Dos detencions i 47 propostes de sanció. Aquest va ser el balanç repressiu de la concentració convocada per la Coordinadora Antimonàrquica de la Plana el 6 de maig, a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, contra la visita del rei espanyol Felip VI amb motiu de la clausura de l’assemblea anual de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). La gran presència policial i les identificacions i els escorcolls a les portes d’entrada del recinte universitari van marcar l’inici d’una de les jornades amb més violència policial viscudes a la capital de la Plana. Dins de la mateixa universitat, es van produir diverses càrregues fins que els agents del Cos Nacional de Policia espanyol aconseguiren fer fora les manifestants, moltes de les quals van resultar ferides. Des de llavors, l’arribada de les multes als domicilis de les sancionades, en aplicació de la llei 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana –coneguda com a llei mordassa– o del reial decret 11/2020, d’adopció de mesures per fer front a la COVID-19, ha estat un degoteig.
De les 47 propostes de sanció que es van interposar aquell dia, 33 estan emparades en la llei mordassa, i les catorze restants es deuen a incompliments de les mesures decretades en l’àmbit social amb motiu de l’emergència sanitària, segons les dades del govern espanyol fetes públiques en resposta a una pregunta parlamentària presentada pel senador Carles Mulet (Compromís). Ara per ara, onze persones —deu per infracció de la llei 4/2015 i una del reial decret 11/2020— han rebut la notificació de la sanció. La majoria de les multes són de 601 euros, la part baixa de l’interval estipulat per a les infraccions greus, contemplades en l’article 36 de la llei mordassa, i es vinculen a tres tipologies: “desobediència o resistència a l’autoritat en l’exercici de les seues funcions” (article 36.06), “causar desordres en la via pública” (article 36.03) o “pertorbar la seguretat ciutadana en actes públics” (article 36.01).
Els detinguts van ser acusats d’un presumpte delicte d’atemptat i lesions contra l’autoritat. Un d’ells, l’Eloi, tal com expliquen des d’Alerta Solidària, “va ser sotmès a un judici ràpid” i el passat en juny de 2021 rebia la condemna: vint mesos de presó, que no haurà de complir, ja que no té antecedents penals; i el pagament de 500 euros en concepte de responsabilitat civil. Maria Josep Martínez, advocada d’Alerta, denuncia que es tracta d’un “clar cas d’indefensió”: “s’han denegat proves visuals del moment de la detenció i, tot i que ho hem recorregut, ens ho han desestimat”. Per a l’altre detingut, l’Ibrahim, la Fiscalia demana dos anys de presó.
Per ara, onze persones —deu per infracció de la llei 4/2015 i una del reial decret 11/2020— han rebut la notificació de la sanció. La majoria de les multes són de 601 euros, la part baixa de l’interval estipulat per a les infraccions greus, contemplades en l’article 36 de la llei mordassa
Una de les sancionades, Vanesa Almela, militant del sindicat CGT a Castelló, està sent investigada per “desobeir els mandats dels agents de l’autoritat” i “participar en una concentració causant greus desordres”, tal com es llegeix en l’acta de la denúncia, a la qual ha tingut accés la Directa. Segons relata l’encausada, durant la concentració, simplement va fer ús d’un megàfon per proliferar càntics contra la monarquia mentre exercia el seu dret a la manifestació. “No vaig alterar cap ordre, no vaig pegar ningú”, recalca. “Em sembla democràtic —continua— poder protestar contra una institució desfasada i innecessària, i per reivindicar que es destinen els diners a les necessitats reals”. Fins al moment, tres membres de la CGT de Castelló han estat denunciades per, suposadament, alterar greument la seguretat ciutadana i desobeir els agents, i una altra per “portar una clau de pugilat (puny americà) en l’interior de la butxaca de la ronyonera”, infracció recollida en l’article 36.10 de la llei mordassa.
Encara que bona part de les identificacions, i de manera consegüent les sancions interposades, es van produir durant el transcurs de la protesta, no sempre va ser així. Pau — prefereix preservar la seua identitat—, militant del Centre social antifeixista La Cosa Nostra i acusat d’un presumpte delicte de desobediència a l’autoritat, va ser identificat abans que començara la concentració, quan es va apropar al gruix de manifestants que ja es trobaven dins de la universitat. “De sobte ens van encapsular i la policia va començar a demanar el DNI a moltes persones”, relata Pau, qui va sofrir diverses ferides a causa dels cops i empentes durant les càrregues policials.
