Les competicions esportives haurien de ser totes mixtes, no s’haurien de dividir en grups homogènere. Tenim clar que l’esport és mixt, que no hi ha d’haver esports que estiguin limitats a ser practicats per un gènere determinat, o que siguin uns masculins i altres femenins. Qualsevol persona pot practicar i dedicar-se professionalment a l’esport que li agradi sense que es vegi condicionada pel fet de ser practicat majoritàriament per un gènere o per un altre. Aquesta ha estat una lluita que encara persisteix en esports tradicionalment practicats per homes –com l’halterofília, l’esgrima o el futbol– o en aquells històricament femenins, com la natació artística, on la participació dels homes a escala estatal ja és possible en totes les modalitats (solo, duo, grup i combo), però a escala internacional només poden competir en la de duo mixt.
Ara, però, hem de lluitar, a més, perquè puguem competir junts i abolir de forma definitiva la separació de sexes, trencar el binarisme imperant a l’esport i permetre una diversitat on es pugui incorporar, de forma normalitzada, el grup d’esportistes trans i no-binaris. És cert –com apuntaran aquelles persones detractores– que homes i dones són genèticament diferents i que aquesta genètica diferencial condiciona uns aspectes físics (musculars, articulars…) i fisiològics (hormonals) que poden donar avantatges en alguns esports. D’això no hi ha cap dubte, però, en esports grupals, es podrien anivellar aquests aspectes, si es formessin equips mixtos en proporcions fixes de gènere (cis, transgènere i no-binari). Tots els equips competidors mantindrien la mateixa composició i, per tant, l’avantatge de gènere quedaria anivellat pel que fa al grup i podríem aprofitar i gaudir de la riquesa en actituds d’aquesta diversitat. Poso un exemple, en natació artística, per fer un combo, es requereixen deu persones; la normativa de la competició podria fixar que aquest tingués, per exemple 30 % de dones CIS, un 30 % d’homes CIS, un 10 % de trans masculins, un 10 % de trans femenins, un 10 % de no-binari home i un 10 % no-binari dona. Amb aquesta proposta també podríem unificar la vestimenta esportiva i erradicar diferències sexistes que avui dia són font de conflicte.
En la natació artística, la incorporació dels homes dins els hegemònics grups de dones ha donat força, dinamisme i expressivitat a les coreografies i ha forçat una avaluació diferent de la disciplina que portarà a un canvi radical d’aquesta
A més, en la natació artística, la incorporació dels homes dins els hegemònics grups de dones ha donat força, dinamisme i expressivitat a les coreografies i ha forçat una avaluació diferent de la disciplina que portarà a un canvi radical d’aquesta. Aquest fet, n’estic segur, es podria donar en molts altres esports d’equip. Sembla fàcil que els esports grupals puguin arribar a assolir aquesta diversitat de gènere, però també pot ser-ho en aquells individuals, com la natació o l’atletisme, on es podria calcular un factor matemàtic d’equiparació que permetés que les diferències físiques biològiques entre gèneres no esdevinguessin el factor limitant per guanyar una competició.
La societat del segle XXI està fent passes, des de fa temps, cap a la no segregació per gèneres en molts àmbits: l’educació (potenciant les escoles mixtes per sobre les segregades), el professional (sous igualitaris, mateixa proporció d’homes i dones en llocs rellevants…), la política (quota femenina en la formació dels governs)… I l’esport no s’hi pot quedar enrere, perquè l’esport, més que cap altra disciplina, ha de promoure la participació de tothom, sense discriminació de gènere ni d’orientació sexual, i ha d’alinear-se amb la societat en promoure la integració dels gèneres, biològics i sentits, en competicions mixtes d’equip o individuals, derrocar el binarisme regnant i onejar la bandera del pluralisme, la diversitat i la integració. Les competicions mixtes donaran color al món de l’esport, visibilitzaran homes i dones, cis, transgèneres o no-binaris unint forces, amb una finalitat comuna, però també canviaran el nostre món cap a societats més justes, igualitàries i respectuoses.
