Diverses veïnes i joves del barri de Cassoles, situat al districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, van anunciar dijous 10 de setembre la creació del Sindicat d’Habitatge de Cassoles. En una presentació a la Plaça Cardona, membres del sindicat junt amb una cinquantena d’assistents van comunicar les bases del seu programa polític: no tolerar desnonaments, lluitar per l’abaratiment del preu del lloguer, aturar l’expulsió del barri que pateix el jovent, crear teixit social i organització popular i mantenir vincles solidaris amb els moviments per l’habitatge dels altres barris de la ciutat.
El districte de Sarrià-Sant Gervasi encapçala any rere any els índexs de renda per càpita i guanys salarials més alts de la ciutat de Barcelona. Un districte que arriba a triplicar la renda familiar disponible per càpita d’altres zones com pot ser Nou Barris. No obstant això, des del Sindicat d’Habitatge de Cassoles asseguren que “hi ha veïnes que són expulsades del barri perquè no poden pagar el preu de l’habitatge ni assumir el cost de la vida en general”. Des del sindicat es parla de l’elitització com un dels causants d’aquesta crisi: “Algú pot pensar que dins un barri amb rendes altes com el nostre és estrany que pugui haver-hi problemes habitacionals. Nosaltres diem que justament per això, pel fet de ser un barri elititzat, es generen aquests problemes amb l’habitatge que moltes vegades són invisibles i estigmatitzats”.
Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el preu mitjà del lloguer al districte de Sarrià-Sant Gervasi al primer trimestre de 2020 ha estat de 1.325 euros, amb un augment del 4,7% respecte de l’any anterior
Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el preu mitjà del lloguer al districte de Sarrià-Sant Gervasi al primer trimestre de 2020 ha estat de 1.325 euros, amb un augment del 4,7% respecte de l’any anterior. Així també, la mitjana del preu d’oferta per metre quadrat segueix mantenint-se com la més elevada de la ciutat amb 5.300 euros per metre quadrat. “Nosaltres analitzem que a part de les elits, les classes més altes o, fins i tot, l’extrema dreta que s’ha establert aquí, també existeix una classe mitjana aspiracional que, en contextos de crisi i quan els seus ingressos es veuen minvats, com ha passat amb el coronavirus, tenen un problema habitacional evident. A més a més, això s’agreuja en el cas del jovent. Si no gaudeixes d’una herència o una feina brutal, cosa que sabem que per a les joves és gairebé impossible a causa del sou mitjà degradadíssim que tenim, resulta impossible viure aquí”, explicava Asier, membre del nou col·lectiu.
Els preus de lloguer tan elevats provoquen que gran part del jovent del barri no tingui la possibilitat d’emancipar-s’hi dins. “Si estudies és difícil compaginar-ho amb una feina ben remunerada i per aquí Cassoles és encara més complicat”, comentava Joan Nuñez, de 23 anys, que acaba de finalitzar la seva carrera universitària. Gairebé amb les mateixes paraules s’expressaven Martina Guinart i Ada Gimenez, dues estudiants de 19 anys: “Amb els preus del lloguer d’aquí és impossible. No tindríem els diners suficients ni tan sols el temps necessari per treballar i aconseguir aquests diners. Ens agradaria molt seguir al barri, però sembla un horitzó molt llunyà”.
Al mateix temps, des del nou sindicat d’habitatge es vol fer èmfasi en les diverses realitats socials que coexisteixen al barri. Segons explica Asier: “A part d’aquesta classe mitjana aspiracional, o clase media con cosas com diu altra gent, també observem que hi ha uns estrats més baixos de classe treballadora, sobretot persones migrades, que es veuen empeses a okupar dins el barri. Creiem que també són un subjecte a interpel·lar en tant que són contínuament estigmatitzades per alguns veïns, pels mitjans de comunicació i també per les institucions. Tothom sap que existeixen i hi són, però tothom els gira l’esquena. S’ha de poder aconseguir un habitatge digne per aquesta gent”.
El sindicat proposa diverses formes d’actuació basades en el suport mutu i l’acció directa per a intentar pal·liar amb els problemes habitacionals del barri
El sindicat proposa diverses formes d’actuació basades en el suport mutu i l’acció directa per a intentar pal·liar amb els problemes habitacionals del barri: “No volem esdevenir un agent assistencialista, volem que les veïnes siguin capaces de militar el seu propi cas amb tot el suport, formació i experiència del sindicat. Negociar amb la propietat, posar tots els recursos disponibles de les institucions i, òbviament, si s’ha d’alliberar un bloc perquè la gent no es quedi al carrer, doncs es farà. L’okupació, sens dubte, és una eina que nosaltres legitimem. Si no volem cap veïna al carrer, si creiem que l’habitatge és un dret i hem d’expropiar un habitatge buit perquè una família pugui viure-hi, ho farem.”
La primera acció del sindicat
Dins d’aquest marc d’acció directa, el Sindicat d’Habitatges de Cassoles va okupar divendres 11 un bloc de pisos de luxe situat al carrer Regàs. L’habitacle feia dos anys que era buit i constava de quatre pisos d’entre 70 i 150 metres quadrats que havien estat reformats per a una futura venda. Els seus corresponents preus es trobava entre 295.000 i 1.150.000 d’euros. L’okupació de l’habitatge era entesa pel sindicat com una acció política amb l’objectiu d’allotjar joves disposats a viure i resistir dins el bloc. Posteriorment, s’hi hauria volgut recol·locar gent amb necessitats habitacionals.
Hores després que el sindicat fes pública l’okupació, els Mossos d’Esquadra junt amb el cos d’antiavalots de la Guàrdia Urbana van desallotjar l’edifici. L’actuació de les diverses forces de seguretat va ser acompanyada de violència i càrregues policials amb actuacions no reglamentàries -colpejant amb la porra per sobre del cap-, que van causar ferides i diverses contusions a algunes de les gairebé cent persones que van intentar aturar el desallotjament.
Organitzacions polítiques i veïnals de dins i fora del barri com Arran Cassoles, CDR Cassoles, CUP Sarrià-Sant Gervasi i diversos grups d’habitatge de Barcelona han celebrat la creació del sindicat
Des de moltes organitzacions i sindicats en defensa de l’habitatge digne i altres agents polítics i socials s’ha criticat l’actuació policial que va dur-se a terme durant el desallotjament del bloc okupat. De la mateixa manera, organitzacions polítiques i veïnals de dins i fora del barri com Arran Cassoles, CDR Cassoles, CUP Sarrià-Sant Gervasi i diversos grups d’habitatge de Barcelona han celebrat la creació del sindicat. Agraint el suport popular que ha rebut la fundació del Sindicat d’Habitatge de Cassoles, Asier comentava: “El moviment popular de Cassoles sempre hem sentit que som a la gola del llop. Som un moviment anticapitalista i antifeixista on viuen els capitalistes i els feixistes. Per això, justament, creiem que podem ser claus en el conflicte per l’habitatge en l’àmbit del barri i a escala de Barcelona”.
