Els col·lectius i el veïnat del barri del Cabanyal de València fa tres dècades que lluiten per preservar l’essència d’un barri mariner de cases baixes, carrers estrets i vida a les places. Primer va ser la lluita contra la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar, el projecte urbanístic impulsat pel PSPV de Joan Lerma per trobar una solució a l’accés pel nord al Port de València i que més tard faria seu l’exalcaldessa Rita Barberà. Aquest suposava la destrucció de 1.651 habitatges i la desfiguració total del barri. L’any 2016, gràcies a una persistent lluita i pressió veïnal i amb el canvi de govern local, el Govern del Botànic va posar fi a aquest pla, després que el Ministeri de Cultura espanyol paralitzara el projecte i dictara una ordre per qualificar el barri de conjunt històric protegit. Just tres mesos abans de les pròximes eleccions autonòmiques, i després d’una legislatura de promeses truncades i poques solucions per a l’estat del barri, l’Ajuntament ha presentat l’esborrany del Pla Especial del Cabanyal (PEC). Aquest hauria d’acumular les expectatives i reivindicacions del veïnat però, lluny d’això, els col·lectius que treballen la part social del barri assenyalen que no s’ha realitzat un procés participatiu per decidir sobre el Cabanyal i adverteixen que el pla no ofereix una solució real d’habitabilitat, més bé agreuja el procés de turistificació i gentrificació i posa en perill el teixit social del barri.
El PEC substitueix el pla urbanístic de Rita, conegut com a Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI), i es planteja com un projecte que busca la “regeneració urbanística” i la “millora qualificada de l’àmbit espacial del barri” per tal d’aconseguir “l’optimització social i urbana del seu ús”, segons es defineix a la versió preliminar del PEC, un document amb poca informació específica sobre l’ordre de les actuacions que es duran a terme. La Directa només ha disposat d’aquesta versió del PEC, la qual ha sigut revisada pels col·lectius del barri, que es troben a l’espera de llegir la versió definitiva i poder traure un comunicat al respecte. El passat 31 de gener, es va aprovar inicialment amb els vots a favor de Compromís, PSPV, València en Comú i Ciutadans. Ara s’ha obert un període d’exposició pública de 45 dies, durant els quals particulars i col·lectius poden presentar al·legacions. Per tant, l’aprovació final no arribarà abans del mes d’abril. El projecte d’horts comunitaris i autogestionats Cabanyal Horta és un dels col·lectius que ja té previst presentar al·legacions, igual que la plataforma Salvem el Cabanyal.
“Busca invertir en capital estranger, potenciar el turisme, l’atracció per a la gent de fora i no per a la gent del barri. No implica tombar-ho tot com sí que ho feia el PEPRI però, a partir del que ja hi ha, es volen fer canvis que modifiquen l’aparença física del barri”, explica Sílvia Cortés, membre d’Espai Veïnal Cabanyal
El PEC actua en una superfície d’1.487.339 metres quadrats i s’estima que la seua execució podria tardar uns 15 anys. De moment, tampoc es coneix l’ordre d’execució de les actuacions planificades. Per això, una de les primeres reivindicacions de les assemblees del barri és aconseguir un pla més modest, executable en cinc anys com a màxim, i molt més a prop de la realitat social del Cabanyal i les necessitats de les seues habitants. Si bé és cert que aquest no contempla la prolongació de Blasco Ibáñez ni l’expropiació i destrucció d’una bona part dels immobles, sí manté una lògica especulativa sobre el barri. “Busca invertir en capital estranger, potenciar el turisme, l’atracció per a la gent de fora i no per a la gent del barri. No implica tombar-ho tot com sí que ho feia el PEPRI però, a partir del que ja hi ha, es volen fer canvis que modifiquen l’aparença física del barri”, explica Sílvia Cortés, membre d’Espai Veïnal Cabanyal, col·lectiu que treballa la convivència i l’empoderament popular al barri. Cortés opina que és un pla que no té en compte “la vida del barri, el nivell adquisitiu del seu veïnat i les problemàtiques socials que l’afecten, fins i tot sembla que amb el procés de convertir el barri en un aparador turístic es vol fer fora a part del veïnat més precari o estigmatitzat”.
