En poques setmanes, més de 1.900 persones, 31 entitats i plataformes, quatre empreses i cooperatives, i tres organitzacions polítiques s’han adherit al manifest impulsat per la plataforma veïnal sarrianenca Defensem Can Raventós. L’objectiu, evitar que es construeixin pisos de luxe en un dels pocs pulmons verds que queden al nucli antic de Sarrià Vell –la finca coneguda com Can Raventós– i aturar la imminent elitització d’aquest barri d’una Barcelona cada cop més gentrificada. Malgrat aquesta pressió veïnal, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona celebrat el passat 23 de setembre va aprovar –amb l’únic vot en contra d’ERC– el planejament urbanístic promogut per la propietat, Bigdal 5.000 SL, que li permetrà dur a terme la construcció de dos edificis amb uns 40 pisos de luxe que es posaran a lloguer –fet del que s’encarregarà Becorp- en aquest espai situat entre els carrers de Bonaplata i de Fontcoberta de la capital catalana.
Tal com es detalla des de Defensem Can Raventós, es tracta d’una operació promoguda per les societats Bigdal i BeCorp. El secretari de la primera, encarregada de gestionar l’aprovació del pla, és Jaume Nadal Farreras, germà de l’exconseller de la Generalitat i exalcalde de Girona del PSC Joaquim Nadal Farreras. Al seu temps, el conseller delegat és Anton Raventós Raventós, empresari i membre de la família Raventós, mentre que el president és Salvador Ferran Pérez-Portabella, relacionat amb la família Raventós i actual secretari d’organització d’Units per Avançar (la marca hereva d’Unió Democràtica de Catalunya), partit tant del regidor del districte de Sarrià – Sant Gervasi, Albert Batlle, com de la gerent, Maite Català. Les vinculacions entre Units per Avançar i la promotora han estat rebutjades en tot moment per Batlle, que en l’última Audiència Pública de Sarrià – Sant Gervasi va dir que es tractava d’informacions que són una autèntica “insídia” i que difonen “malicioses insinuacions”. Tot i la negació municipal, la plataforma ha portat l’entramat a l’Oficina Antifrau i ja ha estat acceptat a tràmit. De la segona promotora, se sap que BeCorp va ser creada per Corp Promotors front l’interès de la promotora d’introduir-se en el segment de mercat del lloguer, i està participada principalment per Corp i per Scranton Enterprises BV, societat neerlandesa vinculada a la família Grífols.
Irregularitats administratives i urbanístiques
No són, però, les úniques irregularitats que es critiquen des de Defensem Can Raventós. Asseguren que el pla aprovat presenta clares irregularitats administratives i denuncien que, malgrat haver-se reunit amb encarregats del Districte de Sarrià – Sant Gervasi i tècnics d’urbanisme de l’Ajuntament, no els van voler ensenyar l’expedient en cap moment.
Des de Defensem Can Raventós, asseguren que el pla aprovat presenta clares irregularitats administratives i denuncien que, malgrat haver-se reunit amb encarregats del Districte de Sarrià – Sant Gervasi i tècnics d’urbanisme de l’Ajuntament, no els van voler ensenyar l’expedient en cap moment
En un primer moment, l’any 2016, els promotors van presentar un pla que va ser tombat principalment pel consistori dirigit per Barcelona En Comú, argumentant que no respectava els interessos dels veïns. Llavors es va arxivar i Bigdal va presentar un nou projecte el novembre de 2018, que es va aprovar inicialment. Després es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i l’Associació de Veïns de Sarrià va presentar cinc al·legacions. Passats uns mesos, es va preguntar en un Consell de Barri quin era l’estat d’aquest tràmit, i un conseller dels comuns va contestar que no se sabia res més. Per tant, seguint els tempos que estableix l’administració, s’hauria d’haver arxivat l’expedient poc després. Malgrat això, va aparèixer de cop i volta amb el mateix número d’expedient al Ple de l’Ajuntament d’aquest 2020 i sense poder-se debatre ni discutir entre les parts interessades, essent aprovat també amb el posicionament favorable dels Comuns. La diferència entre el pla que havia rebutjat la formació d’Ada Colau l’any 2016 i l’actual és de només 123 metres quadrats menys, segons un planell elaborat per Salvem Can Raventós.
