El municipi d’Alfafara, de 410 habitants, es troba a l’interior de les Comarques Centrals valencianes, als peus del Parc Natural de la serra de Mariola i de terrenys agrícoles d’especial protecció, d’acord amb el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de 2001. Com la resta dels municipis del nord de les comarques d’Alacant, Alfafara es caracteritza per un paisatge marcat per cultius de secà, especialment de l’olivera, així com per la proximitat a les muntanyes i al seu patrimoni natural –més de 900 hectàrees del terme. Són municipis que han vist canviar progressivament la seua idiosincràsia, aspectes i formes de vida i de producció arrelades a la terra, enfront de la competitivitat generada per altres models urbanístics, mercantils i industrials, propis de nuclis urbans majors, com és el cas d’Ontinyent (la Vall d’Albaida), Alcoi (l’Alcoià), Cocentaina (el Comtat) o Muro (el Comtat).
El Pla Parcial del Sector 3 d’Alfafara, un projecte per a construir un polígon industrial de 75.700 metres quadrats, fou aprovat per l’Ajuntament d’Alfafara (governat pel PSPV) –que és alhora l’òrgan promotor– en juliol del 2018, gràcies al mateix Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de 2003, que qualifica els terrenys de sòl industrial i, per tant, són edificables. Un any després, l’octubre de 2019, i amb Gent per Alfafara al govern municipal, s’acorda prosseguir la tramitació de l’expedient de desenvolupament del Pla Parcial. Tal com explica l’alcalde de la localitat, Toni Cloquell, a la Directa, l’objectiu de l’Ajuntament és “acollir empreses xicotetes i familiars”, encara que, “fins que no hi haja la construcció”, no hi haurà cap ordenança o garantia que determine oficialment el tipus d’empresa o d’activitat, matisa. Segons Cloquell, “la realització d’aquest polígon és necessària per regularitzar l’emplaçament de quatre naus” –tres menudes i una de major magnitud–, en un lloc ja pensat per aquesta activitat des del 2003. L’alcalde fa referència al fet que en la superfície afectada hi ha algunes naus, però, majoritàriament, l’espai l’ocupen bancals d’oliveres i d’arbres fruiters, a més d’una zona inundable, el barranc del Rei.
Alfafara s’organitza contra la construcció del polígon
La plataforma Aturem l’S3 va començar la seua activitat el passat 10 de novembre de 2020. Es tracta d’una plataforma veïnal que té per objectiu garantir l’accés a la informació pública, així com el dret de participació ciutadana en el projecte. Junt amb la difusió d’una pàgina web amb informació detallada, han qüestionat la manca de transparència i han establert un “decàleg de males pràctiques en la tramitació de l’S3”, que sintetitza en deu punts la crítica al projecte i les irregularitats trobades. “Un projecte d’aquesta envergadura no pot portar-se endavant ni de qualsevol manera ni a qualsevol preu”, manifesten a la web. En aquests deu punts, denuncien un “urbanisme salvatge”, “sense participació ciutadana” i una “falta d’alternatives més sostenibles”, a més del “gran impacte ambiental”, del “perill de creació d’un polígon fantasma” o del “sobreendeutament per al municipi” que la concepció i construcció del projecte podria originar.
Segons l’alcalde Toni Cloquell, “la realització d’aquest polígon és necessària per regularitzar l’emplaçament de quatre naus” en un lloc ja pensat per aquesta activitat des del 2003
Ismael Sempere, membre de la plataforma i veí del poble, assegura que “no es van fer públics els documents i informes demanats a través de diverses al·legacions fins que no es va realitzar una queixa al Síndic de Greuges i una altra al Consell de Transparència del govern autonòmic”. De fet, el passat 27 d’octubre de 2020, el Síndic de Greuges els va donar la raó sobre “l’opacitat, la manca de transparència i la vulneració del dret a la participació ciutadana” i va recomanar l’Ajuntament a fer públic tot l’expedient. Alguns d’aquests documents es van publicar durant els dies posteriors al comunicat; d’altres, el mateix dia de creació de la plataforma; i de la resta, segons Sempere, encara no se sap res. No obstant això, l’alcalde afirma que “la informació s’ha anat contestant a mesura que ha sigut possible, tenint en compte que l’Ajuntament sols compta amb una secretària interventora dos dies a la setmana i que els recursos que es disposen són mínims”, encara que les veïnes de la plataforma ho desestimen.