En efecte, una de les principals queixes d’Espai Veïnal, Cabanyal Horta i l’Associació Brúfol -que treballa en defensa de la inserció sociolaboral i l’acompanyament social- és que el PEC només respon als interessos de la part propietària del barri, oblidant-se així de la gent més precària que viu ocupant o llogant. Per contra, la Plataforma Salvem el Cabanyal, que ha protagonitzat la lluita històrica contra el PEPRI de Rita, elogia l’actuació del regidor d’urbanisme Vicent Sarrià (PSPV) i, tot i que està en contra d’alguns aspectes del pla, com és la construcció de blocs residencials de quatre o cinc metres d’altura, ha mantingut una postura a favor del projecte, ja que “era necessari una planificació urbanística per a l’històric barri del Cabanyal”, puntualitza Faustí Villora, membre de Salvem el Cabanyal.
Aquest col·lectiu, que aglutina a gran part de les persones amb propietats físiques al barri, assegura que durant el període d’al·legacions presentarà les queixes que consideren necessàries, centrades únicament en el vessant urbanístic. Pel que fa al vessant social i a la preocupació generalitzada pels nivells de pobresa i pel dret a l’habitatge, la plataforma Salvem el Cabanyal ha criticat en diverses ocasions que, malgrat el canvi de govern, la pobresa encara colpeja a moltes famílies del barri. En aquest sentit, Villora estima que l’ocupació és una de les problemàtiques que arrossega el barri: “Hi ha persones que han viscut tota la vida en el barri, però que van ocupar perquè han tingut la necessitat de recórrer a l’ocupació”. Tanmateix, “unes altres persones, que no eren del barri, es van redirigir al Cabanyal per part de la dreta per ocupar i trencar la cohesió social”.
Una nova ona de ciment a ras de costa es preveu destinar per al negoci privat o “l’ús terciari de comerç i oficines”, com es redacta a l’esborrany del pla, encara que no es concreta si serà un centre comercial o un complex d’oficines
Una de les noves edificacions que es contempla al Pla Especial del Cabanyal és la construcció d’un hotel de 15 altures al cantó que hi ha entre els carrers Eugenia Vinyes i Doctor Marcos Sopena, a escassos metres de l’hotel i balneari de Les Arenes, inaugurat ara fa dotze anys malgrat la negativa del veïnat, ja que trencava amb la fisonomia d’un barri declarat conjunt històric protegit. Ara, l’actual pla estratègic incorpora un antic projecte immobiliari especulatiu: el PAI Eugenia Vinyes. Una nova ona de ciment a ras de costa que es preveu destinar per al negoci privat o “l’ús terciari de comerç i oficines” com es redacta a l’esborrany del pla, encara que no es concreta si serà un centre comercial o un complex d’oficines. “Fer un hotel no respon a les necessitats d’un barri com el Cabanyal. Si el PEC haguera volgut respondre a les necessitats del barri, haguera sigut menys ambiciós i s’haguera tingut en compte la participació ciutadana”, subratlla Sílvia Sánchez, membre de Cabanyal Horta, “però, està pensat només per fer negoci a través del turisme”, afegeix.
Un hotel, aparcaments en altura i pisos de cinc altures
En un principi, la zona que ara ocupa el PAI Eugenia Vinyes estava destinada a habitatges protegits, junt a un projecte de piscines olímpiques i d’un centre termal. Finalment, l’espai, a vessar amb la primera línia de platja, va acabar sent carn de canó per a l’especulació urbanística i els pisos que anaven a ser de protecció oficial es convertiren en unes 200 vivendes de renda lliure. No obstant això, el projecte ha estat paralitzat burocràticament durant més de 20 anys, però ara sembla que torna a agafar forma amb el PEC, on es planteja la creació de 274 immobles de renda lliure en aquesta mateixa àrea. Segons va publicar la revista Valencia Plaza, alguns dels propietaris del terreny serien Banco Sabadell i la Sareb, l’anomenat banc dolent.
