Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El bloc dels Portuaris del Cabanyal, un problema més social que urbanístic

El bloc dels Portuaris del desaparegut barri del Clot, al Cabanyal de València, es troba en una situació de degradació i llimbs urbanístic des del seu origen l’any 1954. Amb l’arribada del Govern de la Nau a l’Ajuntament –PSPV, Compromís i València en Comú– el debat sobre el futur de l’edifici s’ha convertit en un focus de conflicte. Per ara, sembla que la solució passa pel seu enderrocament, malgrat que alguns col·lectius del barri opten per la rehabilitació i defensen que no només s’ha de tindre en compte les propietàries

/ Lucas Guerra

Passejant pels carrers del barri mariner del Cabanyal de València encara se sent la petjada de la lluita veïnal contra la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar, el projecte urbanístic de l’exalcaldessa Rita Barberà que comportava la destrucció de 1.651 habitatges i que, després de 16 anys de mobilitzacions i assemblees veïnals, el veïnat va aconseguir paralitzar el 2014. Entre aquests immobles, a escassos metres de la platja La Malvarrosa, es trobava amenaçat el bloc dels Portuaris, construït al desaparegut barri del Clot en 1954 per als estibadors del port. L’edifici es troba en una situació de degradació i llimbs urbanístic, ja que ni el PSOE ni el PP el van incloure dins de l’ordenament urbà. Ara mateix, sembla que la solució passa pel seu enderrocament, malgrat les conseqüències econòmiques i socials que aquesta decisió implicaria per a les famílies que l’habiten.

L’edifici compta amb 168 habitatges: 91 són propietat privada, sis dels quals són d’entitats bancàries, mentre que la resta pertanyen a l’Ajuntament, a l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVHA) de la Generalitat o a l’empresa pública Pla Cabanyal-Canyamelar S.A. Hi ha alguns llogats i molts ocupats

Segons el president de l’Associació de Propietaris del Bloc dels Portuaris, Diego Linares, l’edifici compta amb 168 habitatges. D’aquests, 91 són propietat privada, sis dels quals són d’entitats bancàries, mentre que la resta pertanyen a l’Ajuntament, a l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVHA) de la Generalitat o a l’empresa pública Pla Cabanyal-Canyamelar S.A. Hi ha alguns llogats i molts ocupats. La majoria de les veïnes del bloc són d’ètnia gitana, famílies humils i precàries que es dediquen a la venda ambulant o viuen del rastre i que tenen menors d’edat a càrrec seu. En concret, a l’immoble viuen 44 xiquetes, totes escolaritzades al col·legi Santiago Apóstol, que atén 195 alumnes. Segons Jordi Bosch, director del centre i membre de l’Associació Brúfol, que treballa en defensa de la inserció sociolaboral i l’acompanyament social, el 95% de l’alumnat es troba en una situació de “desavantatge social” i, la majoria, “pertany a una cultura minoritària dins de la societat, la del poble gitano”.

Aquesta realitat comporta que al bloc dels Portuaris no només hi haja un problema estructural, per la deterioració que presenta, sinó també un problema social, el qual s’ha anat aguditzant amb el pas del temps. El periodista valencià Sergi Tarín, qui va instal·lar-se a l’edifici durant set anys com a forma de protesta contra la prolongació de Blasco Ibáñez, té molt clar que la vertadera problemàtica és aquesta última, és a dir, “l’aporofòbia, el menyspreu cap a la gent que està ocupant, cap als pobres que hi viuen”.

Blocs dels Portuaris de València |Lucas Guerra

 

Per ara, sembla que l’acord sobre el futur del bloc comportarà el seu enderrocament i la construcció de tres nous edificis, possiblement en la zona dels horts urbans i ecològics del col·lectiu Cabanyal Horta, el qual va nàixer fa quatre anys amb l’objectiu de rehabilitar un solar que hi havia al Clot, ple de fem i d’enderrocs. “La construcció dels tres edificis en els horts del Cabanyal acabaria amb ells i amb el teixit que s’ha creat al seu voltant”, lamenta Sílvia Sánchez, membre de Cabanyal Horta. Per a ella, la batalla encara no està perduda i defensa que s’ha de trobar una solució “a través del diàleg” que beneficie a totes les parts i famílies afectades.

Sembla que l’acord sobre el futur del bloc comportarà el seu enderrocament i la construcció de tres nous edificis, possiblement en la zona dels horts urbans i ecològics del col·lectiu Cabanyal Horta

La postura de l’enderrocament ha estat defensada per la regidoria d’Urbanisme, en mans del socialista Vicent Sarrià, i es fonamenta en els resultats de l’estudi que va realitzar l’empresa pública Actuaciones Urbanas de València (AUMSA), els quals indiquen que l’estructura del bloc pareix estar “completament esgotada”, encara que també afegeix que a curt termini l’estabilitat de l’edifici sembla estar assegurada. L’estudi també indica que l’enderrocament i la reconstrucció tindria un cost de 13,7 milions d’euros, mentre que la rehabilitació la fixa en 14,3 milions.

Aquest plantejament ofereix tres opcions a les propietàries. La primera d’elles contempla el reallotjament de les famílies en un dels tres edificis que es vol construir. Se’ls taxarà el sòl de l’actual habitatge i deuran exercir de promotores del nou, havent d’assumir un total de 21.000 euros, ja que el 65% del cost serà finançat per ajudes públiques. La segona consisteix en la taxació del seu pis i el reallotjament en un altre edifici del barri del mateix valor ubicat a la zona zero, la més degradada del Cabanyal. “És una opció per a la gent que no vulga endeutar-se i donar així facilitats”, matisa Linares. Per últim, les propietàries també podran elegir vendre directament el seu pis.


