Execucions extrajudicials, violència sexual contra dones i infants, desplaçaments forçats o el recent assassinat de tres cooperants de Metges sense Fronteres. Són alguns dels crims de guerra que se sumen a la greu fam que amenaça a milers de persones a la regió etíop de Tigre.
Des del passat mes de novembre, aquest territori es troba immers en una de les pitjors catàstrofes humanitàries de la seua història recent. Llavors, el govern d’Abiy Ahmed iniciava una ofensiva armada per a derrocar el govern regional del Front d’Alliberament de Tigre (TPFL) i donava el tret de sortida a una cruenta guerra. Tot i que l’Estat anunciava el final de l’ofensiva tres setmanes després, els enfrontaments van continuar i la població civil és, de nou, qui més n’ha patit les conseqüències. Al tancament d’aquesta edició, el govern declarava una treva precària i unilateral després que els combats s’hagueren endurit i que els rebels recuperaren la capital de la regió.
Desenes d’organitzacions de drets humans i organismes internacionals fa mesos que denuncien l’opacitat del govern respecte a Tigre i les dificultats per a poder-hi accedir amb ajuda humanitària. Mentrestant, el primer ministre, Abiy Ahmed, qui va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l’any 2019, fa cas omís de les peticions internacionals i les crítiques.
Massacres contra la població civil
La guerra a Tigre va començar oficialment el 4 de novembre, quan Ahmed anunciava a la televisió l’inici de la invasió després d’un suposat atac del TPFL a la Comandància Nord de l’Exèrcit. El conflicte, però, ve de lluny i l’espurna la trobem amb l’arribada d’Abiy Ahmed al poder, el 2018, i la consegüent marginació política del TPFL. Aquest partit havia estat fins llavors la formació hegemònica dins la coalició que durant tres dècades havia governat el país. Però el conflicte amb Ahmed els va portar a sortir del govern i a centrar-se en la regió de Tigre, el seu bastió al nord del país.
La tensió va escalar un grau més el passat estiu, quan Abiy Ahmed havia promés convocar les primeres eleccions realment democràtiques del país. Amb l’excusa de la COVID-19, les va posposar, un fet que van usar les autoritats de Tigre com a pretext per a deixar de reconéixer de facto l’autoritat del govern central, tot convocant les eleccions en el seu territori. Un foc creuat d’acusacions d’il·legitimitat que van portar al setge de la base militar.
Després de l’incident, l’Exèrcit Federal d’Ahmed, amb el suport de les tropes de l’enemic històric –el règim dictatorial d’Eritrea–, va prendre en poc temps la capital tigrinya i hi va col·locar un govern afí, mentre els principals líders del TPFL fugien a les muntanyes. Durant els enfrontaments, tots dos bàndols van ser acusats de nombroses atrocitats contra la població civil.
Ja durant els primers dies de guerra, Amnistia Internacional (AI) denunciava la “massacre de Mai-Kadra”: militants del TPFL varen assassinar amb pals i matxets a centenars de persones, la gran majoria jornalers d’altres localitats. L’organització també denunciava amb preocupació el paper de les forces armades eritrees.
A Axum, capital històrica d’Etiòpia, tropes eritrees i etíops van prendre la ciutat casa per casa i van obrir foc indiscriminat contra les residents. “Les tropes etíops i eritrees van dur a terme múltiples crims de guerra, van assaltar i matar sistemàticament centenars de civils a sang freda (…) les residents d’Axum es van veure sumits en dies de trauma col·lectiu enmig de la violència, el dol i els enterraments massius”, afirma AI en un comunicat.
No va ser fins aquest mes de març que el govern etíop es dignava a reconéixer la més que flagrant evidència de la participació de l’exèrcit eritreu en la guerra. Eritrea té un servei militar obligatori que, per a molts analistes, no deixa de ser una forma d’esclavitud. Per aquest motiu, milers de persones fugen cada any a Tigre, on viuen en camps de refugiades que ara han estat atacats per soldats eritreus i, segons denuncien les mateixes habitants, s’estan produint devolucions al país del qual fugien.
