Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Col·lectius i sindicats denuncien la precarietat laboral arran de la mort d'un treballador a Alboraia

Luis Víctor Guatoluña, que no tenia contracte, va caure d'una altura de huit metres i va morir perquè no duia arnés. CCOO ha denunciat el cas a la Inspecció de Treball i Fiscalia, i UGT, COS, el col·lectiu Orriols Lliure d'Odi, Reivindicació Ciutadana València i València Acull alerten sobre l'empitjorament de les condicions laborals, especialment per a la població migrada

Façana de l'edifici, al carrer Tavernes Blanques 24 del municipi d'Alboraia, on va morir el treballador. / Mathías Rodríguez

Luis Víctor Gualotuña, de 52 anys, estava treballant en una obra al municipi d’Alboraia quan va caure d’una altura de huit metres i va morir. L’empresari no va voler cridar al servei d’emergències, però, en canvi, el van portar en una furgoneta fins a l’Hospital Clínic i després van marxar. El treballador no portava l’arnés que hauria d’haver impedit l’accident i no tenia contracte laboral. La família de la víctima està en contacte amb un advocat per personar-se com a acusació particular contra Miguel P. C., l’empresari responsable de l’obra. En aquests moments, la Guàrdia Civil de Moncada, demarcació territorial on van succeir els fets, investiga el cas.

Segons el que recull el periòdic Las Provincias, l’empresari, quan se li va preguntar per què no havia telefonat al 112, va declarar que “va ser una confusió total” i que el treballador no hauria d’haver pujat a la bastida. En canvi, un company de l’obra va assegurar que ell mateix li va dir que ficara a Gualotuña dins l’edifici en obres i que esperara la seua arribada, perquè no es trobava en el lloc de l’accident.

Segons les estadístiques de l’INVASSAT, el nombre d’accidents laborals en el període entre febrer del 2020 i gener del 2021 en el sector de la construcció és de 6.646, que representa un 15,6% del total

El sindicat CCOO ha denunciat el cas davant la Inspecció de Treball i la Fiscalia i el sindicat UGT ha mostrat la seua indignació assegurant que “la menyspreable intencionalitat d’ocultació de l’accident destapa una vegada més l’explotació de persones en una economia submergida que confronta amb la necessitat de guanyar-se la vida de les persones immigrants”.

Segons les estadístiques de l’INVASSAT (Institut Valencià de Seguretat Salut en el Treball), el nombre d’accidents laborals en el període entre febrer del 2020 i gener del 2021 en el sector de la construcció és de 6.646, que representa un 15,6% del total. Per sectors, el de la construcció ha concentrat el 74,7% dels accidents greus i un 17% del total de 53 accidents mortals.


El treball irregular

Si bé hi ha un descens en les xifres oficials d’accidents respecte de períodes anteriors, va relacionat amb la pèrdua de llocs de treball en el sector. A més, Gonçal B.R., membre de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i expert en riscos laborals, explica que les condicions laborals cada vegada són més precàries: “El seguiment i atenció en el sector han empitjorat. Torna a haver-hi empresaris que fan el que els dona la gana. Si bé hi ha obres molt ben protegides, una cosa que fa quinze anys era molt difícil de trobar, n’hi ha d’altres que estan pitjor protegides que mai, sense cap mena de protecció”. A més, afegeix que si abans de la pandèmia ja era difícil conéixer les xifres de treball irregular, “ara mateix és una pel·lícula de ciència-ficció”.

La COVID-19, segons Gonal B.R., “és molt probable que també haja afectat els mateixos inspectors, reduint les possibilitats de registrar casos”. De fet, els organismes que s’encarregaven de la prevenció de riscos laborals i la protecció de les treballadores i treballadors s’han anat diluint al llarg dels últims anys. “Abans hi havia una Fundació Laboral de la Construcció a ple rendiment i l’Estudi tecnològic pràcticament ja no existeix”, afirma el membre de COS.