A més, des de la plataforma opositora s’assegura que el projecte incompleix la normativa municipal tant a nivell de la ciutat com del districte. En aquest sentit es destaca que el pla aprovat no respecta les normes de catalogació patrimonial, que estableixen que cal deixar un espai lliure enjardinat de deu metres d’amplària. Una altra irregularitat que destaquen és que el Pla General Metropolità (PGM) estableix que la profunditat màxima de l’edificació ha de ser de 15,1 metres per la qualificació urbanística de la finca, i el projecte arriba a prop dels 20 metres, asseguren després d’haver vist alguns plànols als quals han accedit a través de diverses fonts. Pel que fa a l’amplada del carrer, el PGM defineix una altura màxima de 10,6 m que correspon a planta baixa més dos pisos. El projecte presentat i aprovat proposa planta baixa més tres pisos, que serien més de 13 metres d’altura. Segons destaca un membre de la plataforma, el pla s’ha aprovat com és preceptiu al Ple de l’Ajuntament, però el col·lectiu intentarà que sigui un jutge el que validi aquesta possible vulneració del PGM, cosa que podria acabar amb l’enderrocament –si s’arriba a construir– d’una part de l’edificació per incomplir les normes establertes en el pla municipal.
L’Ajuntament assegura que ha recollit “totes les sensibilitats”
De del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, al seu temps, s’espolsen de responsabilitats i s’afirma que la competència municipal en matèria de planejament urbanístic, com és el Pla especial per l’ordenació de la parcel·la de Can Raventós, correspon íntegrament a la Direcció de Planejament, depenent de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament: “La tramitació s’ha dut doncs, com és preceptiu, des de la Direcció de Planejament de l’Ajuntament”, s’apunta des de l’equip d’Albert Batlle.
Per la seva banda, en el Ple municipal del setembre, en què es va aprovar el pla per a la construcció dels pisos, la tinent d’Urbanisme de l’Ajuntament, Janet Sanz, va argumentar que amb el projecte es conserva la masia de Can Raventós i que es manté “al màxim” la zona verda, protegint la meitat del jardí: “Si fos pública seria molt diferent. Si tinguéssim més instruments seria diferent, però hem fet una proposta que intenta recollir totes aquestes sensibilitats”. Els partits de l’oposició –excepte Barcelona pel Canvi de Manuel Valls, que va celebrar la construcció de nous habitatges- s’ha criticat la falta de consens amb el teixit veïnal en tot aquest tràmit.
La plataforma contrària a l’operació vol que l’Ajuntament estudiï una fórmula que permeti a la propietat permutar l’edificabilitat existent a la finca en un altre espai del districte, com uns terrenys municipals prop del Monestir de Pedralbes que no tenen cap ús
Els reclams de la plataforma no busquen simplement un pla que respecti el jardí i l’edifici, sinó que van més enllà. Volen que l’Ajuntament estudiï una fórmula que permeti a la propietat permutar l’edificabilitat existent a la finca en un altre espai del districte, com per exemple en uns terrenys que estan per sobre del Monestir de Pedralbes que són de l’Ajuntament i no tenen cap ús, segons una de les membres del col·lectiu, Clara Darder. La proposta de la plataforma, després d’una anàlisi parlada i debatuda en diverses assemblees obertes amb el veïnat, panteja que la finca pugui acollir un centre de dia per a la gent gran –ja que no n’hi ha cap de públic a la zona– mentre que a la tarda pugui ser un espai per a les entitats del barri que no tenen local, principalment col·lectius de joves i de cultura popular. Precisament al districte de Sarrià – Sant Gervasi existeix la plataforma Construïm La Sarrianenca, que aplega quinze entitats com els Castellers de Sarrià, l’Agrupament Escolta i Guia Sant Ignasi o la Comissió de Festes del Roser, que reivindiquen que no tenen espai per assajar ni desenvolupar les seves activitats. Defensem Can Raventós també defensa la requalificació del jardí com a zona verda per a gaudi dels veïns i les veïnes. Darder explica que es van reunir amb l’Ajuntament i els van al·legar que el veïnat ja disposa del parc de Santa Amèlia, però no veu motiu perquè això serveixi d’excusa per a la destrucció d’una zona enjardinada al nucli antic: “cada arbre que tenim el necessitem per respirar”.
