Si el dia 4 de març, la patronal reunia l’empresariat català sota el paraigua d’un manifest contra “la violència, vandalisme i saqueig”, avui entitats, col·lectius, cooperatives i sindicats han fet una demostració de força als jardins de les Tres Xemeneies per exigir la fi d’un sistema econòmic “que roba el futur a la joventut i condemna el present de les treballadores a la precarietat”. Durant la setmana, el manifest “Per la majoria. L’esperança no pot esperar” ha anat sumant unes complicitats que avui es fan visibles en un acte a les Tres Xemeneies, escenari de la Vaga de la Canadenca de 1919, amb més de 600 adhesions, col·lectives i individuals.
La iniciativa neix en un moment en què s’agreugen les desigualtats, enmig d’una pandèmia global. A conseqüència de la COVID, apunta un informe d’Oxfam Intermón, hi haurà un 9,4% més persones en situació de pobresa, que equival a 93.000, una de cada set. I un informe de la Fundació Foessa afirma que la meitat de llars que ja vivien en situació precària abans de la pandèmia ja no poden pagar el lloguer, la hipoteca o els subministraments. De fet, les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) apunten que durant el 2020, en plena pandèmia, s’han executat 11.347 desnonaments als Països Catalans. En l’àmbit laboral, un 86,6% dels nous contractes signats són temporals i l’ocupació a temps parcial és especialment persistent entre les dones, recull l’informe Insocat d’ECAS, i amb la crisi s’han perdut fins a un 40% dels llocs de treball que ocupava el jovent. Per això, si bé és cert que l’empresonament de Pablo Hasél i la vulneració del dret a la llibertat d’expressió ha estat el detonant de les protestes de les darreres setmanes, el teixit social que impulsa el manifest amplia la mirada i vincula el malestar expressat a un “sistema econòmic desigual”.
La iniciativa neix en un moment en què s’agreugen les desigualtats. A conseqüència de la COVID-19, hi haurà un 9,4% més persones en situació de pobresa, que equival a 93.000, una de cada set
“Sofrim la pandèmia de la desigualtat, de la pobresa, de l’atur, de la manca de recursos que permetin una vida digna”, subratllen, i fan una crida a sumar “la força social necessària per posar fi a un sistema econòmic que destrueix el futur i violenta el present”. De moment, la força social va creixent i entre les signants, hi ha des de sindicats -també d’habitatge, de músics o de venedors ambulants-, fins a organitzacions ecologistes –com Fridays for Future i Ecologistes en Acció– o feministes, passant per associacions com Elite Taxi, ateneus i casals o cooperatives de diversos sectors.
En la diversitat, totes denuncien que les respostes polítiques i mediàtiques “s’han orientat a la criminalització i repressió, obviant les causes del malestar social”. Arran de les protestes, hi ha hagut més de 150 persones detingudes arreu de Catalunya i onze persones en presó preventiva, nou de les quals continuen empresonades.
Com a resposta al manifest “Ja n’hi ha prou, centrem-nos en la recuperació”, les més de 200 entitats i organitzacions, i les 600 persones a títol individual es “planten” i exigeixen que tots els recursos es destinin “a millorar la vida de les persones i no a reflotar un sistema econòmic fracassat”. Per això defensen la “redistribució radical de la riquesa”, la supressió dels desnonaments i de la pobresa energètica, poder decidir “el nostre futur com a poble” i “la fi de la repressió als pobres i de la impunitat dels rics”.
Durant l’acte, intervenen el sociòleg i cooperativista Ivan Miró; el secretari general de la CGT de Catalunya, Armengol Gassiot; Xavi Tarragon, de CATAC-CT; Celeste Valenzuela del moviment feminista, Clàudia Ruscalleda, portaveu del Congrés d’Habitatge de Catalunya, Nuri Soto, de RidersxDerechos; Yacine del Sindicat Manter o la filòsofa Marina Garcés, entre altres. El manifest i l’acte és un punt de partida per consolidar una aliança col·lectiva “que forci un canvi de polítiques econòmiques i socials”. Parafrasejant l’economista i activista Arcadi Oliveres, recorden que “no podem perdre mai l’esperança”.