El pla se sustenta en tres objectius generals: “recuperar la mar, la població, el carrer i l’espai públic”. Per aconseguir la connexió amb la mar, el pla contempla el disseny d’itineraris que generen una “requalificada i versàtil xarxa viària”, així com dinàmiques urbanes de “transversalitat” entre el barri i la resta de la ciutat a través de recorreguts “de mobilitat tranquil·la”. No obstant això, i segons critiquen veus com Cortés, qualsevol que conega mínimament el barri sap que, precisament, aquest es caracteritza per la seua trama de carrers paral·lels i perpendiculars per a vianants que permeten a la població la possibilitat de fer una vida còmoda i accessible al carrer, així com totes les connexions que hi ha amb la mar per ser un antic barri pesquer construït de cara a aquesta. Des de Cabanyal Horta tenen molt clar que es tracta d’un plantejament amb què es pretén justificar la construcció de sis aparcaments públics de 1.249 places -cinc en altura, amb una capacitat de 1.011 places, i un subterrani, amb una capacitat de 238 places-, projecte que asseguren tampoc respon a les necessitats reals del veïnat del barri. “S’haurà de comprar o llogar plaça, perquè no seran gratuïts. Al final, seran per a la gent que ve a la platja a fer turisme i no per a la gent del barri”, lamenta Sánchez.
Des de Cabanyal Horta tenen molt clar que es tracta d’un plantejament amb què es pretén justificar la construcció de sis aparcaments públics de 1.249 places -cinc en altura, amb una capacitat de 1.011 places, i un subterrani, amb una capacitat de 238 places-, projecte que asseguren tampoc respon a les necessitats reals del veïnat del barri
Per recuperar el carrer i l’espai públic, el PEC defensa una combinació dels diferents usos del sòl, és a dir, del sòl destinat a comerços, oficines i l’hotel, del sòl dotacional públic -açò és, el destinat a vivendes o serveis públics- i del sòl per construir blocs residencials. Aquests tindran unes quatre o cinc altures i, segons comenten les veus veïnals, suposaran una agressió als trets característics del barri. A aquestes construccions se suma l’edificació d’una residència universitària prop del tanatori de Servisa, anomenada residència Erasmus, la qual, segons Sánchez, només comportarà beneficis a la discoteca Akuarela, aguditzarà encara més l’aïllament del barri i “generarà un tràfec per al veïnat i un augment de la turistificació”, sentència.
A la versió preliminar del pla, tot i tindre clares les zones més necessitades d’una intervenció, no es precisen les mesures concretes que es duran a terme per rehabilitar la zona zero, la més deteriorada del barri, amb un bon tram de cases buides i on l’estigma social i els prejudicis que hi ha sobre el Cabanyal i la seua gent s’aguditzen encara més. Aixímateix, tampoc s’especifica a què es destinaran els edificis que volen construir per oferir diferents serveis públics en 53.974,76 metres quadrats de sòl dotacional, ni quines accions de recuperació es duran a terme al Clot, també una de les zones socialment i urbanística més vulnerables.
Un barri mariner convertit en un ‘parc d’atraccions’
Totes les construccions que modificaran la fisonomia del barri estan projectades a la seua perifèria, ja que al centre es troba la zona declarada Bé d’Interés Cultural (BIC), on està prohibit qualsevol canvi o construcció urbanística que altere la seua trama. Ací, la gran majoria de cases oscil·len entre els sis i deu metres, amb una altura mitjana de dos pisos i la decoració típica basada en el trencadís, petits taulells amb motius geomètrics que caracteritzen les façanes del barri del Cabanyal.
L’exalcaldessa Rita Barberà es va gastar uns 35 milions d’euros en adquirir unes 500 cases de la zona BIC amb l’objectiu de buidar-les, deixar que es deterioraren i derruirles per prolongar així l’avinguda Blasco Ibáñez. Es va arribar a destruir un centenar d’immobles fins que el projecte va ser aturat per via judicial. És més, “el mateix Ajuntament les trencava perquè ningú poguera entrar”, recorda la membre d’Espai Veïnal, qui remarca que s’ha anat “degradant eixa zona, pressionant perquè el veïnat venguera les cases”. Ara, moltes d’elles estan completament abandonades, tapiades o destrossades, a excepció d’aquelles que van ser reparades per les famílies sense recursos que les van ocupar.