La companyia que ofereix els pisos de luxe, BeCorp, presenta els nous habitatges que preveu construir en un espai que és “un oasi al cor de Sarrià”. Per fer una crida a aconseguir llogateres, incorporen la següent descripció, ignorant la possibilitat que hi visquin veïnes de Sarrià: “Després de jubilar-se, Ángela i Pere han decidit mudar-se a un pis de lloguer a Sarrià. Ara estan prop dels seus familiars a Barcelona, però gaudeixen de la vida tranquil·la al barri. Aquí, també ha trobat el seu nou lloc el Teo, que sempre ha viscut en un poble però ara ha començat a treballar a Barcelona.”
Aturar l’elitització del barri és justament una de les demandes del col·lectiu veïnal contrari a la urbanització. Darder destaca que la gent de “tota la vida de Sarrià” està marxant del barri pel fet d’haver d’afrontar uns lloguers insostenibles: “Sarrià s’està envellint perquè els joves marxen, no es poden quedar”. Amb temor, veu un futur que “serà elitista” i destaca que les noves classes benestants que s’estableixin en aquests pisos de luxe no tenen cap intenció de fer barri, “de saludar-se amb la gent, de fer vida de barri.” Amb tot, l’activista lamenta que l’Ajuntament no hagi “escoltat a la gent”, i l’acusa d’haver “manipulat els plànols” i no voler asseure’s a una taula a parlar. En aquest sentit des de l’Ajuntament recalquen que van rebre la plataforma i els van exposar la situació del pla, però Darder insisteix que no els van voler mostrar l’expedient: “No deixarem de lluitar i anirem on calgui perquè aquest verd no sigui maó”, afegeix.
Una finca d’un alcalde i de la família Raventós
L’edifici originari de Can Raventós el va fer construir, entre 1805 i 1819, Joan Bacigalupi Ottone, comerciant d’origen genovès emparentat amb la família Guëll i, per tant, membre de la burgesia barcelonina més selecta, a l’aleshores poble de Sarrià. Després de diverses compravendes i reformes, l’any 1875 la casa la va adquirir Josep Maria Nadal i Vilardaga, que va ser regidor i alcalde de Barcelona, diputat al Congrés i senador, pel Partit Liberal Conservador. La família Nadal va mantenir la finca fins al 1941, quan Concepció Baixeras, vídua de Nadal, la va vendre a Montserrat Raventós Espona, representant de la poderosa família Raventós. L’any 2008, va passar a ser propietat de Bigdal 5000 SL, la societat –en la qual participa Montserrat Raventós– encarregada de fer el planejament urbanístic. Aquesta societat va signar ara fa tres anys un contracte de prevenda –en el qual s’estableix que la finca valdrà com a mínim 17 milions d’euros– amb una de les empreses creada expressament per dur a terme aquesta operació per part de la branca de Becorp. La condició d’aquesta prevenda, signada l’octubre del 2017, era que Bigdal aconseguís un planejament urbanístic que permetés la construcció d’un mínim de 4.500 metres quadrats en menys de quatre anys. Tot plegat fa sospitar a les integrants de la plataforma Defensem Can Raventós que Bigdal tenia un especial interès a accelerar els tràmits i que es portessin a votació de forma imminent per tal de garantir la continuïtat d’aquest acord de prevenda, que caducaria l’octubre del 2021 si no s’acabés aprovant el pla, que ara per ara tira endavant amb 4.800 metres quadrats edificables, més del mínim que exigia Becorp.
Segons ha explicat un dels familiars dels Raventós a aquesta publicació, el pensament d’aquesta branca de la família –els Raventós Espona– és que amb la seva propietat “poden fer el que volen” sense tenir massa sensibilitat amb l’entorn, i lamenta que tenint tantes propietats, no la vulguin donar al barri perquè tot el veïnat la gaudeixi. Destaca, en canvi, que Montserrat Raventós sí que ha tingut sensibilitat amb altres causes i ha invertit en fundacions: “Va crear la Fundació Pro Vida”. Sobre la possibilitat que existeixin vincles entre Units per Avançar i la seva família, assegura no saber-ne res del cert, però sí que afirma que és un partit molt ben avingut entre la família Raventós. “Quan fan actes els difonen per grups de WhatsApp” i que a la presentació que van fer al districte el febrer d’aquest any “hi van anar diversos familiars”.