“La Llei General de Prevenció de Riscos Laborals està aprovada des de fa més de 25 anys i que segueix sense aplicar-se correctament”, denuncia Gonçal B.R. de COS

El treballador Luís Víctor Gualotuña no tenia posat l’arnés que hauria d’haver-lo protegit de la caiguda en l’obra. Però a més, Gonçal B.R. afegeix que “els equips estan vells i obsolets, el seguiment de normativa és baixíssim i la quantitat d’inspectors no ha augmentat”. A més, apunta la possibilitat que la quantitat de tècnics en prevenció laboral especialistes haja minvat, ja que actualment les persones que realitzen aquest tipus de tasques són majoritàriament advocats i no tenen experiència pràctica en gran part de les tasques que es duen a terme.

La precarietat laboral augmenta les possibilitats de risc en el treball, ja que, d’una banda, els contractes temporals no permeten conéixer a fons les tasques que cal desenvolupar i, d’altra banda, els treballs irregulars permeten que els empresaris s’aprofiten de les condicions de vulnerabilitat per a no aplicar la prevenció de riscos laborals de manera correcta. “La seguretat laboral és una obligació de l’empresari: posar-la, mantindre-la i fer-la complir”, assegura Gonçal B.R., que també recorda que es tracta d’una qüestió política: “La Llei General de Prevenció de Riscos Laborals està aprovada des de fa més de 25 anys i que segueix sense aplicar-se correctament”.

Façana de l’edifici, al número 24 del carrer Tavernes Blanques, al municipi d’Alboraia, on va morir el treballador. |Mathías Rodríguez

 

Per una altra banda, des del col·lectiu Orriols Lliure d’Odi i el col·lectiu equatorià Reivindicació Ciutadana València han emés un comunicat arran de la mort de Luis Víctor Gualotuña, ja que era de nacionalitat equatoriana i residia en el barri d’Orriols. “La situació de Gualotuña està marcada per una situació de vulnerabilitat, la vulnerabilitat de moltes de les persones que viuen en el nostre barri”, diu el document. I segueix: “Quan el sistema entra en crisi (…) les nostres possibilitats de ser ferits o ferides augmenten significativament, perquè hem de buscar noves (i més precàries) exposicions per a poder subsistir en un estat ja crònic d’estrés”.

Des del col·lectiu Orriols Lliure d’Odi i el col·lectiu equatorià Reivindicació Ciutadana València s’ha emés un comunicat arran de la mort de Gualotuña, ja que era de nacionalitat equatoriana i residia en el barri d’Orriols

Martha Salazar, portaveu del col·lectiu Reivindicación Ciudadana Valencia, ha afegit que s’han solidaritzat amb el cas perquè saben que no serà l’últim “i no volem deixar passar una mort més”. “Luis Víctor no estava sol, darrere hi ha un col·lectiu, una comunitat organitzada que no vol que aquestes coses continuen. Lluitem contra la precarietat i les injustícies”, ha afegit. A més, Salazar ha llançat una pregunta que posa el focus de la qüestió en la responsabilitat política i empresarial de complir amb les lleis i normatives que protegisquen les treballadores i treballadors: “Per què sempre es parla de la part vulnerable i no es denuncia els empresaris irresponsables que cometen delictes de vulneració de drets?”.

En aquest sentit, Fani Darás Cebrián, que treballa en orientació i inserció sociolaboral en l’associació València Acull, apunta que el barri d’Orriols pot ser representatiu quant a la situació de molts barris valencians amb població migrada i fa referència al fet que la situació de crisi general afecta de manera particular la població migrada a l’hora d’accedir a un treball.

Aquest factor depén també de la situació administrativa de la persona, que en aquest cas es desconeix pel que fa a Luis Víctor Gualotuña. Cebrián puntualitza, però que tenir un permís de treball “no assegura que es puga accedir a un contracte laboral”. “Més que l’economia informal en si mateixa, que és una conseqüència del fet que la gent s’ha de buscar la vida, em preocupa si les persones estan o no en condicions laborals dignes. Ací és la responsabilitat de l’entitat ocupadora, si s’està aprofitant d’aqueixa situació de desavantatge per a no respectar els seus drets laborals i no facilitar els mitjans de prevenció de riscos laborals”. En paraules de Fani Darás Cebrián: “La responsabilitat no era de Víctor per treballar sense contracte, el problema és, d’una banda, que no tinguera accés als papers perquè hi ha una llei que ho impedeix i, d’altra banda, que l’empresari s’aprofitara d’aqueixa situació per a no respectar els seus drets laborals.”

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU