El veïnat de Vilar de Canes, municipi de 169 habitants a la comarca de l’Alt Maestrat, rep amb preocupació les notícies sobre la instal·lació d’un parc eòlic al paratge natural de la Selleta, muntanya que caracteritza el relleu escarpat i el paisatge agroforestal —basat en ametllers i oliveres— del terme. “Per ací, eixim a passejar, a córrer. Hi ha alguns masos històrics i és una zona d’activitat agrícola i ramadera”, descriu Ivan Barrachina, jove veí del poble. Estan a favor de les energies renovables, però no a qualsevol preu. L’empresa, Iseran Business SL, participada pel grup valencià Germania Instalaciones y Servicios SL, vol alçar cinc aerogeneradors de fins a 160 metres d’alçada, una subestació elèctrica i línies de mitja tensió. Es tracta d’un dels dos parcs eòlics que Germania té projectats a les comarques de Castelló i que ha fet saltar les alarmes entre la població, a causa de la manca d’informació i transparència, les incongruències en la memòria del projecte i la pressió sense límits exercida pels impulsors per fer-se amb els terrenys afectats.
Eliseu Escrig, agricultor, ramader i un dels huit propietaris afectats, va ser un dels primers veïns a assabentar-se del projecte, quan en desembre de 2020 li van convocar a una reunió amb la resta de propietaris, els tècnics de l’empresa i l’alcalde, José Maria Domínguez (PSPV). “Ens van explicar que volien fer un parc eòlic, però no el tenien molt definit i van passar directament a les qüestions econòmiques”, recorda. Els van repartir un dossier amb sis diapositives amb alguns detalls sobre la ubicació, les dimensions de la infraestructura i la inversió a desenvolupar —al voltant de 22 milions d’euros—, així com el contracte a signar per cedir el dret d’ús del sòl a Iseran Business, durant un termini de trenta anys i a canvi d’una compensació econòmica “d’almenys 10.000 euros anuals per aerogenerador”, segons es llegeix en el contracte, al qual ha tingut accés la Directa. “Ens van dir que corria pressa signar-lo, que en quinze dies l’havíem de signar i que ens cridarien. Ens van insistir molt, sense assessorar-nos de res”, critica Escrig amb certa preocupació pel futur de les seues terres, ara ocupades pels conreus i el ramat de vaques que pastura.
Segons afirma l’empresa en la memòria, en desembre de 2020, disposava de l’acord dels propietaris “de més del 70% de la superfície afectada, estant en fase de tancament i negociació amb la resta”; i concreta que ja havia aconseguit la signatura de tres d’ells. Una informació que, des de la Plataforma Salvem la Selleta, desmenteixen
Han passat quasi deu mesos des d’aquella reunió i no han tornat a contactar amb Escrig. És per això que no entén per què, en la memòria del projecte, apareix que l’empresa està en procés de “negociació” per a aconseguir el seu vistiplau. “Jo no he parlat amb eixa gent, i ja vaig mostrar la meua oposició al projecte”, rebla amb rotunditat. Segons afirma l’empresa en la memòria, en desembre de 2020, disposava de l’acord dels propietaris “de més del 70% de la superfície afectada, estant en fase de tancament i negociació amb la resta”; i concreta que ja havia aconseguit la signatura de tres d’ells. Una informació que, des de la Plataforma Salvem la Selleta, desmenteixen: “No ens han informat de res més i sabem que –almenys, en data de juliol de 2021–, un dels contractes que apareix com a signat no s’hauria signat”, denuncia Barrachina. Aquest mitjà s’ha posat en contacte per via telefònica i correu electrònic amb l’empresa, però en el moment de publicar el reportatge no havia obtingut cap resposta. Aquest dimecres, 15 de setembre, a través d’un correu, ha denunciat que les declaracions del veïnat “no s’ajusten a la realitat de les negociacions i al procés de transparència del projecte”. En una entrevista a la Directa, ha explicat que el projecte s’ha presentat “en un clima de transparència” amb els veïns afectats, a qui se’ls ha ofert acceptar “un acord previ”, que més tard s’haurà de formalitzar.
