Nits llargues d’insomni, temor i ansietat. Pendents de cada petit soroll, de cada cotxe que passa. Nits de malsons i d’imatges esgarrifoses. Així són les hores de foscor per a moltes palestines de la Cisjordània ocupada que han patit –una o diverses vegades– incursions de l’exèrcit israelià a les seves cases. “La por comença després de la una de la matinada i continua fins a la crida a la pregària, a l’alba. És només llavors quan tinc la certesa que la nit ha passat de forma segura”, descriu la R. H., una veïna de la localitat de Silwad, traumatitzada per una d’aquestes invasions.
L’exèrcit israelià irromp unes 250 vegades al mes en llars de famílies palestines en territoris ocupats, segons dades de les Nacions Unides. La gran majoria es produeixen entre la mitjanit i les cinc de la matinada. Operatius formats sovint per més de deu soldats armats que irrompen dins la casa sense ordre judicial desperten tots els membres de la família, els identifiquen i escorcollen l’habitatge. De mitjana, duren unes dues hores. Aquest és el denominador comú, però tot varia depenent de la preparació dels soldats –que molts cops no parlen àrab. Les accions també solen estar marcades per l’absència d’uns protocols clars, cosa que obre la porta a l’arbitrarietat: en molts casos els militars esbotzen la porta, van acompanyats amb gossos, fan ús de violència o força física contra les persones retingudes i fan malbé la casa o les pertinences dels seus habitants.
L’exèrcit al·lega quatre raons: cercar armament, arrestar sospitosos, mapejar habitatges i confiscar cases temporalment
Les raons que esgrimeix l’exèrcit per justificar aquestes violacions de domicili són quatre: registres a la recerca d’armament, arrestos de sospitosos, mapeig de l’habitatge (presa d’informació per al servei d’intel·ligència) o confiscació temporal de la casa per necessitats operatives. Excuses, ho considera Sharona Weiss, membre de l’organització pels drets humans Yesh Din. L’objectiu, assegura, és un altre: “Les incursions són una via per doblegar l’esperit, desencoratjar qualsevol dissentiment i causar por i intimidació entre la població palestina. En resum, és una manera de dominar-la i controlar-la”.
Yesh Din acaba de publicar, juntament amb Breaking the Silence (BTS) i Metges pels Drets Humans Israel, l’informe A life exposed, que documenta extensament aquest abús i n’analitza les greus conseqüències tant físiques com psicològiques entre la població que les pateix. Aquesta pràctica, segons descriu Weiss, “realment condiciona el dia a dia de les palestines que viuen sota l’ocupació d’una manera similar als punts de control”.
Aquest diagnòstic el comparteixen també diversos exmilitars israelians entrevistats per l’organització BTS. Coincideixen que les incursions són essencialment una mesura de dissuasió: “Parteixen de la base que la irrupció de les forces militars en plena nit a les cases genera en les persones afectades por que les enxampin o que [els soldats] trobin qui sap què. L’exèrcit considera que així es redueix la probabilitat que algú opti per amagar armes a casa seva”, argumenta un exsoldat.
Un esdeveniment traumàtic
Però aquestes incursions no només deixen cap per avall les llars, sinó també la salut mental de les persones palestines. “És un esdeveniment traumàtic, és a dir, la gent que hi està sotmesa té seqüeles que poden ser agudes o cròniques”, explica el psiquiatre Ze’ev Winer, col·laborador de Metges pels Drets Humans Israel. I prossegueix: “Suposen una invasió sobtada de la privacitat de les persones que, a més, perceben que la pròpia vida està en risc. Entre les conseqüències psicològiques, hi ha ansietat, depressió i estrès posttraumàtic, inclosos records recurrents de l’acte traumàtic o un estat d’alerta permanent”.
Entre els impactes psicològics hi ha ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i un estat d’alerta permanent
També provoca insomni, ràbia i trastorns del comportament. Un d’ells, explica Winer, “és el d’evitar activitats o espais que et recorden l’esdeveniment, per exemple, dormir a la pròpia casa”. És el cas de la Hi. A., de la localitat palestina d’Al-Mughayir. A les tres de la matinada del 20 de març del 2018, un grup de soldats va envair casa seva per convertir-la en un punt d’observació. S’hi van quedar fins a les vuit del matí. “Tant de bo tingués diners per poder-me desfer de les mantes i cobrellits que els soldats van utilitzar”, exclama. “Però no tinc els diners, així que he rentat tota la roba. M’agradaria canviar-me de casa, però tampoc m’ho puc permetre… Ja no compro res nou, perquè sé que ells sempre vindran a destruir-ho”, conclou.
Si les seqüeles en les persones adultes són devastadores, també ho són per als infants, que, més enllà de l’ensurt, veuen els seus pares acorralats i humiliats per gent desconeguda. Ho explica el doctor Ghassan Abdullah, fundador i investigador del Centre de Recerca Aplicada en Educació: “Quan el santuari de seguretat que hauria de ser la pròpia llar és violat, l’infant pateix una pèrdua d’autoestima, així com de confiança envers la figura protectora dels pares”.
L’experiència resulta encara més traumàtica per a les adolescents palestines que Israel arresta en batudes nocturnes i per a les seves famílies. Segons un informe de l’ONG HaMoked, cada any Israel deté centenars de menors d’entre 14 i 17 anys durant la nit. Emmanillades i amb els ulls embenats, se les emporten per interrogar-les, en una pràctica que contravé la normativa militar d’enviar una citació abans de practicar l’arrest.
Doble legalitat
És una més entre les nombroses violacions dels drets de les palestines per part d’Israel, i es basa en una discriminació també legal, que mostra la situació d’apartheid que es viu a Cisjordània, afirmen les autores de l’informe A life exposed. Mig segle després que comencés l’ocupació amb la Guerra dels Sis Dies (1967), la població que viu a gran part de Cisjordània, sobretot a la zona C –sota control complet d’Israel–, està sotmesa a dues legislacions diferents, depenent de si són colones israelianes o ciutadanes palestines. Per a les habitants dels assentaments –il·legals segons el dret internacional– regeix la llei civil israeliana, garantista i protectora dels seus drets, però a les palestines se’ls aplica la legislació militar, que autoritza les incursions i batudes sense una raó fonamentada. Aquesta situació implica “una infracció sistemàtica del deure de l’ocupant segons la llei internacional”, afirma l’informe, ja que “hauria de protegir-ne els drets i evitar violacions innecessàries de la seva dignitat, privacitat i integritat física”.
Res més lluny de la realitat. “Quan fas un registre a la casa d’un palestí, no necessites una ordre judicial. L’únic que necessites és voler-ho. […] A Hebron, si ets palestí, entraré a casa teva sempre que em vingui de gust, buscaré el que vulgui i deixaré casa teva cap per avall si en tinc ganes”. Així de clar ho expressava una de les quaranta militars entrevistades per BTS, els testimonis de les quals han estat inclosos en l’informe. L’objectiu és “demostrar la presència” de l’exèrcit de manera permanent.
Aquestes pràctiques, però, també “provoquen la mort moral d’uns militars que habitualment són molt joves”, assegura el doctor Winer. “Per tal de ser capaç de fer un acte com aquest, has de preparar-te a través de la deshumanització de l’altre. […] I un cop ho has perpetrat, has de justificar el teu acte. Per tant, et reafirmes deshumanitzant encara més”. És un cercle viciós molt difícil d’aturar, reflexiona; sobretot quan aquesta dinàmica forma part d’una política d’estat cada cop més naturalitzada.
