En l’edició del mes de juny de 2018 la revista National Geographic arribava als quioscos amb una impactant portada on s’intuïa un primer pla d’un iceberg flotant sobre l’oceà. La imatge, però, amagava una realitat més incòmoda. Quan s’obria el focus sobre la bucòlica instantània el que en realitat surava sobre les aigües marines era una simple i contaminant bossa de plàstic. Amb aquesta obertura la publicació aconseguia posar en l’agenda mediàtica la problemàtica de la presència de plàstics i microplàstics als nostres mars i oceans. Tot i així, saltava a la vista –i així ho van fer saber les subscriptores de la publicació a través de les xarxes socials– una palmària contradicció. Els exemplars en paper d’aquell número amb voluntat transformadora van arribar als domicilis particulars a l’interior d’una bossa de plàstic. Els editors de la revista aleshores van començar a buscar alternatives, que no van poder implementar fins cinc mesos més tard. El novembre de 2018 i en les edicions posteriors la revista arribaria dins d’un sobre de paper.
Qualsevol revista que es vulgui enviar massivament via subscripció ha de posar-se dins de bosses de plàstic o optar per una laboriosa alternativa: un equip de voluntàries posen les etiquetes manualment
A la redacció de la Directa, gràcies a les reflexions de diverses persones subscriptores, vam tenir aquest debat fa tretze anys. En el nostre primer any d’existència vam enviar els exemplars a l’interior d’un sobre de paper, però veient número rere número el volum de residu innecessari que suposava ens vam posar en contacte amb Correus per saber quin era el mètode d’embalatge més minimalista que s’acceptava en els estàndards d’enviament del servei postal públic. Vam aconseguir que acceptessin un adhesiu doblegat sobre el lateral de la publicació, on figura l’adreça de la persona subscrita. Només hi havia un problema: ni la rotativa ni cap empresa especialitzada oferia ni ofereix avui dia un servei d’etiquetatge amb aquestes característiques.
Qualsevol revista que es vulgui enviar massivament via subscripció ha de posar-se dins de bosses de plàstic o optar per una laboriosa alternativa: un equip de voluntàries posen les etiquetes manualment al llarg de tot un matí. I així ho vam decidir, ara fa dotze anys. Cada quinze dies estalviem al medi ambient 2.600 bosses de plàstic. Si fem el càlcul de tot el període, amb l’evolutiva de subscripcions i tenint en compte que durant nou anys vam tenir periodicitat setmanal: 712.000 bosses de plàstic menys, 712.000 regals tòxics estalviats a les generacions futures.
