Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La Guàrdia Urbana de Barcelona vol empresonar durant quatre anys un sindicalista de la CNT

L'Audiència de Barcelona jutjarà, dimarts 29 de gener, dos membres del sindicat anarquista processats per l'anomenat 'cas Casino', que persegueix l'acció de protesta a les portes d'un debat electoral previ als comicis municipals de maig de 2015

Cinc agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) porten a la banqueta dels acusats dos sindicalistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona pels incidents ocorreguts durant una concentració celebrada el 8 de maig de 2015 davant el Casino l’Aliança del Poblenou. Aquests policies formaven part d’un dispositiu compost per una desena de membres que treballaven vestits de paisà en la protecció de les representants polítiques que es trobaven a l’interior de l’emblemàtica sala.

Minuts abans de l’inici del debat electoral, que va ser retransmès en directe per Barcelona Televisió (BTV), desenes de persones de diferents col·lectius es van aplegar enfront l’edifici per expressar el seu malestar contra la classe política. Entre elles hi havia un grup de sindicalistes de la CNT, del qual formaven part els actuals acusats, Ricardo T. i Francisco G., que portaven pancartes, banderes roges i negres i corejaven lemes amb un megàfon.

El piquet volia visibilitzar l’incompliment d’una sentència judicial contra la cessió il·legal de treballadores informàtiques de la Generalitat de Catalunya a empreses com IECISA (informàtica de El Corte Inglés S.A.), de la qual responsabilitzaven l’aleshores partit de govern a Catalunya, Convergència i Unió, i també al seu alcaldable per Barcelona, Xavier Trias, present en aquell debat.

Les manifestants van apropar-se a l’accés al recinte i els agents els van barrar el pas, malgrat que elles afirmen que desconeixien la seva condició de policies. Va ser en aquell instant, quan es va produir una picabaralla

Durant el transcurs de l’acte, les manifestants van apropar-se a l’accés al recinte i els agents els van barrar el pas, malgrat que elles afirmen que desconeixien la seva condició de policies. Va ser en aquell instant, quan es va produir una picabaralla que va acabar amb la detenció de Ricardo T., el que va desencadenar una acció espontània de resposta que va consistir a tallar el subministrament de l’equip electrogen que permetia l’emissió televisiva del debat. Per aquesta raó, la GUB va procedir a la detenció del segon processat, després que l’acte romangués aturat durant uns minuts fins que es va restablir la connexió.

La causa va caure en mans del Jutjat d’Instrucció 9 de Barcelona, comandat per la magistrada Sílvia López Mejía, que va notificar l’auto d’obertura del judici oral per un delicte agreujat d’atemptat contra l’autoritat, un delicte de lesions i tres faltes de lesions contra Ricardo T., mentre que Francisco G. serà jutjat per un delicte d’alteració d’acte electoral.

En darrer terme, la jutgessa va requerir al principal acusat el desemborsament d’una fiança de 21.000 € per “assegurar el compliment de les eventuals responsabilitats civils que es puguin derivar de la infracció penal”, decretant la CNT com a responsable civil subsidiària, és a dir, obligant-la al pagament últim d’aquest import en cas que no ho fes el processat, tal com havia exigit l’acusació particular.

Ricardo i Francisco no estaran sols el dia del judici, ja que la campanya solidària amb el seu cas, que han anomenat Solidaritat Inqüestionable, ha convocat una concentració dimarts 29 a les 9 h del matí davant el Palau de Justícia de Barcelona, ubicat al passeig Lluís Companys.


Un despatx d’advocats contractat per l’Ajuntament

La representació legal dels cinc guàrdies urbans en aquest procediment –acusació particular– ha estat impulsada per la lletrada Paz Vallès Creixell, membre del gabinet d’advocats Molins i Silva, adjudicatari del servei jurídic de l’Ajuntament de Barcelona encarregat dels processos judicials de la GUB.

Tot i que el despatx especialitzat en dret penal ja desenvolupava aquesta tasca –molt ben remunerada a càrrec de l’erari públic– abans de l’entrada d’Ada Colau al govern municipal, Barcelona en Comú ha mantingut l’acord durant la seva etapa al capdavant del consistori. En bona mesura, això ha estat possible després de doblegar-se a les pressions dels sindicats del cos policial, que van tancar files amb el seu gabinet jurídic de confiança arran del cas del venedor ambulant Sidil Moctar, acusat d’agredir un agent de la GUB.

El despatx Molins i Silva va sortir reforçat dins el cos policial per la seva mà de ferro en la defensa dels agents del cas Sidil Moctar

El conflicte es va desencadenar quan el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, va criticar públicament la petició de presó provisional impulsada pel mateix despatx Molins contra Moctar, demanda que va possibilitar que aquest esperés la celebració del judici confinat durant mesos a l’extinta presó Model. Asens va ser desautoritzat per l’alcaldessa i, finalment, el manter va ser condemnat a penes de presó, motiu pel qual va decidir substituir el compliment de la sentència privativa de llibertat per la seva expulsió de l’Estat. En canvi, Molins i Silva va sortir reforçat dins el cos policial per la seva mà de ferro en la defensa dels agents.

En el cas dels dos sindicalistes, fiscalia demana 2 anys i 3 mesos de presó i el pagament de 5.000 € de responsabilitat civil pel principal acusat, així com 6 mesos de presó pel segon. Tanmateix, a l’acusació particular dirigida pel despatx Molins no els ha semblat suficient aquestes penes i han elevat la seva petició contra Ricardo T. fins als 4 anys de presó, 6 mesos de pena-multa a raó de 15 € diaris i 15.000 € de responsabilitat civil.

En el seu escrit d’acusació, Paz Vallès es remet a una missiva de suport als detinguts publicat per la CNT amb posterioritat als fets per construir un relat incriminatori i intentar sostenir afirmacions com que el sindicalista va actuar amb “absolut menyspreu al principi d’autoritat i la integritat física dels agents”. Posteriorment, l’advocada fa una descripció detallada de les lesions que l’acusat hauria causat als agents, entre les quals destaca com la més greu de totes la fractura d’un dit de la mà, que hauria estat provocada per un cop amb un pal de fusta d’una bandera, objecte que defineix com a “instrument perillós”.

Malgrat tot, en un comunicat solidari amb els dos represaliats la CNT ha expressat que estan disposats a “assumir les conseqüències repressives de les nostres accions, no eludirem els atacs del poder i acompanyarem als nostres, la classe obrera combativa, fins al final”.