosperar per un estret marge de nou vots.