Efectes irreversibles sobre l’entorn
Un dels aspectes més qüestionats del projecte, i que és ja una realitat en altres localitats d’aquestes comarques, com ara Gaianes, Benimarfull o Bocairent –localitats que ja presenten diverses naus buides o sòl industrial edificable–, és l’impacte ambiental, paisatgístic i territorial del polígon i de la seua activitat en un entorn rural. Vint dies després de l’aprovació de la continuïtat de la tramitació, es va aprovar l’Informe Ambiental i Territorial Estratègic per part de la regidoria de Medi Ambient, encapçalada per Enrique Tecles. Aturem l’S3 critica que aquest procediment es fes per la via simplificada, amb menys garanties que la via ordinària, i emetent un informe favorable sobre els efectes que el polígon pot tenir en el medi ambient. Tanmateix, la Conselleria d’Agricultura va emetre dos informes desfavorables per les afeccions del projecte en les vies pecuàries de l’entorn i en la serra de Mariola, donada “la proximitat del polígon a l’àmbit del PORN de la serra”.
Amb tota la informació recopilada, Sempere afirma que, des de la plataforma, dedueixen que “el procediment es troba en la fase 2 d’aprovació”, en la qual l’Ajuntament, com a òrgan promotor, hauria de presentar la versió final del pla (PF) i tota la informació pública. No obstant això, desconeixen l’estat exacte de tramitació, ja que el consistori no ho ha especificat.
Des de la plataforma exigeixen informes de viabilitat econòmica i pressupostària per veure si “el poble d’Alfafara, amb un pressupost municipal reduït, pot assumir amb garanties” sense endeutar-se, la despesa del projecte
Pau Ferri, propietari d’unes terres afectades pel polígon i membre d’Aturem l’S3, afirma que no s’ha produït cap contacte amb les propietàries. “Els terrenys del polígon es defineixen en el PGOU del 2003. D’aquest, les propietàries sí que sabem que el sòl agrícola es requalifica com industrial”, recorda. Però, “el 2018 ningú ens parla del projecte d’edificació, del qual ens assabentem al 2020”, denuncia. Amb les diverses peticions de transparència, afirma que les respostes són ambigües: “No sabem si se’ns expropiaran els terrenys o si nosaltres haurem d’assumir part del projecte, en no haver-hi agent urbanitzador”, conclou.
Com repensar la producció al món rural
Des de la plataforma exigeixen també els informes de viabilitat econòmica i pressupostària per veure si “el poble d’Alfafara, amb un pressupost municipal tan reduït, pot assumir amb garanties, sense contraure deute públic, les despeses, no només de la construcció del polígon, sinó del posterior manteniment d’una àrea industrial de 75.700 metres quadrats”. Així mateix, les membres de la plataforma apunten que, fins ara, la despesa pels contractes de prestació de serveis per a la redacció del projecte ascendeix ja a 37.487 euros, segons un comunicat de l’Ajuntament. Cloquell, en canvi, afirma que la viabilitat econòmica s’ha de contemplar “una vegada es realitzen els informes de construcció, amb els possibles ajuts que es podrien rebre per part de la Conselleria”; una informació que, segons explica, encara no tenen. Per a l’Ajuntament, el polígon hauria de ser necessàriament de 75.700 metres quadrats i no més menut, com ha proposat la plataforma, perquè “canviar el procediment requeriria massa temps”.
Segons ha assegurat Sempere, l’Ajuntament ha acceptat realitzar una primera reunió oficial aquest dimarts, 22 de desembre. En aquesta, les membres de la plataforma tractaran d’establir un diàleg constructiu i proposaran, entre d’altres, un millor assessorament per tal de “contrastar informació i articular alternatives més sostenibles i respectuoses per al territori i que garantisquen les vertaderes problemàtiques de la localitat i les resolguen d’una manera eficient”. Així, Alfafara esdevé una de les primeres localitats d’aquestes comarques d’interior en les quals una plataforma ciutadana qüestiona de manera contundent i instruïda uns models de construcció, producció i urbanisme que no concorden amb el món rural, articulant altres models que “facen atraure nous habitants per a tindre una bona qualitat de vida i unes iniciatives culturals i econòmiques respectuoses amb l’entorn”.