Un mínim de 250 vivendes de les quals es van expropiar passaran a formar part del parc públic estable d’habitatge, mentre que unes altres, segons assegura Cortés, estan sent subhastades perquè les compren propietàries privades i, “mitjançant aquesta venda de solars públics, guanyar diners per construir la residència Erasmus i la resta de projectes”. Així mateix, preveuen que les primeres edificacions que s’executen siguen les de la perifèria, com l’hotel. Açò podria perjudicar el conjunt del Cabanyal, ja que, tal com adverteix Cortés, el barri és un “caramel” per al negoci turístic i de fàcil conversió a zona d’atracció turística per la seua història i proximitat amb la mar, provocant que el turisme de sol i platja penetre de tal manera que acabe posant en perill la idiosincràsia de barri i el seu teixit social. “La franja marítima serà d’interés turístic i la zona protegida el barri de sempre. Però, açò té efecte rebot cap a dins”, alerta la membre d’Espai Veïnal. Per contra, Salvem Cabanyal considera que la construcció de blocs residencials i de l’hotel “no distorsionaran la vida del barri”.
“El PEC no dóna una solució real d’habitabilitat”
El passat 31 de gener, un grup de membres de Cabanyal Horta, junt amb altres associacions i persones que han mostrat el seu desacord amb alguns aspectes o amb la totalitat del PEC, van intervindre en el Ple municipal per manifestar algunes de les seues preocupacions. Segons afirmen des del col·lectiu, el pla podria accelerar encara més els processos d’elitització i turistificació que ja s’estan donant al barri, a banda de “posar en perill les formes de vida del barri i el teixit social” i provocar la “desaparició d’espais col·lectius amb arrelament en el barri”. També defensaren que el PEC “no dóna una solució real d’habitabilitat a totes les persones que resideixen al barri”, destaca Sánchez.
El Pla Especial del Cabanyal estableix com a una de les prioritats del barri “recuperar la població” a través de mesures que milloren la qualitat de vida del barri i que atraguen “cap al nou barri no només aquells veïns que l’abandonaren, sinó també nous habitants que enriquisquen el teixit social del mateix”. Per a això, es planteja la rehabilitació d’habitatges i un increment del parc d’habitatge a través del que han anomenat Unitats d’Execució. En total, el PEC projecta la construcció de 768 habitatges nous en cinc unitats d’execució, sense comptar amb els 274 immobles de renda lliure del PAI d’Eugenia Vinyes. D’aquests 768, 288 seran de Protecció Oficial, 192 tindran la categoria de vivenda lliure i altres 288 seran per a allotjament dotacional destinat a persones majors de 65 anys, menors de 35 anys i col·lectius vulnerables.
Tot i aquestes dades, no es coneix el nombre exacte dels pisos que es destinaran a lloguer social, a més que existeix un desconeixement sobre la quantitat de persones que ara mateix es troben ocupant una vivenda pública, privada o propietat d’entitats bancàries que es troba en mal estat i que necessiten accedir a un habitatge digne. Sánchez afegeix una altra problemàtica, ja que el pla tampoc diferència entre lloguer social i lloguer situacional: “El lloguer social és per a una persona amb un cert nivell d’ingressos i que podrà pagar uns 300 o 400 euros al mes”. Tanmateix, realment, “els lloguers situacionals són els que s’estableixen en funció de la renda de la persona i, en el cas del Cabanyal, hi ha molta gent vulnerable a la qual s’ha promès una solució, però el PEC no especifica cap execució que siga una solució per a elles”, matisa.
