Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Perdons i pentobarbital: el cant del cigne de l’ànec coix de Trump

A la vegada que busca assegurar la immunitat del seu cercle més proper, l’hoste sortint de la Casa Blanca accelera les execucions de presos federals al corredor de la mort

Donal Trump / Arxiu

Els perdons i el pentobarbital –un sedant letal que s’usa per a la pena de mort– estan definint les darreres setmanes de la presidència de Donald Trump. Hi ha moltes especulacions sobre si Trump s’atorgarà a si mateix un perdó preventiu, juntament amb els seus tres fills més grans –Donald Jr., Ivanka i Eric–, el seu gendre Jared Kushner i el seu advocat Rudy Giuliani. Si Trump ho fa, es convertiria en el primer president en la història dels Estats Units a autoperdonar-se.

Mentrestant, les 54 persones al corredor de la mort federal no poden esperar tal misericòrdia de Trump. Ja ha executat vuit presos, posant fi a trenta anys sense execucions federals, i pretén matar-ne cinc més abans de deixar el càrrec el 20 de gener. Quatre d’ells són homes afroamericans i la cinquena és l’única dona al corredor de la mort federal. Ella seria la primera dona executada pel govern federal en gairebé set dècades. Seran també les primeres execucions federals durant el període de l’ànec coix [com es coneixen els mesos de transició entre dos governs] en més de 130 anys, des que el president Grover Clevelend va executar tres homes de color. Cleveland va perdre les eleccions, però ha estat l’únic president a guanyar-les de nou quatre anys després.

L’única cambra de mort del govern federal, a la presó de Terre Haute (Indiana), està equipada només per matar mitjançant injecció letal. Per tal d’accelerar la carnisseria, l’administració Trump ha ordenat un canvi de regles i ha autoritzat que les execucions federals es duguin a terme mitjançant escamot d’afusellament, gas verinós o electrocució. El canvi havia d’entrar en vigor la vigília de Nadal, una mostra de com de cruel i bàrbara és la pena de mort. La data es va canviar discretament pel 28 de desembre.

El pròxim presoner federal a qui tenen previst executar és en Brandon Bernard, el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans. Tots els membres del seu jurat menys un eren blancs, i ara cinc d’ells diuen que Bernard no hauria de ser executat. L’endemà, l’11 de desembre, està programat que matin l’Alfred Bourgeois. En Cory Johnson té la data d’execució el 14 de gener, tot i que els seus advocats asseguren que té un coeficient intel·lectual de 69. Per tant, estaria per sota del llindar amb el qual el Tribunal Suprem permet la pena de mort. En Dustin Higgs és l’últim dels quatre homes afroamericans que Trump pretén executar abans de deixar el càrrec. Està previst que Higgs mori el 15 de gener, l’aniversari de Martin Luther King Jr.

Estudi rere estudi, es confirma un biaix racial contra els afroamericans en l’aplicació de la pena de mort

Estudi rere estudi han confirmat un profund biaix racial en l’aplicació de la pena de mort, principalment dirigit a acusats afroamericans en delictes amb víctimes blanques. “És un paroxisme de la violència”, assegurava la professora de Dret de Cornell Sandra Babcock al programa de notícies Democracy Now!. Ella és una defensora de la Lisa Montgomery, l’única dona al corredor de la mort federal, de qui Babcock descrivia l’horrible infància: “Va ser víctima d’incest, de violació en grup, de tràfic sexual infantil, d’una violència inimaginable durant tota la seva vida, abans de cometre el delicte pel qual va ser condemnada a mort. Té una malaltia mental profunda… El seu padrastre li va construir una habitació especial al costat del seu remolc perquè ell i els seus amics poguessin entrar i violar-la. La seva mare la va vendre al lampista i a l’electricista, li va dir que havia de guanyar-se la vida”. I conclou: “El jurat no va escoltar mai l’abast de l’abús que va patir o el seu impacte. Ella és la més trencada entre els trencats”.

La Lisa Montgomery va ser condemnada a mort el 2008 per l’assassinat d’una dona embarassada anomenada Bobbie Jo Stinnett. Montgomery viu, empresonada, sota constant sedació amb potents fàrmacs antipsicòtics per tractar la seva greu patologia mental. “Hi ha almenys setze dones que han comès delictes molt similars, i els fiscals en aquests casos van reconèixer que els delictes són producte de traumes i malalties mentals”, va explicar Babcock. Durant una visita legal a Montgomery al novembre, els seus dos principals advocats van contreure la COVID-19. Un jutge federal va concedir una pròrroga, però la seva data d’execució s’ha reprogramat pel 12 de gener.

El Centre de Recerca Pew va informar recentment que Trump ha utilitzat el poder de la clemència molt menys que qualsevol altre president en la història moderna, i només ha atorgat 28 indults i 16 commutacions –entre els quals els de diversos aliats polítics–, menys de la meitat de l’1% de les sol·licituds de clemència rebudes. En comparació, el president Barack Obama va concedir 1.927 indults.

La reconeguda activista contra la pena de mort, la germana Helen Prejean, autora del llibre Dead Man Walking, va dir a Democracy Now!: “No és necessari que es produeixin aquestes execucions. És la mentalitat de força bruta insensible de l’administració Trump… Pot usar la violència i la força per aconseguir el seu objectiu”. I continua: “No es pot permetre que individus fràgils i políticament motivats decideixin ‘Tu, tu i tu morireu’”.

El president electe Joe Biden ha dit que dona suport a la fi de la pena de mort federal. Està desactualitzada, és racista i ineficaç. Igual que la presidència de Donald Trump, ha arribat l’hora que la pena de mort s’acabi.

Article publicat al número 513 publicación número 513 de la Directa