Manifestacions massives en més de 60 ciutats de l’Estat espanyol. Riuades de milers de dones van omplir de feminisme els carrers. La primera vaga general feminista del passat 8 de març va ser un fet històric. Es va demostrar que “si les dones parem, el món es para”; es van defensar els drets sexuals i reproductius, es van ficar les cures al centre de la vida, visibilitzant la necessitat de descarregar les dones d’eixa responsabilitat; es va reivindicar l’ampliació de les conquestes i drets de les dones, així com la importància de lluitar contra l’heteropatriarcat. Deu mesos després d’aquella vaga, amb l’inici de les trobades feministes, es va marcar el principi del què ha esdevingut aquest cap de setmana a València, on més de 500 dones de tot l’Estat i d’altres països s’han reunit per establir les bases que regiran les mobilitzacions del pròxim 8 de març, així com per a seguir debatent i treballant per construir una societat feminista.
La facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, on fa 40 anys es van celebrar les Primeres Jornades de la Dona del País Valencià, ha acollit la cinquena Trobada Feminista Estatal del 8M, l’última abans de les diferents accions i protestes que es realitzaran de cara a la segona vaga general, focalitzades en set eixos: les cures, el consum, treball, educació, la violència, migració i l’antiracisme. La trobada ha estat precedida per altres quatre, organitzades a Elx, Saragossa, Mèrida i Gijón, on es va acordar una nova convocatòria de vaga per a aquest 2019. Dones vingudes de diferents ciutats començaren a arribar a la ciutat el divendres, no només per definir col·lectivament les propostes per aconseguir un 8 de març més potent que l’anterior, sinó també per teixir llaços amb aquelles que han vingut des d’altres estats i construir un 8 de març internacional.
Les accions feministes arrenquen en febrer
Tots els dies són 8 de març. Tots els dies les dones són víctimes de les violències sistemàtiques, tant en l’àmbit afectiu i de parella com en els espais públic i laboral, on l’abús de poder es materialitza en forma d’assetjament sexual. Violències que també exerceix l’Estat, com és el cas de la violència judicial, que qüestiona la veu de les dones, o la violència policial, principalment, contra dones racialitzades i pobres. Per això, la Comissió Estatal del 8 de març no només s’ha centrat a definir les protestes i accions que es duran a terme al llarg d’eixe mateix dia, sinó també aquelles que es realitzaran abans i després de la vaga.
De la trobada han eixit nombroses accions i demandes, amb l’objectiu de visibilitzar els diferents eixos. Fa un any que les distintes comissions i assemblees de tot l’Estat espanyol treballen perquè aquest 8 de març siga històric, aportant les seues pròpies idees i propostes, entre les quals, les portaveus de la trobada han destacat les accions amb què es visibilitzaran a les que ja no estan, a les que han sigut assassinades o a les que no podran participar en la convocatòria. “Fins i tot, hi ha diversos territoris que ja començaran a treballar les accions en febrer”, va matisar Dolo Pulido, de l’Assemblea 8M de Catalunya. En la mateixa línia, Maria Cabeza, una de les portaveus de l’Assemblea feminista 8-M de València, va voler destacar la “gran diversitat de dones” que s’han reunit durant dos dies a València, així com “l’autonomia dels diferents territoris” a l’hora de definir els eixos estratègics.
Un dels grups de treball ha sigut el d’antiracisme i fronteres, en què s’han establit com a objectius principals el tancament definitiu dels CIE i la derogació de la Llei d’Estrangeria
La trobada s’ha organitzat a través de diferents comissions, des de les quals s’ha generat debat al voltant dels set eixos, així com de diferents accions de protesta. Un dels grups de treball ha sigut el d’antiracisme i fronteres, en què, després de dos dies d’intenses reflexions sobre el racisme com a forma específica de violència contra les dones, s’han establit com a objectius principals el tancament definitiu dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i la derogació de la Llei d’Estrangeria. De fet, aquestes dues reivindicacions, han estat algunes de les més fermes de la trobada. “Volem destacar la transversalització de la perspectiva antiracista i anticolonial en cadascun dels eixos i grups de treball”, ha afirmat Pulido.