Aquesta forma d’actuar de l’empresa i la manca de transparència van ser els detonants perquè el veïnat alçara la veu d’alarma. A través d’un grup de WhatsApp que aglutina una bona part del veïnat i també l’alcalde van exigir explicacions i rebre tota la informació disponible sobre el projecte; una demanda a la qual l’alcalde els va contestar amb una imatge de l’acord al qual ja havia arribat amb un dels representants de l’empresa: el compromís de l’Ajuntament per facilitar “tots els vehicles administratius necessaris” –un tràmit comú en aquells casos en què el pla d’ordenació territorial no explicita si s’admet o no la generació d’energies renovables– per a la instal·lació del parc eòlic a canvi del pagament del rebut de la llum de tot el veïnat des de la posada en marxa de la infraestructura elèctrica i durant els trenta anys de funcionament, aproximadament.
“En compte de tranquil·litzar-nos, ens envia eixe document. Amb quina cara ens quedem?”, reflexiona Albert Sales, un altre veí del poble. Per la seua part, el col·lectiu Ciutadania pels drets rurals, que treballa a les comarques dels Ports, les Terres de l’Ebre, el Maestrat i Matarranya, considera que l’Ajuntament “està obstruint la transparència” i “emprant estratègies, si més no, reprovables i poc democràtiques”. Des que diversos mitjans locals es feren ressò del conveni signat, i davant l’opacitat amb què va actuar el consistori, el veïnat ha enviat dues cartes a l’Ajuntament –sense obtenir resposta–, ha estat assistint als plens ordinaris municipals per a forçar un debat públic sobre la instal·lació del parc eòlic i el model energètic que volen, i a finals del mes de juliol, es va mobilitzar per mostrar el seu rebuig en una concentració on va assistir quasi un centenar de veïnes.
La pressió institucional exercida ha derivat en un tebi canvi de postura per part de l’Ajuntament, que ha passat de comprometre’s amb l’empresa a executar el projecte a afirmar a la Directa que, tot i l’acord “que es va signar en el seu dia, […] la decisió d’instal·lar el parc correspon als veïns” i, per tant, “oferirà la transparència més gran per a la presa de qualsevol decisió”. A més a més, en una reunió extraordinària amb membres de la Plataforma, va pactar “no signar cap document que faça avançar el procediment”, així com celebrar una consulta popular en els pròxims mesos per conéixer l’opinió del poble abans que el projecte passe a la fase d’exposició pública i es puguen presentar al·legacions. “Ara, l’Ajuntament està nugat de mans. Va signar l’acord amb l’empresa, però sap que la decisió l’ha de prendre el poble”, assevera Barrachina.
Llum gratis, compensacions i creació de llocs de treball, sota la lupa dels experts
Els inversors veuen en el sector de la generació d’energies renovables una oportunitat d’aconseguir fàcilment altes rendibilitats, sobretot, després que s’eliminara l’impost que el gravava i s’aprovara el decret llei 14/2020, de mesures per a accelerar la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics al País Valencià; o el decret 16/2019 de la Generalitat de Catalunya. “Estan fets a mida del model de l’oligopoli energètic, aquells que ja en tenen, podran tenir més. Es facilita un model centralitzat en grans empreses i fons d’inversió per impedir el desenvolupament de projectes d’autoabastiment local”, exposa Sergi Saladié, professor de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i expert en energia i plantejament territorial. És per això que empreses i fons d’inversió són capaces de pressionar sense límits per a assegurar-se una pau social i una opinió pública favorable als aerogeneradors o les plaques; i una manera de fer-ho és a través d’un discurs recurrent sobre els beneficis —en forma d’impacte econòmic i de creació de llocs de treball— que en reporten.
