Primer com a associació i després com a cooperativa, l’espai de suport a la criança 7 Estrelles de Girona es troba en perill de cessament. L’octubre de 2019 van tenir una inspecció del Departament d’Educació de la Generalitat i, un mes més tard, van rebre una notificació en què l’inspector les considerava una llar d’infants. 7 Estrelles va presentar al·legacions i fins al cap d’un any, el febrer de 2021, no van rebre resposta. Els donaven dues opcions: o bé tornar a presentar al·legacions o bé anar a judici. Van optar per la primera i tornen a estar a l’espera d’una resposta mentre continuen treballant.
Com el projecte 7 Estrelles, set espais més d’educació lliure han estat denunciats per competència deslleial i ja han tingut una inspecció o bé es troben a l’espera, com l’associació Petit Molinet del Poble-sec, segons explica Marisa Garcia, membre de l’espai. Les denúncies, però, també afecten mares de dia, professionals que habiliten una part del domicili propi per acollir-hi infants.
Tancar 7 Estrelles “seria un fet que no havia passat mai a Catalunya en les edats de 0 a 6 anys”, explica Núria Puigdevall, membre de la cooperativa gironina. Seria el primer cop perquè l’educació en etapa no obligatòria els pares tenen dret a escollir on volen portar els seus infants, si és que els volen portar a algun lloc.
Com el projecte 7 Estrelles, set espais més d’educació lliure han estat denunciats per competència deslleial i ja han tingut una inspecció o bé es troben a l’espera, com l’associació Petit Molinet del Poble-sec
Els projectes d’educació lliure comprenen les edats de 0 a 6 anys, però, com que són diferents d’una llar d’infants o una escola bressol convencional pública o privada, no estan homologats pel Departament d’Educació i, per tant, el govern català no hi té competència. Si el Departament acceptava les al·legacions en què es tractava d’un projecte diferent del d’una escola bressol, es desestimava el cas. “No volem ser una llar d’infants perquè no s’adequa a les nostres necessitats”, declara Puigdevall. L’espai, però, és legal, ja que té una llicència d’activitat que es demana a l’Ajuntament.
“La majoria de denúncies actuals venen d’escoles bressol perquè ens consideren una competència deslleial”, explica Marc Acelga, membre de la Xarxa d’Educació Lliure (XELL), que aplega 72 projectes educatius de diverses edats. El 16 d’abril van fer una reunió entre els col·lectius afectats per les denúncies: centres d’educació lliure, de suport familiar, llars de criança i mares de dia. Entre tots, representen més de 230 projectes i gairebé 3.000 famílies. Es tracta de tota una sèrie de cooperatives i associacions que fan una tasca diferenciada de la d’una llar d’infants convencional, on les famílies tenen més implicació, es barregen grups d’edat i es duu a terme una criança més pausada i adaptada a cada infant, segons explica Marc Acelga i les membres dels espais consultades.
Segons el membre de la XELL les llars d’infants privades “veuen un greuge comparatiu, ja que per tenir l’homologació s’han de complir una sèrie de requisits, sobretot arquitectònics o respecte a les titulacions dels educadors”. Uns requisits que comporten unes despeses que no els afecta. El membre de la XELL justifica que “per fer sostenible el projecte cal que hi hagi més infants”, mentre que als seus espais tenen grups de cinc o sis. “En el moment en què necessitem més famílies, potser creix massa i ja es perd l’essència d’un espai petit on poden seguir altres ritmes i altres atencions”, comenta. L’espai de suport a la criança 7 Estrelles, per exemple, només són vint famílies.
De tota manera, per equiparar les condicions, pel que fa al pagament d’impostos, les inspeccions als centres o el control de l’equip educatiu, les escoles bressol privades reclamen una xarxa única de centres de 0 a 3 anys. Conxita Pericó, presidenta de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, explica a la Directa que “no pot ser que s’obrin centres només amb un permís físic dels consistoris per tal que el local reuneixi unes condicions d’adaptabilitat per tenir-hi nens”. Pericó confirma haver fet denúncies sempre que algun associat els ho ha demanat, així com de manera conjunta amb les altres dues associacions: l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya i la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya.
La davallada en el nombre de naixements en els últims anys segons l’Idescat i les dificultats en l’any de la pandèmia fan que un 10% de les escoles bressol privades no van obrir al setembre, segons CCOO, i un 70% necessiten liquiditat, segons l’Associació Catalana de Llars d’Infants
La davallada en el nombre de naixements en els últims anys segons l’Idescat i les dificultats en l’any de la pandèmia fan que un 10% de les escoles bressol privades no van obrir al setembre segons CCOO i un 70% necessiten liquiditat, segons l’Associació Catalana de Llars d’Infants. Pericó, però, insisteix en el fet que “ja no lluitem per la nostra supervivència, lluitem pel dret del nen i de les famílies” i pensa que es poden adaptar a les seves necessitats. “No dubto que hi hagi centres molt bons, però que es converteixin en llars d’infants, que demanin els permisos adequats”, reafirma.
Avui dia, hi entra un component nou a l’equació: la futura llei de l’Economia Social i Solidària. Tant Marisa Garcia de Petit Molinet com Núria Puigdevall de 7 Estrelles creuen que té més sentit, ja que, segons elles, volen canviar la societat des de l’economia i l’acompanyament. Marc Acelga, des de la XELL, també considera que poden encabir-s’hi i, per tant, passar pel Departament de Treball i no pel d’Educació. “Ens pot ajudar i també ens diferencia d’una escola privada”, comenta.
Per la seva banda, Pericó pensa que mentre estiguin sota control del govern català, el projecte de llei és una bona eina per encabir els espais de criança. Tot i això, el document de les Bases de l’Economia Social i Solidària, presentat el desembre de 2020, haurà d’esperar a la formació del nou govern perquè es converteixi en llei.