Assalts a l’assistència humanitària
“La guerra ha trastocat els mitjans de subsistència de la població i fa perillar la seguretat alimentària”. Aquesta és segurament la conclusió més greu que es pot extreure de l’Atles Humanitari de Tigre, publicat per la Universitat de Gant (Bèlgica). Els camperols no compten ni amb llavors ni amb fertilitzants per a treballar la terra, i els soldats els amenacen amb “càstigs”, si hi cultiven. Sumat a la destrucció de granges i infraestructures o el desplaçament de població, l’Atles situa indubtablement el conflicte com a causant d’aquesta situació. “Si no hi ha collita a finals d’aquest any, la regió de Tigre dependrà de l’ajuda o morirà de fam” s’afirma.
Segons les Nacions Unides hi ha 350.000 persones a Tigre que s’enfronten a una situació alimentària catastròfica
Segons diferents agències de les Nacions Unides avui dia ja hi ha 350.000 persones a Tigre que s’enfronten a una situació alimentària catastròfica, i fins a dos milions cauran en una severa fam en molt poc temps si no es prenen mesures immediates. Segons aquest mateix organisme, un 91 % de la població de la zona depén de l’ajuda humanitària.
Aquesta assistència està essent especialment difícil de fer arribar a la població. “Hi ha hagut intents deliberats, repetits i sostinguts per a evitar que la població obtinga aliments” asseguren treballadores humanitàries. La mateixa ONU ha informat de fins a 129 “violacions d’accés” de l’ajuda a la regió i les tropes etíops
i eritrees han estat acusades d’assaltar i robar sistemàticament els camions amb l’ajuda. Una situació que es repeteix també a les àrees controlades pel TPFL.
A més, de nou, la violència sexual s’exerceix com a arma de guerra. Les denúncies de violacions contra dones i infants es compten per milers i, en la majoria de casos, són soldats etíops i eritreus els involucrats. Se’ls acusa de violacions en grup o d’obligar a membres d’una mateixa família a mantenir relacions sexuals, entre d’altres. Unes atrocitats que tenen la clara intenció de trencar la moral de la gent.
“La violència sexual és un segell distintiu brutal del conflicte a Tigre (…) els atacs estan dirigits contra les dones per la seua ètnia [tigrinya] amb la finalitat de deixar-les infèrtils”. Així de contundent es mostra la Fundació Mundial de la Pau en un comunicat.
A més, la destrucció de les infraestructures sanitàries impedeix la cura de les dones agredides i el seu accés a tractaments contra malalties de transmissió sexual.
Crítiques internacionals
Les brutals violacions de drets humans han obligat la comunitat internacional a posicionar-se respecte al conflicte i en les últimes setmanes el govern d’Abiy Ahmed ha rebut desenes les crítiques. A finals de maig, el govern dels Estats Units anunciava sancions contra funcionaris etíops i la suspensió del finançament de projectes al país, mentre les Nacions Unides denunciava “els crims comesos per totes les parts”.
A finals de juny tres cooperants de Metges sense Fronteres, una d’elles de Madrid, van ser assassinades a la zona de conflicte
Especialment contundents van ser les recents declaracions de l’enviat especial de la Unió Europea a Etiòpia, Pekka Haavisto, qui denunciava que els líders etíops li havien reconegut la seua intenció d’aniquilar tota la població de Tigre, en el que molts consideren ja com un intent de neteja ètnica. També la Unió Africana anunciava fa uns dies l’inici d’una comissió d’investigació per aclarir les denúncies contra la vulneració dels drets humans. Totes aquestes crítiques han estat fortament rebatudes pel govern etíop, qui les ha aprofitat per a denunciar la ingerència estrangera i de retruc enaltir el nacionalisme que tant rèdit electoral li dona.
El conflicte a Tigre està lluny d’acabar-se i la població torna a trobar-se enmig d’una lluita pel poder que li és aliena. El perill generalitzat de fam és imminent. Si fa anys Abiy Ahmed era vist com l’esperança de la democràcia i la reconciliació al continent africà aquesta imatge es troba avui molt lluny de la que s’esperava, i un cop més, és un Nobel de la Pau qui fa la guerra i qui permet les majors atrocitats.