Les repercussions econòmiques que pot representar una central eòlica a escala municipal poden provenir de dos tipus d’ingressos: l’impost de béns immobles de característiques especials (IBICE) i l’impost d’activitats econòmiques (IAE), i s’hi sumen les compensacions que les empreses poden oferir als ajuntaments a través d’uns convenis. Segons es desprén d’una investigació de Saladié, a Catalunya, els parcs eòlics reporten uns ingressos de 4.944 euros a l’any per megawatt instal·lat, el que representa un 3,35% de la facturació de les empreses explotadores. Pel que fa a les compensacions econòmiques, l’expert subratlla que no estan subjectes a cap normativa i, per tant, després l’empresa pot negar-se a complir l’acord signat. “En Tarragona —exemplifica—, la Diputació sempre ha informat desfavorablement a aquest tipus de convenis, perquè contenen aspectes alegals i, fins i tot, alguns ajuntaments han hagut de denunciar”. I afegeix: “El que demostra és que juguen amb la misèria dels territoris, que s’han d’aferrar a un ferro calent per cobrir unes necessitats que haurien d’estar cobertes des del sistema públic”.
“És una eina, molt poc habitual, que tenen per acabar de convèncer un municipi que no està del tot convençut”, exposa Saladié, qui dubta de la seua legalitat i del procediment a seguir per justificar les despeses energètiques del veïnat, que en qualsevol cas representarien una xicoteta quantitat del benefici que s’embutxaca el sector elèctric
En el cas del parc eòlic de Vilar de Canes, la carta jugada que s’ha donat a conéixer ha estat l’oferiment de “llum gratis” per al poble. “És una eina, molt poc habitual, que tenen per acabar de convéncer un municipi que no està del tot convençut”, exposa Saladié, qui dubta de la seua legalitat i del procediment a seguir per justificar les despeses energètiques del veïnat, que en qualsevol cas representarien una xicoteta quantitat del benefici que s’embutxaca el sector elèctric. “Torna a ser un conveni signat entre dues persones de manera totalment alegal, per tant, després l’empresa podria negar-se, perquè això no està en cap llei”, incideix. Comparteix la mirada crítica Luis del Romero, professor de Geografia de la Universitat de València i membre de la Plataforma en Defensa dels Paisatges de Terol: “Si l’Ajuntament volguera electricitat gratuïta a baix cost, existeixen moltes altres eines, com cooperatives d’energia o, fins i tot, construint una pròpia. Amb 30 o 40 plaques ja tindrien electricitat per a tot el poble”.
L’altre dels principals arguments de les empreses impulsores és la generació d’ocupació. Es presenten com a una via per a aturar l’amenaça de la despoblació; una premissa que l’alcalde també defensa: “Suposarà la creació de nous llocs de treball. S’estimen entre 40 i 50 llocs”. En canvi, per a Saladié i Romero, és més que qüestionable buscar una correlació entre energia eòlica i lluita contra el despoblament: “Les centrals eòliques ocupen el 0,7% de la població resident”, apunta el primer. I afegeix Romero: “Faran un espai més que difícil d’habitar, perquè ningú voldrà viure en un poble que té un parc eòlic a un quilòmetre”.
Barrachina, qui teletreballa per a una empresa d’informàtica, té clar que el que necessita el municipi per a revertir la despoblació no són parcs eòlics, sinó crear llocs de treball i propostes d’oci arrelades al territori, facilitar el treball telemàtic, així com diversificar els sectors “més enllà del turisme massiu”. “Ens volem quedar ací, perquè tenim moltes coses a fer, però ens han de donar possibilitats reals”, matisa Barrachina, per a qui les centrals són una agressió als projectes locals vinculats al turisme de paisatge, a l’agricultura o la ramaderia i aposta per una xarxa d’autoconsum local planificada i un model de producció local i sostenible.
