“Avui és un dia funest, és el cinquè aniversari de la coronació de Felip VI. Una cosa que no ens han preguntat, una cosa que ens han imposat. Aquesta tarda ens manifestem per dir que no volem rei i que volem una societat molt diferent de la que tenim”, anunciava Luis Gimeno Lopesino, veí de Vallecas (Madrid), un dels bastions del republicanisme madrileny, durant l’acte de presentació de la consulta republicana convocada aquest dissabte 22 de juny a la capital de l’Estat espanyol.
L’esdeveniment, segons les seves organitzadores, anirà molt més enllà de les urnes, amb concerts i diverses activitats en què participaran col·lectius de migrants, feministes, pensionistes i estudiants. Les assemblees i col·lectius involucrats en la iniciativa aposten perquè aquesta sigui el principi d’una estratègia més àmplia: “La consulta ha de donar visibilitat però el que perseguim és crear organització. Un moviment assembleari republicà”, apunta Jiménez.
En total és previst desplegar 81 taules amb 100 urnes distribuïdes per l’ametlla central de la ciutat “de Lavapiés a Malasaña i des del Retiro fins a plaça d’España” segons resa el manifest de la convocatòria. Els col·lectius organitzadors tenen l’experiència recent del referèndum de fa sis mesos, van posar damunt la taula les mateixes dues preguntes: “Vol vostè poder decidir la forma d’estat? En cas afirmatiu què decidiria?, monarquia o república?”.
En total està previst desplegar 81 taules amb 100 urnes distribuïdes per l’ametlla central de la ciutat, “de Lavapiés a Malasaña i des del Retiro fins a plaça d’España”
En el cicle de consultes del passat desembre, que es va estendre a escala estatal, organitzat en barris i campus universitaris, un total de 100.000 persones van acudir a votar a les urnes disposades als carrers i als centres docents, només a Madrid. La gran majoria van optar per l’opció republicana.
“No ens van preguntar el 1978. No ens van preguntar el 2014 i tampoc entra entre els seus plans fer-ho ara”, diu el manifest. En la roda de premsa de presentació de la consulta, Lucía Nistal de l’assemblea de la Universitat Autònoma de Madrid, va recordar com el rei emèrit va abdicar mantenint els seus honors, una alta retribució –en un context de precarietat de les majories socials– i, sobretot, la inviolabilitat judicial com a garantia d’impunitat.
Aquesta estudiant també ha qüestionat el paper institucional de Felip VI, exercint de “jutge i part”, reunint-se amb els partits polítics. Uns partits que, segons que va recordar Nístal, han tret, sense excepció, la qüestió del model d’Estat de la seva agenda política. Les presents també van criticar el paper del monarca legitimant la repressió de l’1 d’octubre a Catalunya, i van recordat les càrregues policials i detencions que van suportar les qui, fa cinc anys, coincidint amb el relleu dinàstic, es van manifestar a Madrid exigint la fi de la monarquia. La impugnació de la corona apuntaria, realment, a una crítica al règim del 1978: “La monarquia és el fermall d’un règim per a rics, no per a la majoria social precària”, es va comentar en la compareixença davant dels mitjans.
“La monarquia és el fermall d’un règim per a rics, no per a la majoria social precària”, apunta l’organització de la consulta
Les presents van ubicar aquesta proposta en el context actual en què el règim “obre la porta a l’extrema dreta”. I van recordar com, tot just arribar a alguns ajuntaments, el primer que han fet les regidores ultres és retirar les pancartes que denuncien la violència masclista, just quan s’ha arribat a les mil víctimes oficials des que se’n fa un recompte públic a l’Estat. “Ens volen súbdits i en silenci però ens van a trobar organitzades i als carrers, defensant el nostre dret a decidir-ho tot”, va asseverar Nistal.
Les portaveus de la consulta van insistir en la idea d’oposar, enfront de la continuïtat del règim després del franquisme, un moviment social fort i assembleari, que apunti a un procés constituent. “Tenim clar que hi ha una alternativa. I que aquesta alternativa està en marxa”, va dir Elena Martínez, també de l’assemblea de Vallecas, convidant a sumar-se al que ha anomenat “l’alegria de la república” en un moment en què es revela “que aquest règim no té cap projecte per als joves, per a les dones o els migrants”. El que volen demostrar, ha dit Martínez, és que República és molt més que no tenir rei, “el que estem contraposant a la monarquia és la democràcia”.
L’acte el va tancar Alejandro Capueno de l’Assemblea de Migrants per la República. “Els immigrants som ciutadans, el que passa és que una monarquia no té ciutadans, té súbdits, i nosaltres no volem ser súbdits”, va afirmar abans de convidar el col·lectiu a ser part activa del canvi, com “hereus de les Brigades Internacionals”, a més, va recordar, com a llatinoamericans, “tenim pràctica deslliurant-nos de monarquies”.