Un relat semblant és el Bea Escuder, qui va assistir a la convocatòria a títol individual. Una vegada finalitzada i dissolta la concentració, Escuder i uns companys van anar al bar situat enfront d’una de les portes principals de la universitat per fer unes cerveses i, de sobte, van veure com diversos agents començaren de nou a acordonar i identificar algunes de les manifestants que romanien pels voltants del bar. “Volien detindre una campanya i portar-la al furgó. Ho vaig intentar evitar i em van sancionar”, recorda. Per això, està acusada de “pertorbar la seguretat ciutadana en actes públics” i “entorpir la tasca policial en realitzar els agents una identificació”. “Ja no estàvem concentrats, estàvem en una terrassa. Semblava que fora se sentien amb més potestat per continuar sancionant”, reflexiona Escuder, qui denuncia que l’actuació policial d’aquell dia va ser totalment “desproporcionada i agressiva des del minut zero”.
Organització col·lectiva
Per a les entrevistades, les forces i cossos de seguretat de l’Estat espanyol tenen un objectiu molt concret: “Ofegar a multes els moviments socials per intentar aturar-nos”. Per això, criden a “organitzar-se” i a “reforçar les eines antirepressives”. Per a aconseguir-ho, el primer pas va ser la convocatòria d’una assemblea —amb els diferents col·lectius que conformen la Coordinadora Antimonàrquica de la Plana—, on poder definir una resposta col·lectiva a la repressió. Fruit de la primera reunió, s’ha creat un grup de WhatsApp per aglutinar totes les sancionades en el marc de la protesta contra el rei Felip VI i poder fer, així, un seguiment i acompanyament a nivell judicial. “La idea és que ningú es quede sense suport jurídic i que tothom puga presentar recursos”, explica Almela.
Les sancionades estan presentant recursos que fan èmfasi en el fet que estaven exercint el dret a la reunió reconegut en l’article 21 de la Constitució Espanyola, així com que es tractava d’una concentració pacífica, per a la qual no es va demanar permís a la Delegació del Govern espanyol
Els recursos presentats estan fent èmfasi en el fet que les encausades estaven exercint el dret a la reunió reconegut en l’article 21 de la Constitució Espanyola, així com que es tractava d’una concentració pacífica, per a la qual no es va demanar permís a la Delegació del Govern, perquè, segons es llegeix en un dels recursos, “des de la universitat se’ns va informar que no era necessària cap autorització, ja que es tractava d’un acte en l’interior del recinte universitari” i, per tant, només cal informar el Rectorat. Una altra de les al·legacions principals és la falta de tipicitat de la conducta sancionada, a causa de la “inexistència d’una ordre o mandat exprés i terminant dictat per l’autoritat, i que siga conegut realment i positivament per qui té l’obligació d’acatar-lo i no ho fa”. “L’ordre ha de ser expressa, personal, clara, terminant i realitzada amb totes les previsions legals”, apunta l’advocat de la defensa en l’escrit. També posen el focus en la vulneració de la presumpció d’innocència i del principi bàsic del dret penal “in dubio pro reo”, que expressa l’obligatorietat de provar els fets que es denuncien i que, en cas que les proves siguen insuficients, la decisió judicial haurà d’afavorir l’acusada del delicte.
La CGT i La Cosa Nostra han explicat que els diferents col·lectius que integren la Coordinadora estan treballant per intentar llançar una campanya conjunta, amb l’objectiu de denunciar la repressió de l’Estat espanyol, així com la complicitat de la Universitat Jaume I, com a entitat que “va impedir una concentració legalment convocada contra la presència d’un monarca hereu del franquisme, però va autoritzar l’entrada de la policia i ens va expulsar de la universitat a espentes i puntades”, tal com va denunciar Subversives Castelló a través d’un comunicat publicat a les seues xarxes. Amb aquesta campanya també pretenen reforçar les eines antirrepressives a través del finançament i l’organització col·lectius. “Per ara, les nostres caixes de resistència ens estan permetent presentar recursos. Tenim molt clar que seguirem fins al final i si hem d’anar a judici, anirem”, conclou Almela.
Actualització: condemna per a l’Ibrahim
Quasi quatre anys més tard, el 25 de gener de 2024, l’Ibrahim ha rebut la sentència del jutjat del penal número 4 de Castelló. El condemna a pagar una multa de 1.680 euros per un delicte de resistència a l’autoritat i lesions. Segons ha explicat Alerta Solidària en un comunicat, “el testimoni d’altres concentrats i estudiants, fins i tot l’aportació d’un vídeo on s’aprecia […] que la policia intervé a cops d’empentes entre els retrets dels republicans, no ha servit per donar una explicació exculpatòria a Ibrahim”. El jove, en gener de 2024, ja ni tan sols es troba a la ciutat de Castelló. Va marxar a Holanda per treball.
Tal com ha informat Maria Josep Martínez a la Directa, presentaran recurs contra la sentència, ja que es tracta d’un nou cas de “menyspreu als drets més fonamentals”. “Tot s’hi val per a amagar, si cal a cops i empentes, el rebuig que als Països Catalans genera la monarquia borbònica. Els responsables: la delegació del govern del PSOE”, rebla Alerta Solidària en el comunicat.