Als Blocs Platja, situats darrere de l’hotel Les Arenes, sempre han viscut famílies de classe treballadora, però “amb el nou PEC tota aquesta part serà de renda lliure i així acabaran amb el model de barri que hi ha ara, perquè tot s’orientarà cap al turisme de platja”, afegeix Sánchez
En la mateixa línia, Cabanyal Horta i Espai Veïnal fa anys que alerten de l’augment de pisos turístics que ha experimentat la zona del barri més pròxima a la platja i, en conseqüència, de l’expulsió del veïnat llogat de les seus cases. “Açò ja està ple de turistes i els llogaters estan tirant a la gent de les seus cases perquè o venen els pisos o els fan turístics”, denuncia Cortés. Per exemple, als Blocs Platja, situats darrere de l’hotel Les Arenes, sempre han viscut famílies de classe treballadora, però “amb el nou PEC tota aquesta part serà de renda lliure i així acabaran amb el model de barri que hi ha ara, perquè tot s’orientarà cap al turisme de platja”, afegeix Sánchez. Així mateix, les restriccions que ha fixat l’Ajuntament per restringir els pisos turístics els semblen “totalment insuficients”. En concret, entre el carrer Doctor Lluch fins a Serreria la quantitat de pisos turístics podrà ser del 10%; entre Doctor Lluch i el passeig marítim del 30%, i al PAI Eugenia Vinyes, del 40%. A més, la regulació a la ciutat de València estableix que només es poden habilitar pisos turístics als baixos i a la primera planta dels edificis, fet que, segons les entrevistades, no s’adapta al Cabanyal, sinó que el perjudica, perquè la majoria d’immobles tenen una o dues plantes.
Els horts autogestionats de Cabanyal Horta en perill
La polèmica del Bloc dels Portuaris ha passat completament desapercebuda en el Pla Especial del Cabanyal, on no es destina cap línia al futur de les famílies que hi viuen i on es projecta el seu enderrocament. Aquest edifici es troba en una situació de degradació i llimbs urbanístic, ja que ni el PSOE ni el PP el van incloure dins de l’ordenament urbà en 1954. La construcció d’un dels edificis que substituiran al Bloc dels Portuaris es farà en la zona dels horts comunitaris i autogestionats del barri, acabant així amb el teixit social que s’ha creat al seu voltant, ja que organitzen activitats per als xiquets del barri, jornades educatives, tallers de cuina vegana o trobades de persones migrants.
“Per a fer barri, el que fan és posar un dels blocs damunt de l’horta, un projecte que fa un treball molt transformador i des de la base perquè treballa amb els xiquets, les escoles i les veïnes”, lamenta Sánchez. Aquest edifici es destinarà a aquelles famílies que estan pagant un lloguer, mentre que “les propietàries tindran una nova finca en un dels solars circumdants”. Per últim, s’hauran d’estudiar els casos d’aquelles famílies que estiguen ocupant, per saber si es poden acollir o no a la resolució del 4 d’abril de 2017 que estableix que aquelles que van ocupar abans de 2015 poden regularitzar la seua situació.
Segons l’Associació Brúfol del Cabanyal, des de fa més de deu anys, al Bloc dels Portuaris hi viuen 70 menors amb les seues famílies en situació de desavantatge socioeconòmic que estan ocupant habitatges de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha), de l’empresa pública Pla Cabanyal-Canyamelar S.A. o de l’Ajuntament. Totes les xiquetes estan escolaritzades al col·legi Santiago Apòstol, que atén 195 alumnes i desenvolupa projectes d’aprenentatge.
El fet de que al pla no s’indique el nombre exacte d’habitatges que es destinaran a persones en situació de pobresa i exclusió social pot comportar que moltes menors es troben desprotegides sense una casa on poder viure
Per a Robert Martínez, portaveu de l’Associació Brúfol, el fet de que al pla no s’indique el nombre exacte d’habitatges que es destinaran a persones en situació de pobresa i exclusió social pot comportar que moltes menors es troben desprotegides sense una casa on poder viure. “És molt important informar-los de tot i estar al seu costat per donar-los seguretat, perquè per a un xiquet de cinc o sis anys que comença a anar a la seua escola i té dificultats a casa, el fet de poder quedar-se sense un lloc on viure li desencadena una situació de molta por i incertesa”, remarca Martínez.
L’Associació Brúfol també treballa perquè les menors vagen tots els dies a classe i es generen uns vincles de confiança entre l’alumnat i el professorat, lluitant així per reduir la taxa d’absentisme. “Canviar de treballador social, de mestre, d’escola o de barri té moltes conseqüències en un xiquet que viu en una situació de vulnerabilitat, perquè es trenca amb tot allò que li motiva per anar a l’escola i podria augmentar encara més eixe absentisme contra el qual lluitem”, postil·la Martínez.