Repensar el consum i visibilitzar les cures
El consum i les cures tornen a ser dos eixos transversals de la vaga feminista d’aquest 2019. A través de l’ecofeminisme, “una de les claus de la lluita anticapitalista”, tal com van defensar, es busca repensar el consum quotidià de la societat per construir un nou model basat en la sostenibilitat de la vida i amb què es respecten els drets i les condicions laborals. En suma, prendre consciència de la connexió que existeix amb la naturalesa per respectar la diversitat biològica i cultural, un procés que implica trencar amb les relacions actuals d’explotació Nord-Sud, així com amb el saqueig continu dels recursos naturals.
Visibilitzar i conscienciar sobre el treball gratuït, però imprescindible, que realitzen les dones a la llar, així com denunciar l’exclusió sanitària són dues altres de les reivindicacions que s’han posat damunt la taula durant la trobada. Des de la Comissió Estatal 8-M, s’ha insistit en el fet que aquest sistema “és patriarcal i requereix una construcció nova en tots els àmbits, com el sanitari o el judicial”. També es defensa la incorporació de la perspectiva de gènere en la sanitat, la despatologització de les persones trans i atendre a la diversitat de les problemàtiques de les dones majors, dependents o migrants.
“La nostra vaga és feminista i açò suposa anar més enllà del laboral i el treball productiu”. “L’any passat vam resignificar el concepte de vaga. No podran tornar a parlar d’una vaga general que no incloga també una vaga de cures, consum i educativa”, ha subratllat Cabeza
En l’eix educatiu, destaquen propostes com l’aplicació d’una educació afectiva-sexual completa, feminista i diversa en tots els centres educatius; combatre l’eurocentrisme i l’androcentrisme en les aules, visibilitzant les aportacions que han fet les dones al llarg de la història en els diferents àmbits d’estudi; o aconseguir implantar protocols d’actuació efectius davant dels casos d’assetjament sexual. “La nostra vaga és feminista i açò suposa anar més enllà del laboral i el treball productiu”. “L’any passat vam resignificar el concepte de vaga. No podran tornar a parlar d’una vaga general que no incloga també una vaga de cures, consum i educativa”, ha subratllat Cabeza.
L’any 2018 es va tancar amb 31 dones assassinades per homes als Països Catalans. Davant dels nombrosos casos de violència masclista, l’accés universal a la protecció enfront de la violència que pateixen les dones, sobretot, aquelles que depenen dels seus agressors; o l’ampliació de la llei de violència de gènere fora de l’àmbit de la parella o exparella són algunes de les reivindicacions històriques del moviment feminista i que formen part dels objectius definits a la trobada, on també s’ha reflexionat sobre la feminització de la pobresa, així com l’aliança del patriarcat i el capitalisme en la vida laboral de les dones.
Una vaga feminista internacional
A la trobada feminista han assistit dones de països com Turquia, Itàlia, Alemanya, Àustria, Argentina o Nicaragua, les quals també han aportat les seues propostes i reivindicacions per reforçar i reafirmar la dimensió internacional del 8 de març. Durant dos dies, s’han establert nous vincles i s’han estret els ja existents entre companyes de lluita d’arreu del món. L’alt nivell de participació i de seguiment -ha sigut necessari instal·lar una pantalla en una de les aules de la facultat per retransmetre en streaming l’acte i, ja tancat el termini d’inscripció, l’organització va continuar rebent peticions per participar- responen a l’avanç del missatge feminista. Així, el pròxim Dia Internacional de les Dones s’assistirà a una reivindicació simultània en diferents països. “Eixim reforçades d’aquesta trobada, que ha desbordat totes les nostres previsions, i amb més entusiasme si cap per al 8-M”, va manifestar Cabeza.
La Comissió Estatal 8-M crida a la mobilització, a què les dones s’organitzen en cada ciutat, en cada poble i en cada barri. “Cridem a la mobilització, a fer-nos visibles als carrers, a una vaga feminista i antipatriarcal de 24 hores, el subjecte polític de la qual és cada dona”. I asseguren que la lluita no és només el 8 de març: “Treballem cada dia perquè les nostres reivindicacions per al 8 de març aconseguisquen una societat més justa i igualitària”, han sentenciat des de la Comissió.
