Natasha Neri va néixer en un barri acomodat de Rio de Janeiro. Segons explica, va viure “en una bombolla” fins que va conèixer la situació de les perifèries de la seva ciutat i va treballar com a periodista, quan es va adonar que l’objectivitat no existia. Estudiar un màster en antropologia per entendre des d’una altra perspectiva les realitats que narrava i la realització del documental Letal –en el qual denuncia la violència exercida per les Unitats de Policia Pacificadora (UPP) a les faveles carioques–, la van acabar de convertir en una activista pels drets de les víctimes de violència d’estat. Actualment treballa amb Amnistia Internacional i la seva tasca i el seu discurs se centren a acompanyar les mares dels més de 16.000 joves de favela assassinats per la policia des de l’any 2002; mares que no han trobat justícia a través de les institucions però que han creat un procés col·lectiu que alhora les ajuda a sanar.
En el 98% dels casos de joves assassinats per la policia a les faveles no hi ha un procés judicial. On continua la cerca de justícia de les seves mares?
Des de la perspectiva de la memòria, tenint presència als carrers i als mitjans de comunicació, és una manera de recordar, és una manera d’accedir a la justícia, però a una altra mena de justícia. Aconseguir que es condemni els policies és molt difícil. Del 2% dels casos que van als jutjats, molt pocs surten amb condemna. Com que les institucions de justícia no fan la seva feina, qui fa el control extern? Són les mares, són els moviments socials de favela, són els moviments negres; ells són els que tenen un rol central per intentar que l’Estat no pugui continuar amb aquest procés social de genocidi sense investigació dels casos. Si les mares no hi són, hi ha molta menys pressió, i això és una dada acadèmica.
En el documental Letal apareix Marielle Franco. Quin missatge creus que ha deixat a la lluita de les mares?
La Marielle no surt en més escenes de la nostra pel·lícula perquè estava sempre al nostre costat. Va ser una gran militant de la lluita de les dones negres i donava tot el seu suport a la lluita de les mares, als tribunals, als carrers. La seva mort està relacionada amb el pitjor de les milícies que dominen Rio de Janeiro. Tenim una investigació d’enguany que ha demostrat que el 33% de Rio està dominat per les milícies. I al matar Marielle van matar la lluita pels drets LGTBI, la lluita de la favela, la lluita de les víctimes de l’Estat; van matar una dona negra en política, van matar una dona que podria haver arribat a ser alcaldessa, van matar un somni. La mort de Marielle és una mort col·lectiva.
I també va ser un cop dur per a les mares.
“La seguretat pública es basa en la repressió contra la població negra i això ha de canviar”
Ana Paula Oliveira, la mare del Jonathan –jove assassinat per les UPP–, després de la mort de Franco va sortir a les grans protestes que va haver-hi a tot el país i va dir: “Marielle ha sigut com una mare per a les mares de les víctimes d’estat i ara s’ha tornat una filla”, i va assegurar que ara elles lluitarien per la memòria dels seus fills i la de Marielle Franco.
La policia que assassina joves de la favela es fa dir Unitat de Policia Pacificadora. Què creus que és la pau per l’Estat brasiler?
No hi ha pau amb armes. No hi ha pau amb por. Van preguntar a les habitants de favela si volien les UPP? No. Els van preguntar què és per elles la pau? Sens dubte, no és tenir la policia a la favela, perquè la seva presència allà ha empitjorat el nivell de violència. Posar més fusells per aconseguir la pau no té cap sentit. La guerra contra les drogues col·loca la policia contra els joves negres que treballen en el tràfic. I aquest model també fomenta la corrupció policial. Així fan diners, maten per guanyar diners, els cossos negres són una moneda per l’Estat. Pau significa més armes, més conflicte.
La majoria de persones assassinades per la policia són negres. Hi ha vincle amb el moviment Black Lives Matter dels Estats Units?
El 79,2% dels homicidis perpetrats per l’Estat són de persones negres. Vam tenir quatre milions de negres esclaves al Brasil, el país que més esclavatge va tenir del món. Avui, la seguretat pública està basada en un model de repressió contra la població negra i això ha de canviar. Si no ho canviem, seguirem amb aquest genocidi. Per exemple, el dia abans del Dia de la Consciència Negra –20 de novembre–, en memòria del líder Zumbi dos Palmares, van matar un home negre a dins d’un supermercat Carrefour, però no va passar com amb George Floyd, que tothom va sortir al carrer. El racisme és molt fort, tenim una anestèsia col·lectiva. Després del Black Lives Matter, els dos moviments s’han connectat i ja tenim en marxa la campanya #VidasNegrasImportam, però, com deia Angela Davis, “el racisme no només s’ha de reconèixer, s’ha de ser antiracista”.