Un emplaçament desestimat per la Generalitat en 2017
En una zona d’ús agrícola amb elevat interés paisatgístic i patrimonial, entre espais protegits per la Xarxa Natura 2000, en un indret on viuen i es reprodueixen espècies endèmiques, i on es conserven les pintures rupestres de la Valltorta, sendes, masos i construccions de pedra seca —declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO—, i a un quilòmetre de Vilar de Canes. Aquest és l’emplaçament escollit per Iseran Business per a instal·lar els cinc molins i que, tot i la importància ecològica, compta amb l’informe favorable de compatibilitat urbanística emés per l’Ajuntament. La ubicació, però, ja va ser desestimada en l’any 2017 per la Generalitat, precisament per ser una zona mediambiental no apta per a la instal·lació de parcs eòlics o per la seua proximitat a poblacions i jaciment, entre altres raons.
Tal com analitza Romero, la posició del parc presenta moltes incongruències, però “si l’administració vol, es pot admetre aquest tipus de projectes sense cap declaració d’impacte ambiental, perquè no és un espai molt gran i no ocupa cap espai protegit”. Les membres de la Plataforma Salvem la Selleta posen el focus en l’impacte que tindrà el parc a escala mediambiental, ja no sol per la greu erosió que sofrirà el terreny, que, segons adverteixen, difícilment podrà tornar a ser conreable; sinó també pels efectes per a la fauna que hi habita. La superfície afectada es troba dins d’un corredor migratori d’aus —com el voltor comú (Gyps fulvus) o l’àguila reial ibèrica (Aquila chrysaetos homeyeri)— que dona continuïtat a dos espais protegits del nord de les comarques de Castelló, la Zona d’Especial de Protecció per a les Aus del Parc Natural del Penyagolosa, que ocupa 532,26 quilòmetres quadrats; i la zona ZEPA de l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana, que té una àrea de 964,82 quilòmetres quadrats i es troba a deu quilòmetres de Vilar de Canes. En aquest sentit, Romero adverteix que les aus “no entenen de límits geogràfics i, per tant, la mortalitat podria ser important”. Segons un informe de la Generalitat Valenciana, publicat el 2017, durant el 2016 es van registrar un total de 1.722 casos de mortalitat d’aus per col·lisió amb aerogeneradors.
Navegant pel web del grup Germania, és difícil saber qui hi ha darrere de la societat mercantil que ha projectat el parc eòlic a la Selleta. Cal endinsar-se en les pàgines d’informació mercantil per descobrir qui forma part del consell d’administració. Creada en febrer de 2020, els quatre primers mesos, Iseran va estar administrada per Maria Elena García Pastrana, qui, fent una cerca ràpida per Google, apareix en diverses notícies. Segons la informació recollida en una investigació dels negocis fraudulents de Fran Rivera en Àfrica i publicada per El Mundo, “Maria Elena García Pastrana va nàixer en França, resideix en Badalona i ha ocupat un total de 551 càrrecs en societats […]. En la majoria d’ells ja ha cessat, ja que forma part de les societats el temps necessari per a la seua venda, en molts casos a persones interposades o testaferros”; una pràctica emprada per a evitar que els propietaris apareguen com a responsables d’alguna acció delictiva.
El seu nom torna a aparéixer en una investigació del jutjat d’instrucció número 51 de Madrid, després que 200 famílies que vivien en habitatges socials s’adonaren que la fundació religiosa Fusara havia venut les seues cases a diverses empreses, en mans de Maria Elena García Pastrana, segons va destapar el diari El País. Aquestes havien sigut creades amb un capital de 3.010 euros i dies més tard van canviar d’administrador. Segons ha pogut comprovar la Directa, en els últims anys, Pastrana ha administrat més de 1.367 empreses, moltes d’elles creades amb capitals de 3.010 euros, com és el cas d’Iseran Bussines SL, ara administrada per Rafael Mínguez Martí.