L’ocupació, la gran oblidada del Cabanyal

Després de mesos de reunions entre el Govern de la Nau –format per PSPV, Compromís i València en Comú– i propietàries, l’enderrocament és la solució que també han acabat defensant aquestes últimes, malgrat que no es tenen en compte les famílies que viuen al bloc en lloguer social o que l’estan ocupant. “No s’ha fet res per millorar les seues vides. No hi ha cap garantia ni seguretat per als veïns que ocupen. Qui estiga ocupant abans del 2015 no se’l deixarà al carrer, com si a partir de 2015 ja no hi haguera hagut necessitat de connectar-se a la llum o d’ocupar”, denuncia Tarin.

“No hi ha cap garantia ni seguretat per als veïns que ocupen. Qui estiga ocupant abans del 2015 no se’l deixarà al carrer, com si a partir de 2015 ja no hi haguera hagut necessitat de connectar-se a la llum o d’ocupar”, denuncia Tarin

El periodista fa referència al decret en matèria d’habitatge que va aprovar la Generalitat l’any 2015, en què s’estableix que qui es troba ocupant un habitatge públic des d’abans del 2015 pot legalitzar aquesta situació. Per a la resta d’habitants, l’única solució que s’ha comentat des del Govern valencià és que haurà d’intervenir serveis socials, amb l’objectiu d’oferir-los una alternativa d’habitatge, la qual encara es desconeix de manera concreta.

Malgrat que encara no existeixen tots els detalls, dos dels edificis que es construiran estaran destinats a pisos públics, bé de l’Ajuntament o de la Generalitat, segons ha confirmat el president de la comunitat. Quan l’equip de Govern faça pública la decisió, la inclouran dins del Pla Especial del Cabanyal (PEC) i eixirà a exposició pública. Tot i això, Tarin recorda que es tracta d’una guerra de pobres contra pobres: “Els propietaris són tots pobres i no es faran rics de colp. Estan incentivant una guerra que ja existia, perquè quan vaig viure al bloc els propietaris ja no es duien bé amb els ocupes”.


Una rehabilitació assumible per totes

Des de València en Comú i algunes de les veïnes del bloc dels Portuaris que no són propietàries defensen una rehabilitació, en compte de l’enderrocament. Es basen en un informe que va realitzar la Regidoria d’Habitatge, en què s’indica que el procés de rehabilitació tindria un cost de 2,3 milions d’euros. L’estudi corrobora que, a curt termini, no hi ha cap perill, encara que no detalla aquest temps i incideix en què és necessari renovar les zones més deteriorades.

La regidora d’Habitatge de València en Comú, María Oliver, defensa també la realització d’un cens per saber exactament quines famílies estan vivint al bloc. “Necessitem saber quines persones hi ha, ja que s’han de buscar solucions perquè cap persona es quede sense un lloc on poder viure”, reivindica. Segons Oliver, a la ciutat de València només hi ha al voltant d’uns 200 habitatges socials, amb la qual cosa l’impacte de l’enderrocament afectaria les famílies que ara mateix estan vivint en lloguer social o estan ocupant. “Enderrocar i reconstruir significa no pensar en el que comportaria aquesta decisió per a les famílies que hi viuen. Hem de pensar en les persones”, remarca.

Des de la plataforma Millorem Cabanyal han reiterat en diverses ocasions que en el moment en què la decisió d’enderrocar es faça pública van a posar resistència, ja que la diferència econòmica entre un informe i un altre és “abismal”. “No podem deixar a les famílies al carrer, perquè el problema, és a dir, la creació de guetos, continuarà existint”, va defensar Tomás Correa, membre de Millorem Cabanyal durant una entrevista en Ràdio Malva fa dues setmanes.

Des de l’Associació Brúfol i el col·legi Santiago Apóstol també s’està lluitant contra l’enderrocament del bloc per aconseguir que les famílies no abandonen el barri: “trencaria el procés educatiu de les xiquetes i comportaria greus problemes a les famílies”

En la mateixa línia, des de l’Associació Brúfol i el col·legi Santiago Apóstol, també s’està lluitant contra l’enderrocament del bloc. La seua prioritat és aconseguir que les famílies no abandonen el barri, ja que això “trencaria el procés educatiu de les xiquetes i comportaria greus problemes a les famílies que ara estan vivint al bloc dels Portuaris”, explica el director del centre. Per ara, estan intentant donar una seguretat jurídica a les menors, acollint-se al decret 104/2018 de la Generalitat, pel qual es desenvolupen els principis d’equitat i d’inclusió en el sistema educatiu valencià. A través d’aquest decret, l’escola, la Regidoria d’Igualtat, l’Ajuntament i les diferents associacions que treballen al barri s’estan reunint amb les famílies “per tal de conscienciar de què cap xiqueta és il·legal”. “Està clar que cap persona és il·legal, però les xiquetes, encara més, no poden ser il·legals”, subratlla Bosch.

El pròxim 26 de gener, Cabanyal Horta ha organitzat una jornada en defensa de la diversitat i la biodiversitat del barri del Cabanyal, amb l’objectiu de què qualsevol persona puga participar i “mostre la seua opinió sobre les decisions que s’estan prenent al voltant del Pla Especial del Cabanyal i del futur del barri”, ha matisat Sánchez. Durant el matí, a les 10 h, hi haurà una plantació d’arbres i flors en col·lectiu; i a les 12 h tindrà lloc una concentració per la biodiversitat. A la vesprada, s’ha organitzat un dinar popular vegà i, a les 16.30 h, un concert del grup de música Iñarrez.